Però quants trens tenim a Catalunya?

“El 12 d’agost Catalunya viurà un eclipsi solar excepcional que atraurà milers de persones, especialment al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i Ponent. Per garantir una mobilitat fluida i una observació segura, s’ha preparat un dispositiu especial amb mesures de trànsit, seguretat i emergències”, alertava la Generalitat el dia abans de l’eclipsi. I explicava un llarg reguitzell de mesures que havia previst, per evitar dificultats de circulació. De tot plegat, se’n derivava un consell evident: “Val més no agafar el cotxe i fer servir els transports públics.” Es feia una dedicatòria especial al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que eren punts on es preveia que s’observaria millor l’espectacular fenomen astronòmic. Sense fer-ho explícit, qualsevol amb dos dits de front podia pensar que els grans embussos serien a la tornada, perquè a l’anada l’espai d’hores per a desplaçar-se era molt més ample.

Però vet aquí que la realitat, malauradament, s’ha allunyat molt dels bons desigs oficials. Cues interminables de vint quilòmetres a la AP-7 i maldecaps inesperats (?) per als qui havien fet cas de les indicacions benintencionades de la Generalitat i van pensar que el tren era la solució més adient i lògica per a evitar un tràngol per a anar cap al sud de Catalunya. Gran error!

L’espectacle de l’estació de Tarragona (i més), al vespre, és dels que no voldríem que es repetissin. Centenars de persones esperant el tren per tornar, fora del recinte, perquè els Mossos, en vista de la gentada que hi arribava, van fer tancar les portes per a evitar aglomeracions perilloses a les andanes, que ja eren plenes de gom a gom.

Una gentada que, lògicament, anava acumulant una bona emprenyada, més que justificada, tot veient que complicada que era l’operació. Només va faltar que a les portes de l’estació s’hi despleguessin sis furgonetes de la policia, amb agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona donant suport al dispositiu. Arran d’aquesta situació, fins i tot, Protecció Civil va activar el pla Ferrocat en fase de pre-alerta per les concentracions de viatgers a Tarragona, Altafulla i Tortosa.

Ja sabem que anar amb tren a Catalunya és una loteria que coneixen molt bé els qui el necessiten per a viatjar cada dia per anar a treballar. Però ara som al bell mig de les vacances i, abans d’un fet de què feia molt de temps que es parlava, la lògica feia pensar que hi hauria preparada una munió de recursos amb gran capacitat per a resoldre la demanda que ja es deia que es preveia amb prou antelació. Al capdavall, som a Europa, no? Doncs no. La “solució” va ser un sol tren de reforç a última hora del dia a l’estació de Tortosa en direcció a Barcelona. I, en veient que la mesura era insuficient i que s’originava un altercat, es va enviar un comboi des de Barcelona a mitjanit, a corre-cuita, per anar aplegant la gent que havia quedat penjada a les estacions.

Deixo a banda les enrabiades dels viatgers publicades en alguns mitjans –és l’única cosa que podien fer–, a més de les crítiques dels partits polítics, fetes perquè “tocaven”. Tanmateix, després del manifest desgavell i l’absoluta manca de previsió, em semblen inadmissibles les respostes de la Generalitat i de RENFE.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, avui el secretari de Mobilitat i Infrastructures del govern, Manel Nadal, ha admès que hi va haver un col·lapse a Rodalia en els desplaçaments cap al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, tot i que encara ha dit que la tornada s’havia fet ordenadament. Jo crec que li han explicat malament com va anar de veritat la pel·lícula. També ha lamentat les fortes aglomeracions registrades a les estacions de Tarragona, Tortosa i Altafulla, i ha assenyalat que les condicions en què es va prestar el servei no van ser “correctes”.

Ha assegurat que la previsió de trens era suficient, però ha reconegut que no es va insistir prou perquè els usuaris fessin els desplaçaments en transport públic de manera esglaonada i que la comunicació pública va ser inadequada. També ha reconegut que “segurament” no es van anticipar adequadament les concentracions de viatgers i que RENFE no va articular una resposta operativa a l’altura de la demanda real. La culpa, doncs, és clar, és dels afectats i de RENFE. Pilotes fora i passem a una altra cosa!

Això, probablement, és un preludi d’allò que ens espera amb l’empresa mixta que es va pactar el juny de l’any passat, i que culminava una negociació política començada el novembre del 2023 entre el PSOE i ERC per a investir Pedro Sánchez. Recordem que el president, Salvador Illa, i el ministre de Transports, Óscar Puente, van escenificar el mes de gener d’enguany al Palau de la Generalitat, l’arrencada de l’empresa mixta Rodalies de Catalunya SME, SA (amb majoria del govern espanyol), que començarà a operar tan bon punt tingui les autoritzacions corresponents. Quan? La Generalitat confia obtenir la llicència d’empresa ferroviària, el certificat de seguretat i el pla de contingències ferroviari enguany, tot i que no n’ha concretat cap calendari. Veurem com acaba, però no crec que resolgui els problemes.

Ara, per a mi, la “bomba” en aquest fet tan desgraciat, són les declaracions que va fer dijous el gerent d’operacions de Rodalia, David Andrés. Va afirmar, en sengles entrevistes a la Cadena SER i RAC1, que s’havien abocat “tots els esforços” a reforçar les línies essencials, amb un augment d’un 60% en la R15 i doblant la capacitat de la R16. I ara ve el plat fort. “Desgraciadament, no tenim més material, no tenim més trens per a poder posar més places perquè no podem deixar de donar servei a la resta de viatgers del territori”, va dir Andrés. I tan ample.

Analitzeu bé què va dir. No tenim trens! Déu meu! Catalunya no té prou trens per a encarar un pic de feina com aquest, que, tot s’ha de dir, era relativament petit. Sabem que ens roben el coure, que es despengen les catenàries, que les vies estan fetes un fàstic, que cauen arbres i parets sobre les vies, que la comoditat dels trens de rodalia és nul·la, que el nombre d’avaries de tota índole és estratosfèric… Tot això ja ho sabíem i no ens ha servit de res saber-ho, ni tampoc que també ho sabessin els qui ho han de resoldre. Recordem, una vegada més, les mínimes inversions reals executades a la infrastructura ferroviària catalana aquests darrers anys? No cal, oi? Ara, no sabíem, ni podíem imaginar, que, a més, no teníem trens! A mi, la declaració em va deixar de pedra. Si no hi ha trens per a resoldre un problema de petita escala com aquest, com deu estar tot allò que fa referència al transport de mercaderies, que és el futur? Es pot extrapolar? No ho vull ni pensar.

Sí que he llegit en algun lloc que Catalunya espera més de cent trens de rodalia nous de trinca, que havien de circular –una bona part– ja enguany. De fet, les primeres proves d’homologació es van fer el febrer del 2025. Segons el ministre Óscar Puente, el retard “imperdonable” fins al 2027 (?) és degut a uns problemes que vénen de la fàbrica Alstom. Pilotes fora! Quin neguit, pensar que la comunitat que és la primera o la segona que més diners aporta a l’estat espanyol no té prou recursos ferroviaris per a superar un contratemps esporàdic! I, per acabar-ho d’adobar, la solució proposada, la nova empresa mixta, tampoc no m’engresca gaire…