“Un creixement desorbitat”: clam a Barcelona, Palma i Eivissa contra l’ampliació dels aeroports

El consell de ministres espanyol va aprovar dimarts l’estratègia d’inversions per als aeroports d’AENA entre el 2027 i el 2031, el DORA III. Tres dels aeroports més afectats són el de Barcelona, el de Palma i el d’Eivissa, que s’ampliaran per poder-hi augmentar el trànsit de passatgers i abastar la demanda que preveuen. Avui en totes tres ciutats hi ha manifestacions convocades contra la pretensió d’AENA i per cridar l’atenció sobre l’efecte de les ampliacions en el territori i en les condicions de vida de la gent. 

A Barcelona, la plataforma Zeroport, que refusa de fa anys l’intent d’ampliació del Prat, ha convocat la protesta quan fa cinc anys de la darrera gran manifestació que ja va demostrar el rebuig popular a l’ampliació. “L’aeroport ha batut tots els rècords de passatgers, però la ciutat de Barcelona està saturada i ha arribat al límit de turistes, amb una crisi de l’habitatge. Això a banda, l’ampliació va contra qualsevol objectiu de descarbonitzar l’economia de Catalunya”, comenta la portaveu de la plataforma, Clàudia Custodio.

Els efectes d’aquestes ampliacions són diversos. S’ha de diferenciar l’expansió territorial prevista i l’ampliació de la capacitat operativa. Tanmateix, en tots dos casos se’n deriven conseqüències perverses, segons els convocants. Quant a l’expansió territorial, és cert que AENA no la planifica del tot en aquest DORA, sinó que la preveu en el següent –perquè abans s’han d’adoptar les compensacions ambientals de l’ampliació de fa vint anys. En el document aprovat, de moment hi ha una inversió prevista d’uns 192 milions d’euros per a fer els tràmits inicials. Així i tot, l’aeroport de Barcelona rebrà 1.760 milions. “Aquest DORA planteja tot un seguit de millores d’eficiència per a continuar incrementant-hi la capacitat operativa. Es fa una ampliació encoberta per a aplanar el camí de la proposta d’ampliació següent, encara més gran”, diu Custodio.

En concret, les xifres previstes és que hi passin 25 milions de passatgers nous: 15, pel cap baix, serien turistes. Això implica agreujar el procés de turistificació que viu el territori. Amb aquestes estimacions, Zeroport denuncia la poca transparència d’AENA i de la Generalitat a l’hora de saber amb rigor l’impacte real de la infrastructura. Diu que es passarà dels 57,4 milions de passatgers de l’any passat a 80 milions el 2033, amb l’increment d’emissions de gasos d’efecte hivernacle corresponent.

“Necessitem un compromís vinculant que no s’ampliarà. És un creixement desorbitat”, diu la portaveu de la plataforma: “Fa molta por imaginar-se que realment es vulgui arribar a aquesta xifra, si actualment tenim 57,4 milions de passatgers i no sabem on ficar-los.” El 1999, el nombre de passatgers anuals era de 17 milions. 

“Negacionisme climàtic implícit” de la Generalitat

La proposta d’ampliació és molt evident. “No ens podem creure que aquest govern de la Generalitat es doblegui als lobbies econòmics i no a la majoria de la població”, critica Custodio, esmentant unes quantes enquestes que parlen del descontentament majoritari de la població amb el turisme: “Aquesta decisió va en contra de qualsevol compromís climàtic del govern. Podríem dir, fins i tot, que és una decisió de negacionisme climàtic implícit.” De fet, Zeroport calcula que la proposta d’ampliació faria augmentar, pel cap baix, un 45% les emissions i recorda que l’aeroport del Prat és el principal focus emissor de Catalunya de gasos amb efecte d’hivernacle.

En el cas de Barcelona, la Generalitat i AENA han optat per recuperar un projecte que va quedar encallat ja en el DORA anterior. Més enllà de les previsions de creixement de passatgers, hi ha inclosa la creació d’una nova terminal satèl·lit i l’allargament de la tercera pista, ocupant els espais protegits de la Ricarda i el Remolar. Això significa encimentar centenars d’hectàrees en un indret clau per al funcionament de l’ecosistema del delta del Llobregat. La impermeabilització del sòl deltaic, a més, impedeix la recàrrega dels aqüífers i l’absorció de CO₂, a més d’augmentar l’efecte d’illa de calor i destruir els ecosistemes i la biodiversitat. Fins i tot la Comissió Europea va advertir que calia protegir més l’entorn natural del delta el 2021.

Segons que denuncia la plataforma, la proposta presentada ara, amb la previsió de començar les obres durant la dècada vinent, és gairebé idèntica a la del 2021, però amb dues diferències importants: en l’actual queden afectats dos espais naturals, no pas un, i la inversió prevista passa de 1.700 milions d’euros a 3.200. L’objectiu és que l’aeroport es converteixi en “un hub de connexions intercontinentals”. 

Eivissa, com més va més tensionada

A Eivissa, la situació és semblant a la de Barcelona, perquè l’ampliació prevista també afecta de ple el Parc Natural de les Salines. De fet, ja ha aixecat el rebuig frontal de part de la societat civil, els partits polítics i, fins i tot, les patronals. En aquest cas, es preveu una inversió de 229,7 milions d’euros, que és el triple del pla director anterior. A partir del 2031, la superfície de l’aeroport quedaria ampliada d’un 30%. Una de les mesures que més evidencien el creixement és que passarà de 17 portes d’embarcament a 32, gairebé el doble. La previsió és fer 16 taulells de facturació més i un nou filtre de control amb 17 línies.

