Obert o tancat? (1) Aprendre a accentuar els mots aguts

Quan hem d’accentuar un mot, hi ha tres vocals que no ens fan dubtar. La a sempre duu accent obert (à). La i i la u, en canvi, sempre el duen tancat: (í, ú).

Ara, la e i la o poden dur accent obert (è, ò) o tancat (é, ó).

Si distingim bé aquests sons quan parlem, la qüestió és fàcil: simplement, hem d’escriure l’accent que correspon a la pronúncia. Però no tothom percep bé aquesta diferència, i a més hi ha variacions entre parlars. En aquest cas, ens poden ajudar unes regles que Pompeu Fabra va sistematitzar.

En els mots aguts, la regla general és: e oberta (è) i o tancada (ó).

Per tant, escrivim: cafè, francès, mossèn, encès, comprès… i sabó, balcó, racó, qüestió, calorós, confós…

Tenim algunes excepcions que convé recordar. En el cas de la e:

—Hi ha mots aguts que duen e tancada: accés, congrés, excés, ingrés, progrés, revés, través, només, clixé…

—I les terminacions verbals també solen dur e tancada: cantaré, vindré, digué, volguérem, cantés, vingués…

En el cas de la o:

—Alguns mots aguts duen o oberta: això, allò, però, arròs, repòs, espòs…

—I també mots formats a partir de bo, so, gros o clos: debò, ressò, capgròs, reclòs.

Fem un recordatori:

—A, sempre accent obert (à). 

—I i u, sempre accent tancat (í, ú). 

—En els mots aguts: normalment e oberta (è) i o tancada (ó).

Un cas especial

La normativa també admet que, en texts escrits en variant valenciana, alguns mots amb e oberta en l’estàndard s’escriguin amb e tancada, d’acord amb la pronúncia pròpia de bona part dels parlars meridionals. Són formes acceptades, per exemple, café, cinqué, comité, mossén, comprén, francés i conéixer. Però hi ha mots que mantenen la e oberta, com ara què, perquè, època, sèrie, dèbil, mèrit i València.