El Nobel de medicina 2026 premia una tècnica que permet de controlar les neurones amb llum

El premi Nobel de medicina 2026 ha estat concedit als científics Peter Hegemann, Georg Nagel i Karl Deisseroth pels descobriments que han fet possible desenvolupar l’optogenètica. Aquesta tècnica permet de controlar l’activitat de les neurones mitjançant la llum i estudiar, amb molta precisió, com el cervell produeix records, emocions i comportaments.

L’origen del descobriment es troba en una petita alga unicel·lular, Chlamydomonas. Hegemann i Nagel van estudiar com aquesta alga és capaç de moure’s cap a una font de llum. Durant les seves investigacions van descobrir una proteïna anomenada canalrodopsina, que es troba a la superfície de la cèl·lula.

Aquesta proteïna funciona com una mena d’interruptor: quan rep llum blava, obre un canal que permet el pas d’ions i genera un impuls elèctric. Els científics van comprovar que aquesta propietat també es podia utilitzar en unes altres cèl·lules.

Posteriorment, Karl Deisseroth va introduir el gen de la canalrodopsina en neurones. D’aquesta manera, va aconseguir que les cèl·lules nervioses es poguessin activar amb llum. El 2005 va demostrar que era possible provocar senyals nerviosos amb llum i, el 2007, va aconseguir d’aplicar aquesta tècnica al cervell de ratolins vius.

Aquest conjunt de descobriments va donar lloc a l’optogenètica, una tècnica que permet als investigadors d’activar o inhibir neurones concretes amb una gran precisió. Gràcies a aquesta tècnica, els científics poden estudiar quins circuits del cervell intervenen en la memòria, les emocions i alguns comportaments.

L’optogenètica també té possibles aplicacions mèdiques. Els investigadors l’estudien en malalties neurològiques i psiquiàtriques i en tractaments destinats a recuperar la visió en persones amb discapacitat visual.

Amb aquest premi, el Comitè Nobel reconeix una descoberta que ha canviat profundament la manera d’estudiar el cervell. Allò que abans era un mapa ple d’incògnites ara es pot investigar amb molta més precisió, cosa que permet d’entendre millor com les neurones influeixen en allò que pensem, sentim i fem.