“Recuperem un tros de la nostra memòria”: la inauguració de la Casa Macià lliga l’exili del passat i el del present

La Casa Macià de Prats de Molló (Vallespir) ha obert avui les portes com a espai de memòria i cultura, coincidint amb el centenari dels Fets de Prats de Molló, l’intent d’insurrecció encapçalat per Francesc Macià el 1926 per a alliberar Catalunya de la dictadura de Primo de Rivera i proclamar-ne la independència. Més de cinc-centes persones han assistit a la inauguració de l’antiga Vil·la Denise, que durant la preparació del complot va acollir l’estat major de Macià. Durant l’acte s’ha fet un homenatge a  les famílies dels conjurats i s’ha lligat l’exili del passat amb el del present. Entre més, hi han assistit els presidents Carles Puigdemont, Pere Aragonès i Jordi Pujol, així com el conseller de Cultura del Primer d’Octubre Lluís Puig, l’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell i el president del parlament, Josep Rull.

L’acte central ha començat al migdia amb la benvinguda de Claudi Ferrer, batlle de Prats de Molló, i Lluís Puig, també president de la Fundació Casa Francesc Macià, acompanyats de Carme Forcadell i Jep Bonet, presidents de les associacions del sud i del nord, respectivament. “La nostra història, la nostra llengua, les nostres tradicions i la nostra família estan profundament arrelades a Catalunya”, ha dit Ferrer, que ha reivindicat els lligams dels catalans a banda i banda dels Pirineus. “Si la Casa Macià ens cau lluny als del sud i als del nord, vol dir que estem al mig. Posem a disposició de tot el món els nostres documents i recerca històrica”, ha dit Puig.

🗣️“Si la Casa Macià ens cau lluny als del sud i als del nord, vol dir que estem al mig. Posem a disposició de tot el món els nostres documents i recerca històrica”

📸 @LluisPuigGordi , exconseller de Cultura, diputat al Parlament i president de la Findació Casa Francesc Macià https://t.co/IKX3Oq72fC

— Consell de la República Catalana (@ConsellRep) November 8, 2026

Els parlaments institucionals han anat a càrrec de Nicolas Garcia, vice-president del Consell Departamental dels Pirineus Orientals; Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona; Sònia Hernández, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Josep Rull, president del Parlament de Catalunya.

“Avui no inaugurem únicament una casa. Avui recuperem un tros de la nostra memòria col·lectiva”, ha dit Garcia, que ha definit el projecte com una prova més de la tossudesa, de l’ambició i de la intel·ligència dels catalans. “Aquesta casa és la demostració que quan hi ha una voluntat col·lectiva, quan hi ha compromís i quan hi ha perseverança, els projectes que semblen impossibles poden esdevenir realitat”. “Catalunya Nord i Catalunya Sud comparteixen molt més que una possibilitat general. Comparteixen una llengua, una cultura, unes arrels i una història que cap frontera administrativa no pot esborrar. La frontera dels Pirineus ha separat administracions i estats, però mai no ha aconseguit de separar del tot els catalans del nord i del sud”, ha afegit.

Noguer ha dit que els fets de Prats de Molló demostren que “hi ha moments que encara que no acabin en victòria, canvien el curs dels esdeveniments; que hi ha gestos que transcendeixen els resultats immediats i es converteixen en llavors que germinen amb els anys”. “Aquesta casa no conserva només el record d’uns fets, conserva el record d’un coratge, d’una manera d’entendre el compromís amb un país, d’una generació que va estar disposada a assumir riscos personals enormes en defensa d’uns ideals col·lectius com ara fa poc”. També ha dit, que, malauradament, la paraula ‘exili’ no ha quedat confinada als llibres d’història. “També ha format part de la realitat recent del nostre país. Hem vist representants polítics i institucionals obligats a viure durant anys lluny de casa seva. Darrere la paraula exili hi ha sempre persones, hi ha absències, hi ha esperes, hi ha separacions i per sort hi haurà retrobaments”.

