La PDE reclama al govern excloure la interconnexió de xarxes de la llei de transició hídrica

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha reclamat al govern que exclogui de la futur Llei de Transició Hídrica, que s’ha de començar a debatre pròximament al Parlament, la proposta d’interconnectar les xarxes d’aigua de l’Ebre i del Ter-Llobregat tal com proposen uns quants col·legis professionals i patronals del sector de l’aigua. Davant la irrupció de la qüestió del transvasament de l’Ebre en la campanya electoral, el moviment antitransvasament ha fet també extensiva una crida als partits perquè es posicionin clarament al respecte. Concretament, sobre la proposta de Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre, amb més inversions per a nous regadius i una ínfima dotació per a gestió de sediments, o les propostes transvasistes de Vox i PP.
El moviment social ebrenc ha manifestat públicament la seva preocupació davant una nova revifalla de l’amenaça del transvasament de l’Ebre per una “confluència de factors” des de diversos fronts i considera que, ara, és el moment que els partits es mullin, esclareixin la seva posició al respecte, abans de posar en marxa una estratègia de mobilització social. La previsió que, ben aviat, comenci el debat al Parlament per tramitar la Llei de Transició Hídrica de Catalunya és un dels principals fronts oberts. Durant el procés participatiu obert al maig, entitats com l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua (del qual formen part col·lectius professionals com enginyers de camins, industrials, agrònoms o economistes) o organitzacions patronals del sector de l’aigua van posar sobre la taula la necessitat de fer efectiva la interconnexió de les xarxes d’aigua potable de l’Ebre amb les de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Denuncia la PDE que a partir dels ja coneguts i suposats arguments de la “solidaritat” hídrica i la necessitat de gestionar millor els episodis de sequera unint les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona i Aigües Ter-Llobregat en el punt de confluència de la dessaladora del Foix. “Si això s’aprova seria implementar el transvasament de l’Ebre cap a Barcelona”, ha alertat la portaveu del moviment social, Susanna Abella, qui assenyala que els responsables actuals de la direcció general de Transició Hídrica van promoure aquesta declaració anteriorment des de col·legis professionals.
Considera la mateixa portaveu que les propostes en aquesta línia obvien la “diferència territorial important” existent a Catalunya que suposa l’existència de dues grans conques hidrogràfiques, la de les conques internes i la de l’Ebre. En aquest sentit, adverteix sobre la “involució” que podria suposar supeditar els plans de conca a les prioritats de la llei, en contra del que preconitzaria la normativa europea.
Grans inversions de regadius, ínfimes per a sediments
Un altre dels fronts oberts, remarquen des de l’entitat antitransvasament, és també el contingut del nou Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre, la presentació del qual s’ha acabat posposant al 21 de desembre. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha advertit que la nova proposta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) manté la filosofia de plans anteriors de preveure una “inversió molt forta en regadius” (al voltant dels 1.500 milions d’euros ha apuntat), mentre que la gestió dels sediments al tram final del riu es quedaria amb només 7 milions.
“Atès que entremig hi haurà eleccions no sabrem si això ha canviat o no, però és un tema que hi estem a sobre i ens preocupa. Veiem com si hi hagués una espècie de pinça, preparada o no, però per un costat hi ha el govern que segueix un ritme i, per l’altre, la CHE, que en segueix un altre. Aquests dos ritmes ens perjudiquen. Li demanem al govern que assumeixi la responsabilitat sobre el territori i modifiqui aquest tipus de polítiques que van en contra nostra”, ha subratllat Tomàs.
La PDE vol també que el govern respongui a les demandes, més o menys explícites, a favor del transvasament de l’Ebre que arriben des de formacions polítiques com el PP i Vox, un altre dels fronts oberts que ha coincidit en el temps. Per tot plegat, reclamen als partits un posicionament “clar” sobre la qüestió. “Si pensen fer alguna cosa i quina. Que ho transmetin a la societat ebrenca perquè pugui prendre les mesures que li convenen: o estar tranquils o prendre una actitud de lluita”, ha avisat Tomàs, qui no ha descartat, en funció de la resposta, reactivar la mobilització social.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.