[DADES] Quin resultat preveuen les enquestes per a les eleccions espanyoles del 29-N?

VilaWeb recorda que aquest article es basa en estimacions demoscòpiques i tan sols s’ha d’interpretar tenint en compte aquesta limitació. Tal com s’ha demostrat en processos electorals anteriors, no hi ha cap garantia que aquestes dades es reflecteixin en el resultat final.

D’ací a menys de dos mesos hi haurà eleccions avançades al congrés i al senat espanyols. El president Pedro Sánchez les va convocar el 5 d’octubre per al 29 de novembre, després de la derrota al congrés dels dos decrets d’habitatge i en un context polític marcat per la crisi de l’habitatge i l’onada de mobilitzacions arran del desnonament de Maricarmen Abascal.

L’avançament ha sacsejat un mapa polític que es preparava per a unes eleccions molt més endavant, l’estiu del 2027 si s’exhauria la legislatura. Fins ara, els sondatges dibuixaven amb força estabilitat una majoria de PP i Vox, després de mesos marcats per la crisi de Ceuta, les causes judicials que afecten el PSOE i la pèrdua de suport de l’esquerra. Ara és una incògnita fins a quin punt la convocatòria electoral i el pes de l’habitatge modificaran aquestes tendències.

A més, els partits han hagut d’accelerar la confecció de les candidatures i les aliances. El nou Front Ampli encara negocia l’encaix amb Podem; ERC no ha tancat les llistes; la CUP encara ha de decidir si s’hi presenta; i Compromís i Ara Més treballen en fórmules pròpies.

PP i Vox, per damunt de la majoria absoluta

Però, de quin punt es parteix? La majoria dels sondatges ofereixen una fotografia semblant: el PP seria la força més votada, el PSOE perdria una part significativa del suport del 2023 i Vox augmentaria clarament la representació. En la major part d’estimacions, la suma de PP i Vox se situa entorn dels 200 diputats, clarament per sobre dels 176 que marquen la majoria absoluta.

El PP no creixeria pas gaire respecte de les darreres eleccions. El 2023 va obtenir 137 diputats i el 33,1% dels vots, una xifra molt semblant a la que li atribueixen ara les enquestes. La diferència principal és que el creixement de Vox faria que la suma fos suficient per a formar una majoria.

Entre els darrers sondatges amb estimació d’escons hi ha, això sí, diferències considerables. Electomanía és una de les que situa més avall el PP, amb 129 diputats, però en el mateix sondatge Vox n’obtindria 69: plegats en sumarien 198. A l’altre extrem, el sondatge de NC Report publicat per La Razón dóna al PP entre 146 i 148 escons i a Vox entre 61 i 64, de manera que la suma seria entre 207 i 212.

El canvi més gran respecte del 2023 seria, doncs, el de Vox. Ara té 32 diputats i les estimacions més recents li’n donen més seixanta, en un interval molt estable que va de 62 escons a 69.

La situació és inversa per al PSOE. Dels 121 diputats que va obtenir el 2023, ara passarien a la vora d’un centenar. Però els socialistes confien en el precedent d’ara fa tres anys. En el moment de convocar eleccions arran de la patacada a les municipals i autonòmiques es projectava, com ara, una majoria clara de PP i Vox. Però la campanya, amb un discurs centrat a aturar l’arribada de l’extrema dreta al poder i la regressió de drets, va fer que, finalment, guanyessin una vintena de diputats. Es veurà si, tot i el desgast, aquesta vegada es repeteix la jugada.

De la mateixa manera, són baixes les expectatives de l’espai que el 2023 es va presentar sota la marca Sumar. Aquella candidatura, que aleshores incloïa Podem, va obtenir 31 diputats. Ara les enquestes li’n donen, a tot estirar, 14, i 4 per a Podem. No obstant això, els sondatges no mesuren pròpiament el Front Ampli, la nova marca amb què Moviment Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i els Comuns proven de reactivar l’espai. Ada Colau podria encapçalar la candidatura i continuen obertes les converses amb Podem. Per tant, la fórmula electoral definitiva pot modificar considerablement les estimacions actuals.

