Mentre el món avança en renovables, Catalunya ha anat enrere el 2025

Les renovables han continuat blocades a Catalunya el 2025. Ho denuncia el darrer informe de l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OBERCat). L’any passat, el consum d’electricitat renovable va baixar d’un 1%, malgrat que les noves centrals van augmentar la potència renovable d’un lleuger 2%. Segons l’OBERCat, aquesta disminució es deu a la baixada de la producció eòlica, que no ha estat compensada per l’augment de la producció solar ni de la generació hidroelèctrica. Les renovables al nostre país es troben fortament condicionades per la producció nuclear, que va cobrir el 50% de la demanda, una de les taxes de generació més elevades del món. I també per les centrals de gas fòssil, que l’any passat van apujar la producció. A més, va augmentar la importació d’electricitat, cosa que implica perdre sobirania energètica. Catalunya, el 2025, va continuar ancorada en un model energètic superat en la majoria dels països del nostre entorn. L’excepció és l’autoconsum fotovoltaic, que va continuar pujant, tot i que a un ritme més baix. El sector renovable denuncia que, malgrat que hi ha projectes més que suficients per a assolir els objectius climàtics del país, les traves administratives i les limitacions de la xarxa elèctrica fan que el ritme d’implantació sigui insuficient.

El descens de la producció renovable

El 2025 no va ser un bon any per a les renovables a Catalunya. La producció va estar fortament condicionada per la baixada del 17% de l’energia eòlica, que va acabar cobrint el 5% de la demanda del país i va esdevenir la sisena font de proveïment d’electricitat. No va ser l’única font renovable que va baixar: la generació solar tèrmica va caure d’un 30%, la biomassa i el biogàs d’un 18% i la incineració de residus d’un 3%. Cadascuna d’aquestes fonts va cobrir menys d’un 1% de la demanda. Les fonts renovables que sí que van pujar van ser la generació hidràulica, d’un 6%, i va cobrir el 9% de la demanda (tercera font del país), i la generació solar fotovoltaica, que, tot i pujar d’un 18%, va cobrir només un 1% de la demanda, una xifra inauditament baixa en comparació amb el 20% de l’estat espanyol l’any passat. Segons l’OBERCat, en conjunt les renovables van cobrir només un 15,5% de la demanda elèctrica de Catalunya, una disminució de 0,7 punts percentuals respecte del 2024.

La producció d’energia nuclear, que com hem vist continua essent la principal font de generació elèctrica a Catalunya, va pujar d’un 3%. La segona font d’electricitat del país van ser les línies d’alta tensió de llarg recorregut, amb la importació d’electricitat d’uns altres territoris, fonamentalment producció renovable de l’Aragó, segons el mateix observatori. Les importacions van augmentar d’un 6% en relació amb el 2024 i cobreixen un 16% de la demanda. És el balanç importador més destacat d’ençà del 2009, any en què es va assolir el màxim absolut d’aquests darrers trenta-cinc anys. Catalunya no vol assumir l’impacte de fer la transició energètica al seu territori i s’aprofita de la producció renovable dels territoris que sí que l’han assumit: això significa augmentar la dependència respecte de l’estat espanyol i renunciar a tenir més sobirania energètica.

Una altra mala notícia ha estat que la crema de gas fòssil va augmentar el 2025 a Catalunya. Els cicles combinats, la quarta font de proveïment d’electricitat de la xarxa elèctrica catalana, van apujar la producció d’un 16% respecte del 2024. Això sí, les instal·lacions de cogeneració, que han estat la cinquena font d’electricitat del país, van cremar un 9% menys de gas fòssil. Globalment, el 2025 la contribució del gas fòssil va ser d’un 6% superior a la de l’any anterior. Tot plegat ha fet que les emissions de CO₂ del sistema elèctric català hagin pujat d’un 5%, just en la direcció contrària a l’assoliment dels objectius climàtics del país.

Catalunya necessita emmagatzematge

Segons l’OBERCat, l’aspecte més destacable del balanç elèctric català del 2025 ha estat el fort increment de la generació amb crema de gas fòssil, l’augment de la generació nuclear i les importacions de l’exterior, a més del creixement de la generació hidroelèctrica i solar fotovoltaica i la forta reducció de la generació eòlica. Aquesta última s’explica per les obres de repotenciació del parc eòlic de Colladetes. És a dir, pel desmuntatge dels molins vells i la instal·lació dels nous. Però també per la disminució de vent que hi va haver el 2025 i la desconnexió forçada (curtailment) determinada pel gestor de la xarxa elèctrica.

