Josep Maria Mestres vol fer realitat l’esperada companyia del TNC

Josep Maria Mestres, el nou director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), ha presentat aquest matí les principals línies de treball del seu projecte, que començaran a implementar-se a partir de la temporada 2027-2028. La principal novetat és la creació d’una companyia pròpia del teatre, una reivindicació històrica del sector que vol facilitar l’accés dels joves intèrprets a la professió i dotar l’equipament d’una estructura artística estable.

Mestres, que coneix bé el teatre tant com a espectador com a director (hi ha dirigit deu espectacles, set a la sala gran i tres a la petita, i aquesta temporada hi estrenarà el seu onzè muntatge, La Mare Coratge i els seus fills), ha resumit el projecte en quatre grans eixos: fomentar la llengua i la cultura catalanes; crear una companyia de teatre pròpia; promoure el diàleg entre patrimoni i contemporaneïtat, i connectar el TNC amb el conjunt del país, més enllà de Barcelona i l’àrea metropolitana. Durant aquesta primera etapa de transició, comptarà amb l’assessorament d’Ignasi Camprodon i Gara Roda, que assumirà la coordinació artística a partir de la temporada vinent. Fran Guinot s’incorporarà aleshores com a adjunt a la direcció.

Dotze intèrprets contractats durant dues temporades

La nova companyia estarà formada per dotze intèrprets professionals menors de 35 anys (inicialment, sis actors i sis actrius), seleccionats mitjançant un procés d’audicions obertes. Els candidats hauran de tenir formació en arts escèniques o experiència professional, i el procés de selecció inclourà diverses fases per valorar tant el talent com l’evolució dels participants i la seva capacitat de treballar en grup.

Una de les particularitats del projecte és que els membres de cada promoció tindran contractes estables i continus durant dues temporades, un període que combinarà formació i activitat escènica. Mestres planteja la companyia com una estructura integrada en el funcionament habitual del TNC, i no com un projecte aïllat, amb l’objectiu d’ampliar els recursos interpretatius dels actors i les actrius i facilitar-ne la incorporació progressiva al món professional.

La formació podrà incloure treball de vers, cant, dansa, moviment, entre altres disciplines. El primer espectacle de cada promoció partirà d’un text del patrimoni teatral, mentre que el segon serà una obra de nova creació encarregada expressament a un autor o autora contemporanis per als dotze intèrprets. La companyia també podrà incorporar puntualment professionals externs quan les necessitats dels muntatges ho requereixin.

Mestres ha explicat, a més, que el procés de selecció no es limitarà a unes audicions convencionals, sinó que inclourà diverses fases de treball i formació per observar les aptituds i l’evolució dels candidats. També ha apuntat que caldrà tenir en compte la diversitat d’identitats i evitar una concepció estrictament binària de la composició de la companyia.

El director artístic ha defensat la iniciativa com una eina per combatre la precarietat estructural del sector i generar noves oportunitats professionals. La posada en marxa, però, dependrà de l’organització del calendari artístic i de la dotació pressupostària, que encara s’ha de concretar en el marc de la negociació del contracte programa del teatre. Des de la institució s’ha indicat que les converses amb els departaments implicats, el de cultura i el d’economia i finances, continuen en marxa.

En canvi, la possible creació d’una Companyia Nacional de Dansa continua sense concretar-se, malgrat que el Departament de Cultura va anunciar al juliol que volia incorporar-ne la possibilitat al contracte programa del TNC per al període 2027-2030, amb la previsió que es pogués posar en marxa a partir del 2027. Durant la presentació, Mestres ha assegurat que és una iniciativa que no formava part del seu projecte, però que comparteix i considera indispensable per al país. “És un full en blanc que hem d’omplir i en el qual hi ha d’intervenir molta gent”, ha dit. Per ara, però, no s’han concretat ni el model de funcionament ni l’encaix de la futura companyia dins del TNC.

La llengua catalana, al centre del projecte

El segon gran eix és la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Mestres considera que el TNC ha de situar-les al centre de la seva activitat i treballar perquè el català sigui una llengua escènica “estimada, respectada i escoltada” amb tota la seva riquesa. En aquest sentit, ha reivindicat “la importància de la paraula dita” i la necessitat que els textos arribin al públic amb “claredat, intenció i precisió.”

El director també ha defensat que el teatre públic català ha de mantenir les relacions amb altres equipaments de l’estat espanyol i d’arreu del món, però des d’una posició de reciprocitat, prenent com a referència la protecció que altres cultures dispensen a les seves llengües. En la presentació, ha assenyalat igualment la necessitat de revisar els textos i les produccions per garantir-ne la qualitat lingüística.

Un patrimoni viu i una aposta per la creació contemporània

Un altre dels objectius és reforçar el diàleg entre els clàssics i la creació actual. Per a Mestres, el patrimoni teatral no s’ha d’entendre com una peça de museu, sinó com un “material viu que cada generació pot revisitar per formular-se noves preguntes.” El projecte vol ampliar el cànon del repertori, afavorir que els creadors actuals redescobreixin els textos clàssics i, alhora, donar més visibilitat a l’autoria contemporània catalana.

En paral·lel, el TNC vol reforçar la relació amb el sector mitjançant una bústia de textos i projectes escènics que garanteixi que les propostes rebudes siguin llegides, valorades i contestades per una comissió de professionals. Mestres ha remarcat que aquesta eina ha de complementar la recerca activa de creadors i els encàrrecs que impulsi el mateix teatre.

El projecte també preveu d’ampliar l’espai dedicat a les diverses disciplines escèniques, com la dansa, el teatre visual i de gest, el circ, les arts performatives i els formats híbrids, a més de mantenir una aposta pel teatre familiar i reforçar l’atenció als adolescents.

Més temps d’exhibició i més presència arreu del país

La voluntat d’ampliar la base de públics passa també per revisar la durada de les produccions pròpies en cartellera. Mestres considera que sovint hi ha espectadors potencials que es queden sense veure determinats muntatges perquè les entrades s’esgoten massa aviat. Per això, proposa d’estudiar la possibilitat d’allargar progressivament l’exhibició d’alguns espectacles, començant per afegir-hi dies o setmanes quan sigui viable.

La mesura, ha advertit, s’haurà d’aplicar amb prudència i tenint en compte els resultats de cada producció. L’objectiu és ampliar l’accés del públic als espectacles i, alhora, “millorar el retorn social de la inversió pública i les condicions de treball dels professionals.”

Finalment, Mestres vol que el TNC reforci la seva presència arreu del país i estableixi relacions més estretes amb altres equipaments culturals. La idea és passar d’entendre el territori com un lloc on portar espectacles a considerar-lo també un punt de partida per concebre projectes compartits. El nou director ha reivindicat, en definitiva, un teatre públic “exigent i ambiciós”, però alhora obert, accessible i connectat amb la societat.