És legal que requisin una estelada en un estadi? Què en diuen la legislació i els organismes internacionals

Els incidents de diumenge abans del partit entre l’Elx i el Barça, en què agents de la policia espanyola van requisar estelades a afeccionats blau-grana, han revifat un debat que no és nou: es pot impedir a algú l’entrada en un estadi pel fet de dur una estelada?

[VÍDEO] Càrregues policials i un afeccionat del Barça detingut a Elx després que la policia espanyola requisés estelades

La legislació espanyola no prohibeix l’estelada i hi ha sentències que n’emparen l’exhibició en la llibertat ideològica i d’expressió. En canvi, entitats privades que organitzen competicions esportives, com la FIFA, la UEFA, la FIBA i el Comitè Olímpic Internacional (COI), tenen normes pròpies que restringeixen, no sense polèmica, missatges polítics als torneigs que organitzen.

Què en diuen les legislacions espanyola, francesa i europea?

La norma principal aplicable als espectacles esportius és la llei 19/2007 contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport, que prohibeix d’introduir o exhibir pancartes, banderes i símbols amb missatges que incitin a la violència o que amenacin, insultin o vexin persones o col·lectius. En canvi, no estableix una prohibició dels símbols polítics. La qüestió va arribar als tribunals arran de la final de Copa del 2016, entre el Barça i el Sevilla. La delegació del govern espanyol a Madrid havia ordenat d’impedir l’entrada d’estelades a l’estadi Vicente Calderón, però el jutjat contenciós administratiu número 11 de la capital espanyola en va suspendre cautelarment l’ordre perquè no s’havia provat que l’estelada pogués incitar a la violència, el racisme o la xenofòbia.

Un any després, el mateix jutjat va dictar sentència sobre el fons de l’afer. El jutge va anul·lar l’actuació de la delegació del govern espanyol a Madrid perquè vulnerava els drets fonamentals de la llibertat ideològica i d’expressió i va remarcar que l’exhibició de l’estelada no es podia considerar generadora de violència, racisme, xenofòbia o intolerància. La sentència contenia, a més, una precisió significativa: la llei 19/2007 no prohibeix els símbols pel fet de ser polítics, i les normes d’entitats privades com la UEFA són aplicables solament a les competicions que organitzen i no pas als partits de Lliga o de Copa.

En referència a això, la legislació francesa tampoc no prohibeix l’estelada. El Codi de l’Esport francès sanciona, entre més supòsits, la introducció o l’exhibició de símbols que incitin a l’odi o a la discriminació, però no estableix una prohibició general de les banderes polítiques. De fet, a Perpinyà és habitual l’exhibició d’estelades a l’Aimé Giral i el Gilbert Brutus.

La doctrina té, a més, un precedent europeu. El Tribunal Europeu de Drets Humans va considerar, en el cas Fáber contra Hongria del 2012, que la mera exhibició pública d’una bandera, per molt que fos impopular o originés indignació, no justificava per si sola la possibilitat de restringir la llibertat d’expressió.

La prohibició de la FIFA

El cas de la FIFA és diferent. No és una autoritat pública ni dicta lleis: és una entitat privada que estableix les normes de les competicions que organitza. Això li permet de fixar condicions d’accés als estadis del Mundial, regular el material dels afeccionats i imposar obligacions a les federacions participants.

Les normes de la FIFA prohibien al Mundial d’enguany, com en ocasions anteriors, l’exhibició de material de caràcter polític. Així, per exemple, abans de la semifinal entre l’Argentina i Anglaterra es va impedir l’entrada de banderes i consignes sobre les illes Malvines. I hi ha precedents semblants als Balcans: al Mundial del 2022, la FIFA va sancionar Sèrbia arran de l’exhibició d’una bandera que representava Kossove com a part del territori serbi i, a la inversa, hi ha hagut sancions contra símbols vinculats a la Gran Albània.

Això no significa, amb tot, que pugui actuar sense cap límit jurídic. I, de fet, la qüestió ha arribat als tribunals en aquest últim Mundial. L’Institute for Voices of Liberty i Sam Kermanian, un afeccionat nord-americà d’origen iranià, van demandar la FIFA en un tribunal de Califòrnia perquè havia prohibit la bandera iraniana anterior a la Revolució Islàmica del 1979. Els demandants sostenien que expressava la seva identitat política i l’oposició al règim iranià, i que prohibir-la vulnerava la llibertat d’expressió.

