Front comú del govern i els Mossos contra les ciberestafes, el segon delicte més denunciat a Catalunya

L’Agència de Ciberseguretat i els Mossos d’Esquadra s’han unit per a lluitar contra les ciberestafes, el segon delicte més denunciat a Catalunya, només per darrere dels furts. Entre el 2024 i l’agost del 2026, aquests fraus han causat un perjudici econòmic acumulat de 490 milions d’euros i han afectat més de 200.000 víctimes.

El pla estratègic per a la lluita contra les estafes virtuals 2026-2028 neix arran de l’augment d’aquest fenomen i el govern l’aprovarà dimarts en el consell executiu. El pla vol reforçar la prevenció, la investigació policíaca i la coordinació entre els organismes implicats, com ara entitats bancàries, plataformes digitals i operadors de telefonia mòbil.

En la presentació del pla, Miquel Àngel Garcia Alvira, comissari general de Tecnologia de la Informació i la Comunicació de Mossos, ha assenyalat que les ciberestafes són una “amenaça de primer ordre” i que el delicte encara ara està infradenunciat, el que es coneix com a “xifra negra”, cosa que dificulta el coneixement del fenomen. Laura Caballero, directora de l’Agència de Ciberseguretat, ha assenyalat que també es pretén de donar eines a la ciutadania per moure’s en l’entorn digital de forma segura i disposar d’equips i grups de treball especialitzats per lluita contra les ciberestafes.

220 denúncies diàries

A Catalunya es registren unes 220 denúncies diàries relacionades amb les ciberestafes. Fins a l’agost del 2026, els Mossos d’Esquadra n’han comptabilitzat 53.577. Només durant els primers vuit mesos d’enguany, l’impacte econòmic ha estat de 103 milions d’euros. És, el dia d’avui, el segon delictes més denunciat a Catalunya.

Les dades de l’Agència de Ciberseguretat indiquen que les ciberestafes han afectat més de 200.000 persones entre el 2024 i l’agost del 2026. El 51% de les víctimes són homes i el 49%, dones. La franja d’edat amb més incidència és la que va dels 31 als 64 anys, tot i que les persones de més de 65 anys continuen sent especialment vulnerables davant determinats fraus, com les falses inversions, les estafes del fals familiar i les suplantacions bancàries.

El pla, dotat d’entrada d’1,8 milions d’euros, neix amb uns objectius principals: agilitzar la detecció dels fraus, millorar les investigacions i facilitar una resposta més ràpida davant les noves modalitats delictives. Diuen que es millorarà la coordinació entre l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i els Mossos d’Esquadra, així com l’intercanvi d’informació amb entitats bancàries, operadores de telefonia mòbil i plataformes de compravenda en línia. Caballero ha assenyalat que aquesta coordinació és imprescindible per “identificar mesures que poden tenir un impacte positiu cap a les persones”.

Els Mossos, per la seva banda, han creat la Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica (UCCIT) i del Grup de Ciberintel·ligència, ambdós integrats a la Comissaria General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, i aquest novembre s’impulsarà la Comissaria Virtual, que permetrà de denunciar ciberestafes des de casa.

Les falses inversions, les que generen més perjudicis econòmics

Les dades indiquen que les transaccions, com ara falses inversions i criptomonedes, són una de les modalitats que generen més perjudicis econòmics, tot i que no són les més nombroses. Només durant el segon trimestre del 2026 van ocasionar més de 14 milions d’euros en pèrdues. En segon lloc, hi ha les suplantacions, els càrrecs bancaris inesperats i l’enginyeria social.

El comissari Àngel Garcia Alvira explica que hi ha una estabilització dels fets, però que el perjudici econòmic ha crescut moltíssim. I això, a què es deu? Perquè el model econòmic del delicte ha canviat. “Fa anys, es buscaven moltes víctimes. Avui la intel·ligència artificial els permet anar en víctimes concretes. Directius, CEO, una persona important”. Això permet afinar molt més la víctima i treure tots els diners possibles. “Hi ha estafes de 400.000 euros persones, i en algunes empreses parlem de milions d’euros”, ha explicat el comissari. 

La Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica manté obertes vint-i-vuit investigacions amb gairebé 2,8 milions d’euros blocats, dels quals s’han recuperat 1,25 milions.

Programari d’atacs a la internet fosca a punt d’activar-se

No solament ha canviat el delicte. La figura del ciberdelinqüent també ha mutat i ara ja no ens hem d’imaginar que darrere de les estafes hi ha grups criminals i grans infrastructures. Algú, amb nocions en intel·ligència artificial i programació, pot ser capaç de crear ciberestafes, activar-les i esperar que entrin els ingressos. “Un noi de disset anys que coneix la IA té recursos de sobre per a fer el que un hacker a l’altra punta del món”, ha dit Àngel Garcia Alvira.

A més, a la internet fosc ja hi ha disponibles paquets de ciberestafes preparades per activar-se. La gent només cal que es descarregui les eines, una llista d’objectius, actuar i esperar que arribin els beneficis. “El programari lliure es crea pel bé, però també hi ha qui crea una eina i ho posen al servei de la comunitat. Crims de servei, es diu”, explica Àngel Garcia Alvira.

Els delinqüents també adapten les seves estratègies als hàbits de la ciutadania. Els concerts multitudinaris, les vacances, els allotjaments turístics, les xarxes socials i les plataformes de compravenda són alguns dels àmbits que aprofiten per captar víctimes.

Els serveis a la ciutadania: assistent digital i comissaria virtual

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya posarà en marxa un assistent basat en intel·ligència artificial, accessible a través del web de l’Agència i de WhatsApp, que ajudarà els usuaris a identificar possibles fraus, valorar si n’han estat víctimes i rebre recomanacions de seguretat digital. El dia d’avui, l’Agència de Ciberseguretat ja té disponible una comunitat de WhatsApp on els riscos i les estafes a internet i consells de ciberseguretat.

Una de les altres novetats serà la creació de la Comissaria Virtual dels Mossos d’Esquadra, que permetrà de denunciar en línia les ciberestafes i els fraus relacionats amb els mitjans de pagament. És previst d’activar-la a partir d’aquest novembre i vol facilitar les denúncies per reduir la xifra de delictes que no arriben a coneixement de la policia.

Miquel Àngel Garcia Alvira i Laura Caballero, en un moment de l’atenció als mitjans.