Brussel·les vol limitar les funcions addictives de les xarxes socials i els xatbots que simulen vincles personals

La Comissió Europea vol obligar les xarxes socials a permetre que els usuaris desactivin les funcions addictives i els sistemes d’intel·ligència artificial (IA) que simulen relacions personals per fomentar la interacció. Així ho recull l’esborrany de la Llei d’Equitat Digital (Digital Fairness Act, en anglès), a què ha tingut accés l’ACN, que Brussel·les presentarà aquest dimecres. La proposta també vol limitar els dissenys que condicionen les decisions dels consumidors, regular les pràctiques comercials dels influenciadors i reforçar la protecció dels usuaris davant de les subscripcions automàtiques. Les empreses que incompleixin la normativa s’exposaran a sancions de fins al 6% de la facturació anual mundial.

L’executiu d’Ursula von der Leyen aprovarà i presentarà la proposta de reglament dimecres. El Consell de la UE, on estan representants els estats membres, i el Parlament Europeu, hauran de negociar el text i aprovar-lo perquè pugui entrar en vigor. L’objectiu és reforçar el control sobre internet i les plataformes digitals per tal d’acabar amb “l’opacitat” d’algunes de les seves pràctiques.

“Els comerciants en línia recorren cada vegada més a pràctiques comercials que exploten els biaixos cognitius i altres vulnerabilitats dels consumidors, perjudicant-ne els interessos econòmics”, adverteix l’esborrany del document comunitari. “Gairebé un de cada tres adolescents de la UE d’entre 13 i 18 anys afirma sentir-se estressat, trist o socialment exclòs a causa de les xarxes socials, i un 40% considera que passa massa temps davant de les pantalles”, indica el text.

Funcionalitats “manipuladores”

L’esborrany de la proposta de reglament -que encara pot ser modificat- planteja obligar les empreses a permetre als usuaris desactivar de manera “fàcil i efectiva” determinades funcionalitats considerades manipuladores. Entre les pràctiques que Brussel·les vol regular hi ha la reproducció automàtica de continguts i el consum ininterromput sense pauses, conegut com a ‘scroll’ infinit, les notificacions que no responen a una interacció directa amb el servei i les funcions que incentiven la connexió regular o penalitzen els usuaris que no hi participen amb prou freqüència.

La proposta també posa el focus en els sistemes d’intel·ligència artificial que simulen relacions personals per retenir l’atenció dels usuaris. El text vol regular les funcions que fomenten l’ús continuat d’aquests serveis mitjançant la simulació d’una relació personal, com ara les peticions insistents perquè l’usuari continuï interactuant amb un sistema automatitzat. Brussel·les vol protegir especialment els menors davant de dissenys digitals que aprofiten les vulnerabilitats dels usuaris per incentivar-ne el consum.

La normativa no es limita a les xarxes socials. També vol restringir els anomenats ‘dark patterns’ o patrons foscos, que són els dissenys de les plataformes que poden influir en les decisions de compra, així com la publicitat basada en perfils de menors o en dades personals especialment protegides quan pugui perjudicar els usuaris. També preveu limitar els preus personalitzats basats en perfils quan puguin perjudicar menors o consumidors vulnerables.

Influenciadors, videojocs i subscripcions

Un altre dels àmbits que aborda la proposta és el màrqueting d’influenciadors. La Comissió Europea vol garantir que les comunicacions comercials estiguin identificades de manera clara i visible i prohibir que els creadors de contingut explotin la confiança dels menors amb finalitats publicitàries. També preveu vetar la promoció de productes l’anunci dels quals estigui prohibit per la legislació europea o nacional, o que siguin insegurs.

En l’àmbit dels videojocs i les aplicacions, l’esborrany preveu que els usuaris puguin desactivar els sistemes de recompenses aleatòries, com les anomenades ‘loot boxes’, i obliga les empreses a informar de manera clara sobre les probabilitats d’obtenir cada premi. Aquests mecanismes no es podran oferir als menors quan impliquin pagaments o monedes virtuals de pagament. La proposta també prohibeix als menors els mecanismes ‘pay-to-win’ i ‘pay-to-progress’, que permeten avançar o guanyar avantatges en un joc mitjançant pagaments.

El reglament també vol regular les subscripcions i els contractes digitals per donar més garanties als usuaris. L’executiu comunitari vol obligar les empreses a avisar abans de convertir una prova gratuïta en un servei de pagament i obtenir l’acceptació expressa de l’usuari. També hauran de recordar les renovacions automàtiques dels contractes i facilitar-ne la cancel·lació en línia. A més, el text recull el dret dels consumidors a parlar amb una persona en els serveis d’atenció al client.

Entrades i publicitat verda

La proposta de normativa també vol augmentar la transparència en la venda d’entrades per internet. En els sistemes de preus dinàmics i les cues virtuals, les empreses hauran d’informar del preu màxim i del nombre d’entrades disponibles, per evitar que els consumidors comprin sense conèixer aquestes condicions.

En paral·lel, el text vol regular el ‘greenwashing’, és a dir, la publicitat a través d’afirmacions genèriques sobre els beneficis ambientals d’un producte o servei que no es poden demostrar.

Multes de fins al 6% de la facturació mundial

Pel que fa a les sancions, l’esborrany estableix que la Comissió Europea podrà imposar multes de fins al 6% de la facturació anual mundial de les empreses en els casos que investigui directament. Per la seva banda, els estats membres hauran de preveure sancions màximes d’almenys el 4% de la facturació anual de l’empresa als països afectats en determinades infraccions.

La proposta també reforça els mecanismes de supervisió. Les autoritats nacionals i els tribunals podran exigir a les empreses informació sobre el funcionament dels seus algoritmes i de les interfícies digitals, per comprovar si compleixen la normativa.

La Llei d’Equitat Digital vol substituir la directiva europea sobre pràctiques comercials deslleials, aprovada fa més de dues dècades, per un reglament d’aplicació directa als 27 estats membres. L’objectiu és establir un marc comú per a les empreses que operen a la UE i reduir les diferències entre països a l’hora d’aplicar les normes.

La Comissió Europea calcula que les mesures podrien beneficiar els consumidors en uns 13.700 milions d’euros anuals, en reduir les pèrdues econòmiques i el temps que perden a causa d’aquestes pràctiques comercials.

Els consumidors, a favor de la proposta

En un comunicat, l’Organització Europea de Consumidors (BEUC) ha donat suport a la proposta, que consideren necessària per protegir els usuaris de pràctiques digitals que “els empenyen a passar més temps connectats i a gastar més diners”. L’entitat assenyala especialment les dificultats per cancel·lar subscripcions, els preus poc transparents de les entrades i els avisos de poques existències que pressionen els compradors.

El director general de BEUC, Agustín Reyna, considera que la llei ha de permetre als consumidors “recuperar el control” del temps i els diners que destinen a internet. També defensa que la publicitat dels influenciadors s’identifiqui sempre de manera clara: “La gent espera que els influencers ofereixin consells genuïns, no que els venguin discretament l’última crema antiarrugues o la peça de moda”.