El jutjat va refusar d’aplicar mesures cautelars per a permetre’n l’entrada durant el Mundial i la FIFA defensava que la prohibició de símbols polítics responia a raons de seguretat i de prevenció de topades entre afeccionats. Tot i això, la decisió no resolia el fons de la demanda, que continua oberta: els demandants volen que es declari il·lícit el vet i que se’n prohibeixi l’aplicació permanent, cosa que posa en qüestió la normativa de la FIFA i l’encaix amb la llibertat d’expressió.

En el cas concret de l’estelada, abans del partit del Mundial entre Espanya i França, en la llista de símbols admesos i prohibits als accessos n’apareixien vetades les principals variants. Anteriorment, durant la final del Mundial de Clubs del 2017 entre el Reial Madrid i el Grêmio de Porto Alegre als Emirats Àrabs Units, ja es va impedir l’entrada d’estelades i de banderes independentistes.

La UEFA i les multes al Barça

Una normativa semblant a la de la FIFA, el Barça la va experimentar directament amb la UEFA durant les temporades 2015-2016. Després de la final de la Lliga de Campions del 2015 a Berlín, l’organisme europeu va imposar al club una multa de 30.000 euros per les estelades i els càntics independentistes dels afeccionats. Més endavant, arran del partit amb el Bayer Leverkusen al Camp Nou, hi va haver una altra sanció de 40.000 euros.

El juny del 2016 va arribar la sanció més elevada: 150.000 euros pels expedients acumulats per l’exhibició d’estelades a la Lliga de Campions, 50.000 dels quals quedaven en suspens durant dos anys. En els expedients del BATE Baríssau i el Roma, la UEFA va considerar que les estelades i els crits d’independència transmetien missatges polítics impropis d’un esdeveniment esportiu.

La UEFA es basava en l’article 16 del seu reglament disciplinari, que feia responsables els clubs de determinades conductes dels afeccionats i sancionava la transmissió de missatges considerats impropis d’un esdeveniment esportiu, especialment els de naturalesa política, ideològica, religiosa, ofensiva i provocativa.

El Barça va recórrer contra les sancions i va defensar que les estelades no eren una acció política organitzada pel club, sinó una expressió dels afeccionats emparada per la llibertat d’expressió. El conflicte va canviar el desembre del 2016, quan el Barça i la UEFA van arribar a un acord. El club va acceptar de retirar el recurs que mantenia al Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) i la UEFA va admetre que les normes havien d’evolucionar tenint en compte la llibertat d’expressió: va anunciar la creació d’un grup de treball amb clubs i federacions per a revisar-ne l’abast.

L’any següent el reglament va canviar: d’una formulació àmplia sobre els missatges polítics es va passar a sancionar els missatges “provocatius” impropis d’un esdeveniment esportiu, inclosos els de naturalesa política, cosa que dóna molt de marge a la interpretació. El canvi també va tenir efectes pràctics. El 2018, el Barça va anunciar que la UEFA havia arxivat sense sanció tres expedients relacionats amb l’exhibició d’estelades: el del partit amb l’Atlètic de Madrid de la temporada 2015-2016 i els dels partits amb el Celtic de Glasgow i el Manchester City de la temporada 2016-2017.

El futbol no n’és cap excepció. A l’EuroBasket del 2025, per exemple, les normes específiques dels partits disputats a Polònia prohibien d’introduir banderes, pancartes i més materials que manifestessin opinions de naturalesa ideològica o política. A les seus de Letònia, la regla era encara més restrictiva: no s’hi admetia cap bandera que no fos l’oficial dels estats dels equips participants, a més de cartells i objectes susceptibles de ser utilitzats per a fer manifestacions dins els pavellons.

Per tant, podien requisar una estelada en un Elx-Barça?

Tenint en compte la legislació espanyola i que era un partit de la Lliga, les normes de la FIFA o la UEFA sobre missatges polítics no es podien aplicar com a base jurídica per impedir l’entrada d’estelades al Martínez Valero. Si l’únic motiu per a requisar-la era que es tractava d’una estelada, no hi havia base legal: la legislació espanyola no la prohibeix i hi ha una sentència que en va anul·lar una prohibició general perquè vulnerava la llibertat ideològica i d’expressió.

De fet, arran dels incidents d’Elx la policia espanyola ha obert una informació reservada per a investigar l’actuació dels agents, després de la condemna del Barça. La delegació del govern espanyol al País Valencià ha anunciat que analitzaria els fets abans de prendre decisions. La requisa de les estelades i l’actuació policial contra els afeccionats són, per tant, objecte de revisió oficial.