De fet, al pla director es preveia que el nombre de passatgers arribaria a 6,2 milions el 2020, però ja es van assolir cinc anys abans. Ara l’objectiu és arribar a 9,72 milions el 2031, tot i que l’any passat el volum de passatgers ja va ser de 9,1 milions.

L’afectació sobre el Parc Natural de les Salines és com més va més evident. El GEN-GOB ha alertat que l’ampliació afectava zones perifèriques de protecció del parc, allà on es preveu de construir un nou edifici i on es vol soterrar una zona del torrent. A més, aquest estiu les entitats ecologistes han denunciat que l’aeroport abocava aigües fecals i multiplicava per disset el límit legal. La infrastructura no dóna l’abast al trànsit de passatgers i les aigües brutes acaben al torrent de la Font, que desemboca directament al parc natural, inclòs a la Xarxa Natura 2000, al Conveni Ramsar i al patrimoni de la humanitat de la UNESCO del 1999 ençà. A més, s’ha denunciat que l’aeroport extreu 80 milions de litres d’aigua cada any de l’aqüífer. Un increment de la capacitat operativa agreujaria encara més la situació. 

És per això que entitats com l’Associació de Joves d’Eivissa fan una crida a assistir a la mobilització. El coordinador general, Dídac Ferrer, critica que l’actuació d’AENA ha estat “completament deplorable i denunciable”, atès que no ha volgut seure per negociar ni per anunciar les decisions als agents socials de l’illa: “Allò que proposen és del tot nefast per al futur i la vida digna a la nostra illa. Només augmentarà la pressió turística i sobre l’habitatge. Eivissa es troba en una situació límit i ens hem de plantar.”

Ferrer també denuncia les noves línies que s’han anunciat, com ara la connexió directa entre Nova York i l’illa. “Augmenten l’espai de pistes, amenacen encara més el parc natural… que diguin que això no comportarà més visitants és que ens intenten de prendre el pèl. Ja va passar amb les autopistes: que més autopistes no volia dir més cotxes. Si augmenten el doble les portes de l’aeroport, hi haurà com a mínim més visitants”, diu. 

“Com més va, Eivissa està més tensionada. El model turístic no respecta ni la cultura ni la llengua. Fa que tota la vida cultural i d’oci vagi enfocada al turisme”, assegura Ferrer, que també diu que la part ambiental pot ser la més desastrosa. “Es menja un tros de camp, creix la pista d’aterratge i creix la infrastructura. Hi haurà més contaminació acústica devora el parc natural, més CO₂ a l’atmosfera… S’agafi per on s’agafi, és una notícia desastrosa.” 

Palma, un creixement que ja es nota

La nova estratègia d’AENA preveu que l’aeroport de Palma pugui assumir dos milions de passatgers més fins al 2030. Comptant-hi els d’Eivissa i de Menorca, es preveu que el volum total de passatgers sigui de 50 milions a les Illes. 

La inversió destinada per a Son Santjoan és de 621,6 milions. Però a Palma ja es fan obres ara que augmenten la capacitat operativa de trànsit de passatgers. Del 2022 ençà, el mòdul A ha guanyat cinc noves connexions d’embarcament directe i el D, tres més. També s’ha ampliat l’espai físic de la terminal i s’han incrementat les línies de control de seguretat de 19 a 38, tot i que AENA defensa que totes aquestes actuacions no són una ampliació. Ara com ara, l’aeroport diu que treballa en un màxim de 66 vols per hora: més d’un per minut.

“No necessitam més turistes. Necessitam polítiques que inverteixin aquests milions a mitigar les conseqüències que patim per la turistificació i evolucionar cap a un model més just i sostenible”, diu Dani Comas, portaveu de Menys Turisme, Més Vida. “Diuen que no són ampliacions, però aquest estiu han aparegut set noves portes d’embarcament a l’aeroport”, emfasitza: “Tot i que siguin encobertes, són ampliacions. S’amplia la capacitat operativa i el territori que ocupa.”

En aquesta línia, critica la poca transparència d’AENA. “És una manifestació que va en contra d’un pla específic. Té uns responsables concrets. Reclamam que les inversions no es facin, no perquè vulguem que es destrueixin els aeroports o el turisme, sinó perquè creim que s’ha arribat al límit i no es pot continuar ampliant per ofegar la classe treballadora”, afegeix Comas. 

Les manifestacions

A Barcelona, la manifestació començarà a les 12.00. Sortirà de la cruïlla del passeig de Gràcia amb Aragó i anirà fins a la Gran Via, on s’ajuntarà amb una columna de bicicletes i tractors provinents de la plaça d’Espanya. Continuarà fins a Pau Claris, la Via Laietana i la plaça de Sant Jaume, on hi haurà els parlaments finals. La convocatòria té el suport de 210 entitats i col·lectius, a més de 130 acadèmics.

A Palma, la concentració és convocada davant la delegació del govern espanyol, al carrer de la Constitució. Serà a les 18.00.

I a Eivissa, la manifestació també serà a les 18.00. Començarà al passeig de l’Alamera, baixarà pel carrer d’Aragó i pujarà després per l’avinguda d’Espanya i acabarà al Portal Nou, on es llegirà el manifest.