Papua Nova Guinea i Bougainville es reuniran a l’octubre per fixar la data de la votació sobre la independència

El govern de Papua Nova Guinea i el govern autònom de Bougainville es reuniran a l’octubre per fixar la data en què el parlament votarà el resultat del referèndum d’independència del 2019. Ho ha anunciat el primer ministre papú, James Marape, que es reunirà amb el president de Bougainville, Ishmael Toroama, per concretar el calendari.

L’anunci arriba després d’haver presentat el govern de Papua Nova Guinea al parlament el resultat de la consulta, l’informe conjunt de les negociacions i l’anomenat Marc Melanesi. Aquests documents recullen els sis anys de converses entre tots dos governs.

Bougainville entra en l’hora decisiva: la votació que pot crear un nou estat independent al món

Marape ha qualificat la presentació dels documents de fita important en l’aplicació de l’Acord de Pau de Bougainville del 2001, però ha advertit que no posa fi al procés parlamentari. Segons que ha remarcat, el resultat del referèndum no determina automàticament quin ha de ser el pas següent i correspon al parlament de decidir el futur polític de Bougainville.

El govern preveu que el parlament pugui dedicar fins a dos dies a debatre la qüestió abans de votar, tal com estableix l’article 342. Marape ha demanat als diputats que estudiïn detingudament l’informe conjunt i el Marc Melanesi abans de prendre una decisió. En el referèndum del 2019, el 97,7% dels votants va donar suport a la independència de Bougainville. Malgrat la contundència del resultat, la consulta formava part d’un procés polític que requereix la intervenció del parlament de Papua Nova Guinea.

El primer ministre ha assegurat que el seu govern no vol condicionar el debat parlamentari. També ha recordat que el conflicte de Bougainville és anterior a la independència de Papua Nova Guinea, proclamada el 1975, i constitueix un dels episodis més dolorosos de la història del país. Segons Marape, tant el referèndum pacífic com els sis anys de negociacions posteriors demostren que les qüestions polítiques més complexes es poden abordar per mitjà del diàleg. Ha defensat que el procés ha de culminar en una solució legal que respecti el resultat de la consulta i l’Acord de Pau del 2001, i que alhora tingui en compte els interessos a llarg termini de Papua Nova Guinea i Bougainville.