La desconnexió forçada de la producció renovable és un problema creixent a tot el món. I l’informe de l’OBERCat n’apunta la solució: l’emmagatzematge. La volatilitat del mercat elèctric català ha augmentat, cosa que ha comportat la pèrdua de 3,3 TWh de producció elèctrica renovable per les desconnexions forçades, l’equivalent al 7% de tot el consum del país. Això ha representat una disminució del 23% dels ingressos de les plantes renovables i els perjudicis consegüents al sector. En aquest context, les bateries i els embassaments reversibles esdevenen un element imprescindible per a integrar les energies renovables al sistema elèctric català, com també per a optimitzar els costs energètics i mantenir la competitivitat del teixit industrial, segons l’observatori.

La planificació de la Generalitat preveu 2,2 GW d’emmagatzematge en l’horitzó del 2030 i, en canvi, els plans recents del govern espanyol volen instal·lar 22 GW per a aquella data. L’OBERCat situa l’emmagatzematge com el tercer pilar necessari del sistema elèctric català, juntament amb la generació renovable i les xarxes de transport i distribució d’electricitat. En aquest front, amb tot, les necessitats del sector i la realitat del mercat han superat àmpliament la planificació de la Generalitat: ja hi ha més de 6 GW en projectes de bateries amb permisos d’accés o en tramitació. Tanmateix, cap no s’ha posat en servei. L’observatori apunta que, com en el cas del desplegament renovable, no hi ha manca de projectes, sinó que falla l’execució per culpa de les traves administratives.

La paradoxa que les renovables siguin la primera font en potència instal·lada

L’informe de l’OBERCat s’obre amb una paradoxa: la potència instal·lada renovable supera la de fonts fòssils i la nuclear. Les renovables sumaven el 31 de desembre de 2025 un total de 3.829 MW instal·lats al país. Això supera els 3.788 MW dels cicles combinats de gas fòssil, els 3.033 MW de les centrals nuclears, els 911 MW de la cogeneració amb gas fòssil i els 37 MW de la crema de residus no renovables. Dins les renovables, l’energia hidràulica continua essent la primera font verda del país, amb 1.922 MW, seguida de prop per l’eòlica (1.406 MW) i a molta més distància per la solar fotovoltaica (excloent-ne l’autoconsum), que arriba a 343 MW. La biomassa i el biogàs (59 MW), la crema de residus renovables (27 MW) i la solar tèrmica (22 MW) completen la potència instal·lada a Catalunya, amb valors molt més petits.

Però, tot i tenir més potència instal·lada, cal tenir en compte el nombre d’hores anuals que produeix cada central, allò que es coneix tècnicament com a factor de capacitat. Les centrals hidràuliques no sempre tenen prou aigua o l’han d’emmagatzemar per a regadius i aigua de boca. Les centrals solars abaixen la producció quan fa mal temps i no produeixen durant la nit. Les centrals eòliques depenen que hi hagi vent. Les centrals nuclears, per la seva banda, tenen aturades programades per a recàrrega de combustible i manteniment, i també de no programades per incidències. I les centrals de gas fòssil es veuen afectades fortament per l’increment del preu del gas, que les pot deixar fora del mercat elèctric durant determinades hores del dia. També cal tenir en compte les desconnexions forçades, quan la producció supera a la demanda.

Aquests condicionants no són exclusius de Catalunya, sinó que passen a tot el món. Hi ha dues solucions per a augmentar el pes de les renovables al nostre país. Per una banda, l’emmagatzematge, com apuntàvem anteriorment. I, per una altra, la construcció de noves centrals, especialment d’energia solar fotovoltaica sobre el terreny, on Catalunya va extremadament endarrerida. El 2025 només s’hi van afegir 79 MW nous. I l’eòlica només va augmentar de 12,2 MW, cosa que demostra que l’aturada renovable continua a Catalunya.

Tot i això, l’OBERCat apunta que la situació canviarà substancialment aquest 2026. La posada en funcionament de les noves plantes solars d’Alcarràs, inaugurades pel president de la Generalitat, i les que també entraran en funcionament enguany, doblaran la potència solar instal·lada al país i l’acostarà a 800 MW. El sector també confia en el PLATER, la nova planificació renovable del govern que hauria d’entrar en vigor durant el 2027. El sector renovable català considera necessari el PLATER per a ordenar el desplegament renovable al país i poder assolir els objectius energètics i climàtics.