Les expectatives d’ERC, Junts, Compromís i Ara Més

Si les tendències són relativament clares entre els grans partits espanyols, hi ha més incertesa entre les formacions d’àmbit de país. Les mostres de l’estat espanyol dificulten d’afinar-ne els resultats i, en uns quants casos, ni tan sols se sap encara amb quina fórmula electoral es presentaran.

A més, per a aquestes formacions el nombre d’escons no ho explica tot. També és determinant si aquests diputats acaben essent necessaris per a una investidura. Els set diputats de Junts, per exemple, van ser decisius el 2023; en canvi, amb una majoria absoluta de PP i Vox, tots els altres partits perdrien la capacitat de condicionar una investidura, encara que milloressin els resultats.

En el cas d’ERC, la majoria d’enquestes li atribueix vuit diputats, un més que el 2023. La incògnita principal és ara la confecció de la candidatura. El president de la formació, Oriol Junqueras, ha donat per fet que Gabriel Rufián en tornarà a ser el candidat, però Rufián encara negocia les condicions per a presentar-s’hi. De fet, havia presentat una proposta d’aliances a l’estat espanyol per maximitzar el suport a l’esquerra. Per una altra banda, dos dels diputats de la legislatura passada, Jordi Salvador i Pilar Vallugera, ja han anunciat que no es presentarien i han mostrat descontentament amb algunes decisions del partit.

La llista de Junts, que tornarà a encapçalar Míriam Nogueras, presenta una de les divergències més grans entre sondatges, en un moment de fort trasbals a la formació. Per una part, el partit ha estat assenyalat com el gran responsable del rebuig al decret d’habitatge, i per una altra s’acosta el final de l’exili per al president Carles Puigdemont. Bona part de les enquestes mostren una reculada, de 7 escons a 4 o 5, però la darrera, de La Razón, indica una millora, fins a 10-11.

Per una altra banda, la CUP prendrà avui la decisió de presentar-se o no. El partit va obtenir representació al congrés espanyol el novembre del 2019, amb Mireia Vehí i Albert Botran, però en va quedar fora el 2023 i les enquestes ara com ara no la tenen en compte. També Alhora ha demanat als militants si s’ha de presentar.

La situació de Compromís és especialment difícil de mesurar. El 2023 es va presentar dins Sumar, però ara ha descartat d’integrar-se en el Front Ampli i vol encapçalar una candidatura valenciana pròpia, oberta a acords amb EUPV, Podem i més forces. Per tant, encara no hi ha cap fórmula electoral definitiva ni se sap quina relació establirà amb Sumar. Electomanía, en un sondatge anterior a la concreció d’aquestes negociacions, li atribuïa tres diputats, un resultat que seria històric per al valencianisme.

A les Illes hi ha una situació semblant. Ara Més, que aplega Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa, ha descartat també de diluir-se en una aliança d’àmbit de l’estat espanyol i negocia una candidatura unitària de les forces progressistes de les Illes, que vol encapçalar. Ara mateix manté converses amb Sumar, Podem i Esquerra Unida. El 2023, el sobiranisme de les Illes va aconseguir representació per primera vegada al congrés espanyol arran de la coalició amb Sumar i els acords tornaran a decidir molt probablement les expectatives electorals.

Fora dels Països Catalans, l’esquerra independentista milloraria resultats, amb 7 diputats per a EH Bildu, que ara en té 6; i el BNG passaria d’un escó a dos; i hi hauria la possibilitat que Endavant Andalusia, arran del bon resultat al parlament andalús, hi aconseguís representació. El PNB obtindria un resultat semblant al d’ara, amb uns 5 escons.

El CIS torna a anar per una altra banda

El CIS continua essent l’excepció entre les principals enquestes. Si la majoria de cases demoscòpiques situen el PP en primera posició, el baròmetre del setembre, sense fer una estimació d’escons, manté el PSOE al capdavant, amb un 31% dels vots, un 25,5% del PP i un 16,6% de Vox. Una diferència que obliga a interpretar amb cautela qualsevol fotografia demoscòpica, oimés ara que tot just comencen a aparèixer sondatges que incorporen la nova situació derivada de l’avançament electoral.