Aragó solament acredita dues actuacions de suport al català i l’aragonès davant el Consell d’Europa

El govern d’Aragó, presidit per Jorge Azcón (PP), solament ha comunicat dues actuacions de suport al català de la Franja i l’aragonès davant el Consell d’Europa, malgrat les recomanacions de l’organisme europeu per a reforçar la protecció de totes dues llengües, segons que ha publicat Notícies de la Terreta.

En la resposta, l’executiu aragonès reconeix que, d’ençà del 2024, les competències lingüístiques han passat a la Direcció General de Patrimoni Cultural, després de la supressió de la Direcció General de Política Lingüística. El govern enumera dues iniciatives: l’autorització de centres educatius per a impartir català i aragonès, a partir del curs 2023-2024, i la continuïtat d’un acord per a utilitzar eines digitals destinades a les llengües pirinenques.

Aquest segon projecte correspon al programa europeu LINGUATEC, centrat en l’aragonès, l’occità i l’èuscar, de manera que no inclou específicament el català.

El document tampoc no recull cap iniciativa per a incorporar explícitament les denominacions català i aragonès a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, una de les recomanacions formulades pel Consell d’Europa. El govern es limita a recordar que l’estatut actual protegeix les llengües i modalitats lingüístiques pròpies del territori, sense reconèixer-les expressament amb aquests noms.

Les advertències del Consell d’Europa

El Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries ja havia advertit, en un informe del 2024, de les mancances en la protecció lingüística a Aragó. L’organisme reclamava mesures urgents per a protegir el català i l’aragonès, en col·laboració amb les comunitats de parlants, i recomanava de reconèixer expressament totes dues llengües a l’estatut d’autonomia.

En el cas de l’aragonès, el Consell d’Europa havia constatat una reducció dels ajuts a les entitats dedicades a protegir-lo i promoure’l, la paralització de programes de promoció i la interrupció d’iniciatives de cooperació transfronterera. Pel que fa al català, reclamava mesures per a garantir-ne la protecció a la Franja i reforçar-ne la presència institucional. La desaparició de la Direcció General de Política Lingüística forma part dels canvis impulsats pel govern aragonès aquests darrers anys. A més, el pacte de govern entre el PP i Vox, subscrit l’abril del 2026, preveu modificar la legislació sobre patrimoni cultural i suprimir l’Institut Aragonès del Català, integrat en l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

L’ensenyament, una de les poques actuacions comunicades

Segons les dades del curs 2023-2024 recollides per Notícies de la Terreta, hi havia 114 centres autoritzats per a impartir català o aragonès: 41 de català i 73 d’aragonès. En conjunt, uns 6.000 alumnes estudiaven alguna de les dues llengües, amb més d’un centenar de docents especialitzats. Tanmateix, la informació presentada al Consell d’Europa no detalla noves mesures per a ampliar aquesta oferta educativa ni actuacions específiques per a reforçar l’ús social del català, que continua sense tenir reconeguda la cooficialitat a la Franja.

És previst que l’organisme europeu publiqui una nova avaluació durant la segona quinzena de novembre per examinar el compliment de les recomanacions sobre la protecció de les llengües minoritzades.