Avançament editorial: ‘Meritòria’, d’Alexis Wright

Aquesta setmana entrant, arriba a les llibreries Meritòria, d’Alexis Wright, una faula coral i apocalíptica d’una saga familiar en què la història del colonialisme i les relacions de poder es filtren a través del llenguatge, que l’autora porta al límit per ampliar els sentits de la literatura. És traduïda per Iris Parra Jounou i publicada per Raig Verd. El punt de partida: a Meritòria, un misteriós núvol de calitja anuncia una catàstrofe ecològica. Un dels veïns veu en els ases l’oportunitat de resoldre la crisi climàtica i la dependència econòmica dels aborígens, mentre la seva família es descompon enmig dels conflictes entre assimilacionistes i defensors de la llei ancestral. L’escriptura d’Alexis Wright va del realisme a la sàtira, s’immergeix en la mitologia i la memòria oral dels pobles aborígens i crea una cançó atemporal i universal.

Alexis Wright (Cloncurry, Austràlia, 1950) és membre de la nació Waanyi, de les terres altes del sud del golf de Carpentària. En les seves obres explora temes d’identitat, pertinença i colonialisme. La seva novel·la Carpentària va ser rebutjada pels editors australians, fins que la va poder publicar el 2006 per un editor independent. Arran de l’èxit d’aquella novel·la, va fer un discurs al PEN Internacional en què rebutjava l’intervencionisme de l’ex-primer ministre australià John Howard. La seva obra ha estat àmpliament traduïda i premiada. És coneguda per les seves novel·les de ficció, com ara aquesta obra de realisme màgic sobre el canvi climàtic, Meritòria, Carpentària i The Swan Book. També ha escrit no-ficció, com Take power, la història oral del Central Land Council, i Grog War, sobre l’abús d’alcohol al Territori del Nord.

Explica l’editora de Raig Verd, Laura Huerga:

“Meritòria és una de les publicacions més arriscades que ha fet mai Raig Verd i, tanmateix, una de les més valuoses. Incorporem Alexis Wright al nostre catàleg amb la mateixa convicció que ho vam fer amb Svetlana Aleksiévitx, Ursula K. Le Guin, Ngũgĩ wa Thiong’o, Ali Smith o Albert Camus, i anirem publicant la seva obra, començant per Meritòria, amb la seguretat de saber que no és només una novel·la: és un acte de traducció cultural, un pont entre dues cosmovisions i una invitació a repensar què pot fer la literatura en temps de crisi planetària, mitjançant històries que combinen el realisme brutal amb la màgia del relat col·lectiu.

Wright no rebutja frontalment la tradició occidental –el text dialoga amb El Quixot, Borges, o Kafka–, però la supera i la reinventa des de la cosmovisió waanyi. Allò que per a nosaltres era segur com a forma narrativa es veu qüestionat i enriquit des de la tradició oral aborigen australiana, i el resultat és una obra que no es deixa encasellar pels gèneres establerts: ja ho han reconegut el premi Stella i la crítica internacional, unànimement entusiasmada. Aquesta singularitat és, abans que res, lingüística: l’ús del llenguatge és únic, sorprenent, inesperat. Wright inventa paraules, trenca la sintaxi convencional, lliga conceptes que la nostra lectura separaria per proposar-nos una altra manera de pensar: holística, no lineal, comunitària. I aquí cal un elogi merescut a la traductora, perquè la seva tasca ha estat tan creativa i tan decisiva com la mateixa escriptura original. No n’hi havia prou amb documentar-se a fons sobre la cultura i la cosmogonia aborígens, o comprendre el marc de pensament des del qual Wright escriu; calia, a més, inventar en català solucions equivalents a aquells neologismes i a aquelles fractures sintàctiques, recrear en la nostra llengua una veu que no hi era.

Avui, quan la literatura comercial s’homogeneïtza i la intel·ligència artificial promet no només que pot fer-ho com qualsevol escriptor sinó millor, Meritòria recorda que hi ha sabers que requereixen temps, relació i responsabilitat. No és una literatura de consum: és una literatura que transforma, que deixa pòsit, que té ànima. La IA no podria mai escriure res similar, perquè no pot entendre l’abast del que Wright transmet des de la seva herència i el seu territori, de com el colonialisme els ha desvinculat del seu entorn i els ha desposseït fins i tot del control de les històries que conten sobre el seu poble. Llegir aquest llibre és obrir la porta a l’altra banda del globus per potser acceptar que podem aprendre a veure el món d’una altra manera, que el present no és el final dels temps per a ningú, i que cal preguntar-se constantment: cap a on va la meva gent? Cap a on va la humanitat?”