El Partit Quebequès situa l’escola al centre del pla per a frenar en un mandat el retrocés del francès

El dirigent del Partit Quebequès (PQ), Paul St-Pierre Plamondon, s’ha compromès a revertir en un sol mandat el retrocés de l’ús del francès al Quebec. La formació independentista ha presentat un paquet de mesures en plena campanya per a les eleccions del 5 d’octubre, que inclou l’ampliació de la llei 101 i més exigències lingüístiques en l’ensenyament i la immigració.

St-Pierre Plamondon considera que el Quebec viu el pitjor retrocés del francès d’aquests darrers cinquanta anys i n’ha responsabilitzat els vuit anys de govern de la Coalition Avenir Québec (CAQ). Segons el dirigent independentista, al final d’un mandat de quatre anys el seu govern ja hauria aconseguit de canviar la tendència.

El pla del Partit Quebequès proposa d’estendre la llei 101, la norma que estableix el francès com a llengua oficial i comuna del Quebec, als centres d’ensenyament preuniversitari i tècnic. Això restringiria l’accés dels alumnes francòfons i al·lòfons als centres anglòfons, tret dels qui tinguessin reconegut el dret d’estudiar-hi en anglès. La norma també s’aplicaria als fills dels immigrants temporals que fes més de dotze mesos que visquessin al Quebec. D’aquesta manera, haurien d’estudiar en francès.

Més exigències lingüístiques

El PQ també vol augmentar els requisits de francès per a obtenir i renovar els permisos de treball. Els sol·licitants haurien d’acreditar inicialment un nivell 5 de l’escala quebequesa de competències lingüístiques, que permet de comprendre els elements essencials de converses sobre qüestions habituals. Per a renovar el permís se’ls exigiria un nivell intermedi avançat. Els treballadors agrícoles en quedarien exempts.

En l’àmbit educatiu, la formació proposa que la qualitat del francès representi un 10% de la nota de tots els treballs avaluables, independentment de l’assignatura. També vol augmentar les exigències d’ortografia, gramàtica, sintaxi i vocabulari als exàmens del cinquè curs de secundària i impulsar un pla contra l’analfabetisme.

Quina llengua parlen els alumnes als passadissos?

Una de les mesures que ha causat més polèmica és la proposta d’investigar quina llengua fan servir els alumnes per relacionar-se als centres educatius de Mont-real i Laval. St-Pierre Plamondon vol obtenir dades sobre la llengua de socialització dels joves i sobre les dinàmiques interculturals dins les escoles.

El dirigent del PQ no ha descartat de regular més endavant l’ús de llengües diferents del francès als passadissos, però ha precisat que ara com ara aquesta possibilitat no és damunt la taula. Abans de prendre cap decisió, ha dit, caldria disposar de dades sòlides.

La proposta ha estat durament criticada per la portaveu del Quebec Solidari, Ruba Ghazal, que considera que l’amenaça principal per al francès són les grans plataformes digitals, com ara Netflix i Amazon, i no pas els adolescents. El dirigent del Partit Liberal del Quebec, Charles Milliard, també ha rebutjat la possibilitat de fiscalitzar la llengua que fan servir els alumnes als patis i als passadissos.

La resposta del govern

El ministre de la Llengua Francesa quebequès, Jean-François Roberge, ha acusat St-Pierre Plamondon de menystenir les mesures adoptades pel govern de la CAQ. Entre més iniciatives, ha recordat que s’han limitat les places reservades als francòfons i als al·lòfons als centre pre-universitaris anglòfons.

La CAQ també s’ha compromès a renovar l’ús de la clàusula derogatòria de la llei sobre la llengua oficial i comuna del Quebec i a estendre l’aplicació de la llei 101 a la formació professional i a l’educació d’adults durant els primers cent dies d’un nou mandat. Segons les dades exposades pel PQ, menys de la meitat dels habitants de Mont-real, un 44%, parlen francès a casa. La formació també sosté que solament el 53% dels al·lòfons trien el francès en compte de l’anglès i que un 65% són capaços de mantenir-hi una conversa.

Malgrat el paquet de mesures, St-Pierre Plamondon considera que les competències d’un govern provincial no basten per a garantir a llarg termini la supervivència del francès. Segons ell, la solució definitiva és convertir el Quebec en un estat independent amb el francès com a llengua oficial.