Els nous votants no independentistes d’ERC

La fórmula Rufián ha originat crítiques d’ex-dirigents i ex-diputats d’ERC. Però el pacte amb Podem i la revalidació de la candidatura del cap de files dels republicans a Madrid apuntala una estratègia que ve de lluny. La direcció d’Oriol Junqueras l’aplica obertament i els sondatges confirmen la tendència: ERC guanya suports entre votants no independentistes. Després de la bufetada electoral del 2024, quan el partit es va enfonsar als 20 diputats al Parlament de Catalunya, el creixement que li vaticinen els sondatges es deu en bona part al canvi de preferència d’antics votants del PSC i dels Comuns, que es podrien decantar per Esquerra en les eleccions catalanes i en les espanyoles. Això podrien ser gairebé 350.000 vots en les eleccions del novembre.

Hi ha unes quantes dades del darrer baròmetre del CEO que sembla que confirmen que la base no independentista d’ERC es diversifica. La més cridanera és que poc més de la meitat del seu electorat preferiria que Catalunya fos un estat independent: el 53%. És a dir, no sembla que ERC encara tingui una majoria independentista àmplia en la seva base electoral. El 30% dels seus electors voldria que Catalunya fos un estat dins una Espanya federal i un 14% es conforma amb una comunitat autònoma. Però aquesta xifra no ha estat sempre així. Ha canviat força en els darrers temps.

En el baròmetre del febrer del 2025, el percentatge de partidaris de la independència dins d’ERC era del 58%. El febrer del 2024, de 59%. El febrer de 2023, del 66%. El març de 2022, del 68%. Ara bé, quan es pregunta als votants d’ERC si volen que Catalunya sigui un estat independent, el 74% diu que sí. Un 56% precisa que sempre ho ha defensat, un 18% declara que abans pensava diferent i el percentatge dels contraris a l’estat català s’enfila al 23%, sumant-hi els qui sempre ho han estat i els qui han canviat d’opinió. Es pot deduir que una part del seu electorat federalista, davant una pregunta dicotòmica sobre la independència, es decantaria majoritàriament pel sí.

El baròmetre estima que ERC obtindria entre 10 diputats i 11 el 29 de novembre, mentre en les anteriors eleccions espanyoles en van obtenir 7. D’on vénen aquests escons de més? La majoria, de votants no independentistes. També en podria guanyar de partidaris de l’estat català, però no tants. Segons el CEO, un 9% dels votants de Junts podria decantar-se per Rufián (això serien més de 35.500 vots), que també podria beneficiar-se de la decisió de la CUP de no presentar-se als comicis. Abans que ho fessin públic, la principal fuga de vots entre l’electorat de la CUP ja era cap a Esquerra. Els anticapitalistes van obtenir 99.644 vots el 2023, una quantitat rellevant però insuficient per a tenir representació, que ara han quedat orfes.

De qui més es beneficiaria ERC, en qualsevol cas, és dels socialistes i dels Comuns. Els intents de Rufián i d’Ada Colau perquè les cúpules dels respectius partits arribessin a un acord no ha tingut recorregut. Feia mesos que Junqueras s’hi havia manifestat contrari amb rotunditat: “Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Colau sigui diputada en una llista d’ERC”, va dir. Rufián mateix culpava ahir de la impossibilitat d’anar plegats les direccions dels dos partits, en una entrevista a RAC1. Però qui més pot perdre són els Comuns. Abans que s’anunciés que Colau seria la cap de cartell, tenien unes perspectives especialment adverses segons el CEO. El baròmetre dóna entre 2 diputats i 3 als Comuns, que el 2023 en van obtenir 7: caurien del segon lloc al sisè.

Cal tenir en compte que el treball de camp del sondatge es va fer al setembre i es va tancar el mateix dia que Pedro Sánchez va convocar les eleccions. Els resultats també s’han d’agafar amb cautela perquè en el moment que es va fer el sondatge tampoc no se sabia que ERC pactaria amb Podem i integraria dues candidates a les seves llistes. Així i tot, la pèrdua potencial de vots era alarmant per als Comuns: un 24% dels votants els podia marxar a ERC, el 19% a Podem i el 14% al PSC. Si se sumen els percentatges, un 43% del vell electorat dels Comuns es podria decantar ara pel tàndem encapçalat per Rufián i Irene Montero. Això serien més de 119.400 provinent dels Comuns i s’hi podrien afegir, gràcies a l’aliança, els 94.500 que implica el percentatge que declara que marxaria a Podem, que ja sabem que no presentarà candidatura pròpia. Colau frenarà la sagnia?

Una altra part del creixement d’ERC es deu a vells votants socialistes. Un 11% dels electors del PSC podrien votar ara Esquerra: això serien més de 134.300 vots. Per entendre la magnitud de la xifra només cal recordar que ERC en va obtenir un total de 466.020 en les anteriors espanyoles. No seria un guany net perquè Rufián també té transferències negatives de vot. Podria perdre un 8% del seu antic electorat cap al PSC, però això serien 37.281 electors. I la resta de pèrdues són igualment menors comparades amb els guanys potencials: cap a Junts, en perdria més de 23.300. En seran més, després del pacte amb Podem? Podria ser, caldrà veure quants. Una altra incògnita és què faran els votants d’ERC que pretenien marxar a la CUP (més de 4.600).

Sigui com sigui, Rufián guanya per una banda més que no pas perd per una altra. I la seva base electoral, a poc a poc, canvia. Ben diferent és si l’estratègia de la direcció d’ERC podrà acostar el partit a uns resultats electorals com els del 2019, en un marc polític molt marcat pel procés i l’exili i la presó dels dirigents independentistes. ERC va guanyar les eleccions espanyoles de l’abril i del novembre a Catalunya, respectivament, amb més d’un milió i de 874.859 vots.