Puigdemont: “Nosaltres acabarem fent un gran acte d’unilateralitat algun dia”

El president de Junts, Carles Puigdemont, està convençut que Catalunya acabarà fent un nou acte d’unilateralitat per assolir la independència. “Nosaltres acabarem fent un gran acte d’unilateralitat algun dia, perquè és l’única manera”, ha assegurat en una entrevista a El Punt Avui. Puigdemont ha defensat que la independència no s’aconseguirà únicament amb un acord amb l’estat espanyol i ha reivindicat la necessitat de mantenir oberta la via unilateral: “Difícilment ho farem d’acord amb l’estat espanyol, tot i que ho hem d’intentar.”

El president a l’exili ha reivindicat el concepte de procés d’independència i ha advertit que no hi ha cap automatisme que permeti d’assolir-la. “Qui està contra el procés ha de dir quina és l’alternativa, que no la veig per enlloc”, ha dit. En aquest sentit, ha defensat que el procés va començar amb el referèndum del Primer d’Octubre i va continuar amb la declaració unilateral d’independència (DUI) del 27 d’octubre de 2017, aprovada per un parlament que considera democràtic i legítim. “El que passa és que no s’ha aplicat”, ha lamentat.

Puigdemont ha insistit que els actes unilaterals no es poden descartar i que, arribats a un cert punt, caldrà recórrer-hi. “Hi haurà un moment en què els actes unilaterals no només no els podrem descartar, sinó que no hi podrem renunciar. No tenim dret a renunciar-hi”, ha afirmat. Tanmateix, ha assenyalat que abans caldrà demostrar que s’han esgotat totes les vies pacífiques i democràtiques per a aconseguir la independència, tal com considera que va passar a Kossove.

Segons Puigdemont, aquesta estratègia ha de permetre d’acreditar davant la comunitat internacional que Catalunya ha intentat de negociar amb l’estat espanyol sense èxit. Ha posat d’exemple una hipotètica mediació internacional i ha afirmat que, si el president del Consell Europeu –aleshores Donald Tusk– proposés de tornar a negociar, la resposta hauria de ser que aquesta via ja s’ha provat i no ha funcionat. “I en tenim la prova”, ha remarcat.

El dirigent ha reconegut que aquests arguments poden ser insuficients per si sols, però ha defensat que contribueixen a acumular legitimitat. Segons que ha explicat, en un context de confrontació oberta amb l’estat espanyol, amb prou massa crítica i una majoria parlamentària favorable, es podria abordar una acció unilateral “amb més càrrega de legitimació i més possibilitats de sortir-nos-en que abans”.

Puigdemont també ha reflexionat sobre la cultura política espanyola i ha criticat que la disposició a negociar sigui interpretada com un signe de feblesa. Ha contraposat aquesta actitud a la cultura política europea, més basada, segons ell, en el compromís i el consens. “El compromís s’interpreta com una feblesa o una covardia”, ha dit. Així mateix, ha assegurat que l’estat espanyol va interpretar com una mostra de debilitat la decisió del govern català de deixar en suspens els efectes de la declaració d’independència del 2017.

El retorn de l’exili

Sobre el retorn, Puigdemont ha assegurat que no es planteja d’abandonar la causa independentista, tot i que encara no sap quin paper hi tindrà. Ha defensat que anar-se’n a l’exili va ser una decisió estratègica per acumular força, legitimitat i actius al servei de l’independentisme. “No m’imagino desentès del procés d’independència; el que no sé és en quin rol”, ha dit. En aquest sentit, ha deixat oberta la possibilitat de tornar-se a presentar a unes eleccions, escriure llibres i fins i tot ser batlle d’Amer o de Girona. També ha volgut deixar clar que continuar compromès amb la independència no significa necessàriament continuar essent cap de cartell.

El dirigent ha admès que, després de nou anys fora del Principat, necessita recuperar el contacte directe amb la societat catalana abans de prendre decisions sobre el seu futur polític. “A mi em falta parlar amb la gent”, ha afirmat. Tot i que assegura que està al corrent de tota l’actualitat, considera que li manquen elements essencials per a conèixer de primera mà una societat que ha canviat durant aquests anys. Ha reconegut que la distància li ha permès de tenir una visió més freda i rigorosa de la política catalana, però ha insistit que necessita tornar i escoltar la gent abans de decidir quin paper vol assumir. “Aleshores, sabré quin és el rol en què em veig al servei del procés d’independència”, ha conclòs.