“Preservar el patrimoni és mantenir el fil que uneix el que hem estat amb el que volem continuar sent”, ha dit Hernández. “Prats de Molló és un símbol dels lligams entre la Catalunya del Sud i del nord. La recuperació d’aquest espai reforça aquests llaços”. També ha fet valdre la feina del conseller Lluís Puig i dels voluntaris pel que fa al projecte i ha dit que els fets de Prats de Molló aboquen valors com la llibertat o el compromís cívic, que ens interpel·len en un moment en què “veiem amenaçada la democràcia i la cohesió social”. Després del discurs de la consellera s’han sentit crits d”Independència’.

Rull ha destacat la figura del conseller de Cultura durant la República Ventura Gassol. “Representa totes les virtuts de la nostra pàtria. És qui posa paraules perquè les pugui enaltir el president Macià, és qui salva vides amb un compromís extraordinari després de l’inici de la guerra. En el judici de Prats de Molló va fer una declaració molt simple, molt breu: ‘Estic al costat del president Macià. Sí, sóc responsable de voler la llibertat de Catalunya. Sí, sóc responsable de tots els fets que m’imputen, perquè sóc membre del govern de Catalunya’. Lluís Puig en bona mesura ha representat això. Quan el president Puigdemont marxa a l’exili, Lluís Puig és al costat del president Puigdemont dignificant aquest exili”. “Aquí tenim el Sant Graal, si em permeteu, on dipositem els millors valors d’aquesta nació”, ha dit, sobre la casa. “El compromís, la determinació, la generositat, la fermesa, el patriotisme. És un patrimoni material i immaterial de Catalunya. Ens parla de la dimensió internacional de la causa catalana i de la importància de situar les reivindicacions nacionals en el context geopolític europeu. I ens parla, sobretot, de la voluntat de persistència d’un poble que, malgrat les adversitats i la repressió, no ha renunciat mai, ni renunciarà mai, a la seva identitat i a les seves aspiracions col·lectives”.

També hi ha hagut actuacions de la Coral de Prats de Molló, que ha interpretta La Barretina i L’emigrant. També s’ha presentat la Rosa President Macià i Arnau Baulenas ha recitat Una rosa de paper, de Vicent Andrés Estellés. Aquesta rosa és una varietat creada el 1933 pel cèlebre roserista neerlandès Mathias Leenders, que va crear un híbrid amb flors d’un color rosa intens i el va registrar oficialment amb el nom de ‘President Macià’ en homenatge al líder. Durant la guerra del 1936-1939, Lluís Companys va enviar rosers d’aquesta varietat a la ciutat francesa d’Évian per homenatjar la poeta Anna de Noailles, amiga de Macià. En una carta al batlle de la ciutat, Companys va expressar el desig que, després de la victòria, un ram d’aquelles roses tornés a Catalunya per cobrir la tomba de Macià.

Un dels moments centrals de la commemoració ha estat l’homenatge a les famílies dels conjurats, amb una fotografia conjunta i la interpretació de la sardana Cançó d’amor i de guerra. L’acte s’ha clos amb Els Segadors i la commemoració ha culminat amb un dinar a la sala del Fogar, a la plaça del Firal.

La jornada inaugural ha començat  a les nou del matí amb una visita lliure a la casa, una exposició permanent sobre els fets, un curtmetratge i la mostra temporal Mainatges, els primers exiliats. A dos quarts d’onze s’ha presentat la novel·la gràfica El Complot. A les onze s’ha presentat Fets i gent, una publicació d’Estat Català amb més de 116 biografies. A dos quarts de dotze hi ha hagut un concert de Tres Quartans, que ha fusionat la tradició de la cobla i la música d’arrel amb el jazz i la modernitat.

