Un estudi identifica 76 contaminants ambientals en mostres de dones embarassades i els seus fetus

Un equip de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) ha identificat 76 substàncies químiques en mostres de sang materna, placenta, sang de cordó umbilical i orina de 23 dones embarassades ateses a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
Entre aquestes hi ha plastificants, retardants de flama i els anomenats químics eterns —els compostos perfluorats (PFAS). La recerca, publicada a la revista Environmental Science & Technology, ha constatat que alguns d’aquests perfluorats travessen la placenta i arriben al fetus sense quedar retinguts a l’òrgan. Aquesta transmissió podria fer-se gràcies a proteïnes transportadores de membranes cel·lulars, cosa que apuntaria a l’existència d’un mecanisme de transport actiu en aquest context.
L’estudi ha analitzat de manera simultània quatre tipus de mostres biològiques —sang materna, placenta, sang de cordó umbilical i orina materna— recollides en el moment del part. L’equip, fent servir una tècnica analítica d’espectrometria de masses d’alta resolució, ha pogut tenir una visió àmplia de l’exposoma químic maternofetal, és a dir, del conjunt de substàncies químiques ambientals a les quals estan exposats la mare i el fetus durant l’embaràs.
De 659 compostos químics examinats, se n’han detectat 76 en les mostres maternofetals. Entre les substàncies localitzades hi ha additius alimentaris, ingredients de productes de cura personal, fàrmacs, plastificants, pesticides, retardants de flama, additius industrials i derivats del tabac. Segons la recerca, no totes presenten el mateix nivell de toxicitat per a la salut. S’hi troben compostos d’ús quotidià, com la cafeïna o l’edulcorant sorbitol, però també de més preocupants, entre els quals la cotinina (marcador d’exposició al fum del tabac), plastificants i retardants de flama, i els compostos PFAS. Aquests últims són coneguts pel seu caràcter persistent en el medi ambient i en l’organisme. Altres estudis han relacionat alguns d’aquests compostos amb alteracions hormonals, metabòliques i amb un menor creixement fetal.
Primera detecció de nous contaminants en el cordó umbilical
L’estudi ha documentat per primer cop la presència a la placenta i a la sang de cordó umbilical de tres èsters organofosforats, utilitzats com a retardants de flama i vinculats amb alteracions del creixement fetal i del metabolisme durant la infància. També s’hi han identificat diversos plastificants i additius industrials, fet que confirma la presència d’aquestes substàncies a l’entorn fetal en les primeres etapes del desenvolupament.
“Analitzar alhora la sang i l’orina de la mare, la placenta i la sang del cordó umbilical ens permet veure no només quines substàncies hi ha, sinó també cap a on van: quines queden a la placenta i quines arriben al fetus”, ha explicat la investigadora de l’IDAEA Montse Marquès Bueno, autora principal del treball. Marquès destaca que l’anàlisi simultània de les quatre mostres permet observar diferències en el comportament i la distribució dels compostos entre la mare, la placenta i el fetus.
Liposolubilitat, clau en el pas dels contaminants a la placenta
Segons la recerca, la lipofília —la capacitat d’una substància per dissoldre’s en els greixos— és el principal factor que condiciona si queda retinguda o no a la placenta. Els compostos que es dissolen bé en greixos de les membranes cel·lulars tendeixen a restar retinguts a l’òrgan. En canvi, els hidrofílics, com la cafeïna, el sorbitol o l’antibiòtic ampicil·lina, travessen la placenta amb més facilitat i arriben al fetus.
Tanmateix, l’equip ha detectat una excepció rellevant: alguns contaminants que, per les seves propietats químiques, es creia que serien retinguts a la placenta, arriben a la sang de cordó umbilical sense acumular-s’hi. És el cas dels perfluorats PFOS i PFHxS i de l’herbicida bromoxinil. Estudis anteriors ja havien constatat que els PFAS arriben al fetus, però l’estudi actual mostra que alguns creuen la placenta amb l’ajuda de proteïnes transportadores, i no pas per una simple difusió passiva.
“La placenta no funciona únicament com un filtre passiu, sinó que podria utilitzar mecanismes de transport actiu per desplaçar determinades substàncies”, ha conclòs Marquès. Segons la investigadora, caldrà confirmar aquesta hipòtesi amb experiments específics.
Els PFAS, presents en tota mena de productes
Els compostos PFAS formen una família de substàncies químiques utilitzades en molts productes per la seva capacitat de repel·lir aigua, greix i taques. Es poden trobar en teixits impermeables, catifes, tapisseries tractades, envasos alimentaris resistents al greix, estris de cuina antiadherents i escumes d’extinció d’incendis, així com en processos industrials i recobriments. Són coneguts com a químics eterns per la persistència en el medi i la facilitat de romandre molt de temps a l’organisme.
El treball s’ha fet en col·laboració amb la Universitat de Colúmbia (Estats Units), la Universitat d’Anvers (Bèlgica), la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud – Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.