La Plataforma per la Llengua impulsa un manifest en defensa del català a l’escola davant els atacs judicials

La Plataforma per la Llengua ha presentat el manifest “A l’escola catalana, la llengua no es toca!”, que denuncia la regressió de l’ús del català als centres educatius i els atacs judicials contra el model d’immersió. El text reclama a la Generalitat mesures urgents per a garantir que tots els alumnes acabin l’ensenyament obligatori amb un domini adequat de la llengua.

L’entitat ha compartit el manifest amb USTEC–STEs, Comissions Obreres, UGT, la Intersindical-CSC, la CGT i la Plataforma Pública i en Català, i els ha instat a incorporar les reivindicacions a la mesa de negociació amb el Departament d’Educació i Formació Professional. La Plataforma vol que els sindicats siguin grans aliats en la lluita pel català. L’organització assenyala que els darrers governs no han actuat amb prou contundència per a protegir l’escola catalana de les ofensives judicials.

La Plataforma per la Llengua denuncia que la situació del català a les escoles és especialment preocupant per la combinació de tres factors: la disminució de l’ús social de la llengua entre infants i joves, la manca de desplegament efectiu de les polítiques d’immersió i les ofensives judicials i polítiques per a augmentar la presència del castellà a les aules.

Segons dades del Departament d’Educació recollides al manifest, més d’un 28% dels alumnes no parla mai o gairebé mai en català amb els companys de classe i prop d’un 21% ho fa poques vegades. A més, l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2023 assenyala que una de cada quatre persones residents a Catalunya no té cap interacció en català.

Cinc demandes al govern per fer front als atacs

La Plataforma per la Llengua adverteix que les males dades arriben un context marcat per les ingerències judicials, com ara la sentència del Tribunal Suprem que obliga els centres a incorporar el castellà a la retolació i la possible resolució del Tribunal Constitucional sobre la imposició generalitzada d’un mínim del 25% de classes en castellà.

El manifest recorda que el relator especial de les Nacions Unides sobre qüestions de minories va advertir el 2023 que aquesta imposició no s’ajustava al dret internacional i posava en risc l’aprenentatge del català.

Davant aquesta situació, els impulsors formulen cinc demandes principals al govern. Reclamen que els centres avaluïn el nivell de català de l’alumnat amb el suport de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació; que es despleguin les mesures pendents del Pacte Nacional per la Llengua, i que s’incrementin els recursos destinats a l’educació, especialment per a reduir les ràtios i reforçar les aules d’acollida.

També demanen que les direccions facin complir els projectes lingüístics dels centres i que la inspecció educativa hi intervingui quan calgui. Finalment, reclamen entorns realment immersius, més formació lingüística per al personal docent i que tots els professors acreditin el nivell C2 de català exigit per la normativa.

L’entitat exigeix igualment que es compleixi el compromís del president de la Generalitat, Salvador Illa, de destinar a l’educació el 6% del producte interior brut establert per llei.

A més, l’entitat assenyala: “La preservació de la immersió lingüística és una condició necessària perquè el català continuï sent una llengua compartida per tota la ciutadania”. Per aquest motiu fa una crida a la comunitat educativa i el conjunt de la societat a adherir-se al manifest.