Els tràmits administratius continuen blocant les renovables a Catalunya

Tot i això, el sector recorda el principal problema per a la transició energètica a Catalunya: les traves administratives. L’OBERCat considera que la tramitació administrativa continua tenint disfuncions significatives. Posa l’exemple dels vuit parcs eòlics autoritzats, de quinze, que continuaven pendents de l’aprovació definitiva del Pla d’Actuació Específica (PAE), malgrat haver-se superat àmpliament el termini màxim legal d’un mes per a obtenir-lo. Segons el sector renovable, l’aprovació dels PAE ha esdevingut un dels principals colls d’ampolla de la transició energètica, amb projectes que acumulen retards superiors als dos anys, entre l’aprovació de la declaració d’impacte ambiental i l’aprovació urbanística definitiva. L’energia solar fotovoltaica té el mateix problema: 68 projectes autoritzats, amb una potència de 916 MW (que representaria tornar a doblar la potència instal·lada), continuen pendents d’aquests tràmits, per la qual cosa no poden començar les obres de construcció.

L’OBERCat reitera que Catalunya disposa de projectes renovables suficients per a assolir els objectius de generació solar i eòlica, però el principal desafiament és que es comencin a construir i entrin en servei en els terminis prevists. El sector també esmenta una segona limitació: la xarxa elèctrica. Considera que el reforç de les xarxes de transport i distribució d’electricitat és imprescindible per a la transició energètica, i és una assignatura pendent de fa molts anys, com han apuntat reiteradament els experts.

Tot plegat fa que la sobirania energètica de Catalunya depengui de la capacitat que tingui d’accelerar simultàniament el desplegament renovable, el reforç de les xarxes elèctriques, l’entrada en funcionament de l’emmagatzematge i l’electrificació de la demanda, particularment el transport, un altre front en què Catalunya va molt enrere en relació amb la UE. L’observatori considera que la prioritat del govern hauria de ser maximitzar la generació renovable a Catalunya, amb criteris de planificació, proporcionalitat territorial, retorn local i sostenibilitat ambiental, de manera que es pugui reduir la dependència energètica de l’exterior i evitar la construcció de noves infrastructures de transport de llarg recorregut.

Perquè l’OBERCat adverteix que Catalunya ha de prendre una decisió estratègica de país: o opta decididament per la producció renovable –assumint-ne l’impacte–, o aquesta energia s’haurà de dur d’uns altres territoris amb línies de transport de llarg recorregut. Una opció, la segona, que també rep una oposició social creixent i que no aporta ocupació ni activitat econòmica ni ingressos fiscals ni rendes al país: tots aquests beneficis van als altres territoris. El sector renovable català considera que les línies de transport són una infrastructura estratègica per a garantir la qualitat i la seguretat del subministrament, però han d’estar al servei del país i no poden esdevenir l’alternativa a una política de blocatge de les renovables a Catalunya.

L’èxit de l’autoconsum, però amb matisos

En contrast amb les coses que depenen de les administracions hi ha les coses que depenen de famílies i empreses, com ara l’autoconsum. El 2025 hi havia inscrites vora 140.000 instal·lacions d’aquesta mena a Catalunya. En total, sumen 1.664 MW i generen 1.302 GWh, la qual cosa ha fet disminuir d’un 3% la demanda d’electricitat de la xarxa elèctrica. Tanmateix, no tot són flors i violes: malgrat haver sumat 231 MW nous durant el 2025, és una xifra que representa una baixada del 40% en relació amb el 2024. L’observatori ho atribueix al final del fons Next Generation.

Tot i això, l’OBERCat defensa que l’autoconsum continua essent una inversió altament rendible, amb períodes d’amortització inferiors a deu anys i una cobertura del consum propi superior al 50%, que pot arribar al 90% si s’hi incorporen bateries. A més, considera que l’ampliació del radi de 2 quilòmetres a 5 de l’autoconsum col·lectiu, juntament amb la figura del gestor d’autoconsum, obre una nova etapa per a l’autoconsum compartit. Tot i això, l’observatori considera que recuperar el ritme de creixement de l’autoconsum requerirà actuar sobre les barreres de connexió a la xarxa, impulsar nous incentius de les administracions estant i accelerar el desplegament de bateries.