Sis anys de feina activista

La inauguració culmina gairebé sis anys de feina d’una colla d’activistes que es van organitzar per a recuperar l’immoble i convertir-lo en un espai dedicat a preservar i difondre la memòria dels fets. Més d’un centenar de voluntaris han treballat en la restauració de la casa, la recopilació de documents en arxius de Perpinyà, Foix, Brussel·les, Anvers, París, Moscou, Irlanda i Nova York, l’elaboració de testimonis audiovisuals i la preparació del projecte museogràfic.

Els Fets de Prats de Molló van ser una temptativa d’invasió militar des de Catalunya Nord per a aconseguir la independència de Catalunya. Malgrat el fracàs de l’operació, la preparació del complot i l’enorme ressò internacional que va tenir van representar un avenç en la lluita nacional.

Un recorregut per la història del complot

La visita a Casa Macià comença a l’antiga cuina de la planta baixa, el mateix indret per on va entrar la gendarmeria francesa el 1926. Aquest primer espai acull una part del material expositiu dedicat als fets.

A la planta principal s’hi projecta un testimoni audiovisual que permet de conèixer els protagonistes i la preparació de la insurrecció. També s’hi ha instal·lat un memorial dedicat als voluntaris que van participar en el complot, dels quals ja se n’han identificat fins a 350.

El primer pis conserva documents gràfics originals i objectes relacionats amb el moviment independentista, des dels preparatius de Prats de Molló fins a la Constitució provisional de la República Catalana de l’Havana, del 1928. També s’hi exposen peces vinculades a l’Avi, entre les quals hi ha el seu despatx de la Casa dels Canonges, del 1931.

El projecte museogràfic ha estat desenvolupat per Jordi Rodó, de Quaderna, i Jaume Ciurana. A partir d’ara, la casa acollirà activitats culturals i actes de memòria organitzats per la Fundació Casa Francesc Macià i entitats afins. També es podrà visitar amb reserva prèvia.

Un curtmetratge finançat per 356 mecenes

La inauguració també ha servit per a estrenar un curtmetratge documental de disset minuts sobre els Fets de Prats de Molló, finançat amb una campanya de micromecenatge a Verkami. Un total de 356 persones han aportat els 45.000 euros necessaris per a produir-lo.

L’audiovisual, produït per FilmExplora i Goita!, explica la preparació del complot, les entitats i persones protagonistes, l’organització militar, els suports internacionals i les fonts de finançament. També aborda les conseqüències de l’intent insurreccional, com ara l’exili, el procés judicial, el ressò internacional i la posterior proclamació de la República.

La direcció, realització i edició són d’Albert Naudín, amb narració de Sílvia Bel i Lluís Soler. Jordi Rodó n’ha elaborat el guió i la recerca, amb la col·laboració de Jaume Ciurana. L’equip també inclou Pep Soler en fotografia i il·luminació, David Ayllón com a operador de càmera, Eduard Miquel en suport logístic i Carles Beltran en música i postproducció sonora.

Una fundació per a preservar la memòria de Macià

El projecte de recuperació de la casa va començar amb dues associacions: Casa Macià, amb seu a Prats de Molló, i Amics de la Casa Macià, amb seu a Molló (Ripollès). Enguany s’ha constituït la Fundació Casa Francesc Macià, presidida pel conseller de Cultura del Primer d’Octubre Lluís Puig.

Amb motiu del centenari també s’han impulsat diverses publicacions, com ara la reedició de La Catalunya Rebel – El procés a Francesc Macià i als protagonistes dels fets de Prats de Molló, de Símbol Editors, amb pròleg de Carles Puigdemont i introducció d’Agustí Colomines; Macià a Moscou, d’Estat Català, i Exilis, del nord al sud i del sud al nord, d’Editorial Afers, amb aportacions de diversos autors.

La Casa Macià també impulsa una beca de recerca històrica, amb el termini de presentació de candidatures obert fins el 21 de desembre. Entre les activitats previstes per a l’any vinent hi ha el sisè Aplec Nacional de Cultura, els dies 3 i 4 de juliol, i les sisenes Jornades d’Història Nacional, els dies 2 i 3 d’octubre.