Joves pel Valencià alerta de la situació de la llengua a la UV: “El cas d’història és només la punta de l’iceberg”

Joves pel Valencià alerta que el cas d’Història evidencia la situació del valencià a la Universitat de València (UV). Una campanya impulsada per l’alumnat dels estudis d’Història de la UV ha recollit prop d’un centenar de signatures per reclamar una presència més normalitzada del valencià en la docència universitària. La iniciativa ha posat damunt la taula la distribució desigual dels grups entre valencià i castellà, la manca de materials docents en valencià i la poca oferta d’activitats acadèmiques i culturals en aquesta llengua.

Per a Joves pel Valencià, però, el cas d’Història és només “la punta de l’iceberg” d’un problema més general dins la Universitat de València. L’organització denuncia que la presència del valencià es manté estancada al voltant del 40% en els estudis de grau i que la situació és especialment preocupant als màsters i postgraus.

La campanya d’Història, iniciada durant el curs 2025-2026, ha servit a l’alumnat per traslladar aquestes reivindicacions als òrgans responsables de la política lingüística de la universitat. En aquest procés, el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València ha reconegut l’existència de deficiències i s’ha ofert a actuar com a intermediari per abordar les problemàtiques plantejades i traslladar-les als òrgans competents.

Segons Joves pel Valencià, aquest reconeixement mostra que les mancances denunciades per l’alumnat no són únicament una percepció individual, sinó problemes que la mateixa universitat ha identificat.

El valencià representa el 40,65% de la docència de grau

Les dades de la Universitat de València corresponents al curs 2025-2026 situen la docència en valencià en el 40,65% de l’oferta global de grau, davant del 47,46% en castellà i el 10,32% en anglès.

L’organització assenyala que la presència del valencià es manté al voltant del 40-41% d’ençà fa diversos cursos, malgrat que la universitat estableix el 50% com a referència.

La situació és encara més desigual en els estudis de postgrau. En el conjunt dels màsters de la Universitat de València, només el 3% de l’oferta docent és en valencià, mentre que el castellà representa el 86,6% i l’anglès, el 10,4%.

Això fa que, segons Joves pel Valencià, les possibilitats de continuar estudiant en valencià es redueixin a mesura que l’alumnat avança cap a la formació especialitzada.

Un grau d’Història amb desequilibris

El cas d’Història mostra com les dades globals poden amagar diferències importants dins d’un mateix grau. Segons les dades aportades per l’organització, l’oferta global del grau arriba al 47,9% de docència en valencià, però la distribució no és homogènia. En quart curs, per exemple, només 9 dels 20 grups optatius s’imparteixen en valencià.

A la distribució dels grups s’hi afegeixen altres problemes. L’alumnat denuncia la manca de materials docents en valencià en algunes assignatures, inclosos casos de traduccions automàtiques que consideren de baixa qualitat. També assenyala dificultats relacionades amb la competència lingüística d’una part del professorat i una oferta molt reduïda d’activitats culturals i complementàries en valencià.

La situació es fa especialment visible en alguns dels màsters vinculats als estudis d’Història, on, segons l’organització, la presència del valencià és pràcticament testimonial.

El 50% de docència en valencià, sobre el paper

De cara al curs 2026-2027, la Universitat de València ha establert que, amb caràcter general, almenys el 50% de la docència s’ha d’oferir en valencià i que la llengua de cada grup ha de quedar especificada amb exactitud.

Joves pel Valencià reclama que aquests compromisos es tradueixin en una aplicació efectiva i que l’oferta anunciada per la universitat es correspongui amb la docència que finalment rep l’alumnat.

L’organització demana, concretament, garantir el mínim del 50% de docència en valencià, augmentar-ne la presència als màsters i postgraus, assegurar materials docents en aquesta llengua, garantir la competència lingüística del professorat i ampliar l’oferta d’activitats acadèmiques i culturals en valencià.

També rebutja que la voluntat d’atraure estudiants d’altres territoris pugui servir per justificar una reducció de la docència en valencià. Segons Joves pel Valencià, la internacionalització de la universitat no hauria d’anar en detriment de la seva llengua pròpia.