Quan ni tan sols l’exili és segur: per què no paren de desaparèixer opositors tanzans a l’estranger?

Diumenge proppassat, tres homes van fer baixar d’un taxi Twaha Mwaipaya, activista opositor tanzà, a Nairobi, la capital de Kenya.

D’aleshores ençà no se n’ha sabut res, segons que han denunciat organitzacions de drets humans.

Les circumstàncies del cas continuen sense ser clares, i The Washington Post no ha pogut verificar les al·legacions de manera independent. Però la desaparició, que han difós organitzacions com ara Amnistia Internacional i la Comissió Nacional de Drets Humans de Kenya, respon a un patró que inquieta els activistes polítics i els defensors dels drets humans de la regió: el segrest sistemàtic de dissidents a l’exili, especialment en països com ara Kenya o Uganda.

Les eleccions del novembre de l’any passat a Tanzània, que molts van veure com una coronació de la presidenta Samia Suluhu Hassan, van desembocar en una onada de violència política. Segons els activistes, les forces de seguretat de l’estat van matar més d’un miler de persones en les setmanes posteriors a les eleccions, cosa que el govern nega. Abans dels comicis, Suluhu Hassan ja havia empresonat el seu principal adversari i orquestrat una àmplia campanya de repressió de la dissidència política.

Aquest abril, una comissió tanzana va determinar que 518 ciutadans, pel cap baix, havien mort en els disturbis postelectorals, però les organitzacions de defensa dels drets humans coincideixen a assenyalar que la xifra real de morts probablement va ser molt més alta. Durant el pic de la violència, el govern va arribar a tallar la connexió a internet durant uns quants dies.

Mwaipaya, un jove activista de l’oposició, va explicar a Amnistia Internacional que les forces de seguretat l’havien detingut i torturat poc després de les eleccions. Una volta alliberat, va fugir a Kenya, on ha continuat fent oposició al govern tanzà.

Els segrests polítics –confirmats o sospitats– a Kenya s’han multiplicat aquests darrers dies. Kizza Besigye, ex-candidat a la presidència d’Uganda, va ser segrestat a Nairobi el 2024, i va reaparèixer davant un tribunal militar a Uganda. El 2025, l’activista tanzana Maria Sarungi va ser agredida a la capital de Kenya per uns desconeguts, que la van retenir durant hores.

Aquell mateix any, les forces de seguretat de Tanzània van detenir i torturar múltiples activistes pels drets humans tant kenyans com ugandesos. Arran dels fets, els Estats Units van imposar sancions a un alt comandament de la policia tanzana acusat d’haver-hi participat.

“No ens podem resignar a aquesta nova normalitat”, diu Oryem Nyeko, investigador de Human Rights Watch.

Besigye continua empresonat a Uganda, acusat de traïció.

A Tanzània, Tundu Lissu –el president del principal partit de l’oposició, el Chadema, del qual també és membre Mwaipaya– també roman rere barrots.

En un comunicat, el Chadema ha demanat al president de Kenya que prengui les mesures pertinents per a localitzar Mwaipaya i garantir-ne la seguretat. “Ningú no hauria de ser segrestat, amenaçat o privat del dret de viure en llibertat per les seves idees polítiques, o per participar en les activitats d’un partit”, diu el text.

“Permetre que uns segrestadors entrin al país i s’enduguin algú tacaria per sempre més la reputació del govern de Kenya”, ha dit el vice-president del Chadema, John Heche, sobre el segrest de Mwaipaya. “Kenya és un país democràtic. Si algú ha fugit cap a vosaltres i us ha demanat refugi, no pot ser segrestat mentre sigui a Kenya.”

La policia kenyana, per la seva banda, diu que no sap res del suposat segrest.

“No he sentit mai a parlar d’aquest segrest, no sé qui és aquest individu, no sé qui l’ha segrestat. Sou vosaltres que ho aneu dient, i prou”, diu el portaveu de la policia kenyana, Michael Nyaga Muchiri.

El govern tanzà no ha respost a les preguntes de The Washington Post per a aquest article.

Dos dies després del segrest de Mwaipaya, un grup d’activistes van presentar una petició al Tribunal Superior de Kenya perquè obligués el govern a localitzar-lo.

“Recordem al govern que té la responsabilitat de protegir tothom qui es trobi al seu territori, i especialment aquells qui es troben en perill, que tenen el risc de ser torturats, o fins i tot assassinats, si fossin tornats al seu país”, explica Sikula Oniala, investigador d’Amnistia Internacional.

I afegeix: “El govern té l’obligació de garantir que no el facin travessar la frontera, perquè ara la tendència és segrestar activistes i retornar-los als seus països d’origen.”

Molts periodistes i activistes han fugit de Tanzània per por de represàlies de les autoritats. Ara, però, els activistes temen que els països veïns de l’Àfrica oriental també hagin deixat de ser un lloc segur.

“Els segrests formen part de l’estratègia del govern [tanzà] per a escampar la por entre la gent. Els tanzans ho van deixar clar l’any passat, i ho han continuat deixant clar enguany: no toleraran l’autoritarisme ni acceptaran un govern que no hagin triat ells”, sentencia Sarungi, l’activista tanzana que l’any passat va ser segrestada durant unes hores a Kenya.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb