I ara volen que homenatgeu dijous qui us pega diumenge

Diumenge a la vesprada, a les portes del Martínez Valero d’Elx, hi havia una cua d’afeccionats del Barça esperant d’entrar al camp. Feia la calor que fa a Elx a l’agost. Un xicot portava una estelada. Uns policies espanyols li la van prendre. Fins ací, dissortadament, res de nou: la confiscació d’estelades als estadis és una rutina administrativa establerta. Passa cada dia.

Però allò que importa de la història de diumenge és l’ordre dels fets. La bandera ja la tenien. Li l’havien robada. Se l’havien enduta. No calia arrabassar-li res, al xicot, perquè ja li ho havien arrabassat tot. Però és llavors, quan ja no hi havia res a requisar, que l’aparten del grup i comencen els colps de porra. El jove es defensa dels colps i acaba a terra, immobilitzat, amb el cap premut contra l’asfalt i rebent colzades i agressions diverses. Uns quants testimonis expliquen que, quan alguns dels qui li feien companyia a la cua van anar a dir que tot allò era excessiu, els agents van repartir també contra ells. El detingut, abans d’acabar a comissaria, va haver de ser atès en un centre mèdic. Avui al matí passava a disposició judicial.

Convé d’aturar-se en un detall que no és menor. Ahir la policia va explicar als mitjans que el xicot havia estat detingut per haver agredit uns quants agents. Mentida. Avui hi ha un vídeo. I el vídeo, clarament, no diu això. Però la mentida, ací, no és un excés del nervi del moment: és paperassa, va per escrit, entra al jutjat i hi arriba abans no hi arribe el ferit. Aquest és el mecanisme, i no és nou. Sense el mòbil d’un afeccionat qualsevol fent cua, avui al matí el xicot hauria estat acusat d’agressió a l’autoritat i ho tindria fotut.

Però recapacitem. L’estelada no és cap bandera il·legal. No ho és enlloc. I, a més, la jurisprudència europea tornar a deixar ben clar el dret d’enarborar banderes sense que això haja de comportar represàlies. El Tribunal Europeu de Drets Humans va resoldre l’afer l’any 2012, en el cas Fáber contra Hongria, amb una claredat que a nosaltres ens hauria d’estalviar explicacions: exhibir passivament una bandera (en aquell cas, una bandera del règim nazi hongarès contra una manifestació antiracista) no pot ser sancionat. I el malestar o fins i tot la indignació que produesca en els altres, si no hi ha intimidació violenta de qui la porta, no és una raó suficient per a fer-la plegar.

Quatre dies justos després que haja passat tot això, la Copa del Món arribarà al Camp Nou. La federació espanyola ha decidit que passejarà el trofeu pels estadis dels clubs que van aportar jugadors al Mundial. Al Barça, li toca dijous.

Václav Havel va explicar millor que ningú allò que pretenen que passe ara amb aquella història del botiguer que penjava a l’aparador el cartell “Proletaris de tots els països, uniu-vos!” El botiguer no creia en la frase que penjava a la paret. En realitat, ningú no esperava que s’ho creguera. El cartell, per tant, no deia allò que deia. En realitat, deia: “Obeïsc i penge el cartellet, de manera que deixeu-me en pau.” Havel continuava explicant que tot començava a canviar el dia que el botiguer decidia que ja n’hi havia prou i el despenjava.

D’alguna manera, ací és on serem dijous. Dijous es demanarà –quatre dies després d’una agressió policial a Elx– que el Camp Nou penge un cartell en el qual no creiem ningú. I, a més, que aplaudim la insígnia en nom de la qual, diumenge passat, uns funcionaris armats van decidir que un ciutadà no podia dur la seua bandera i que, a més, calia estovar-lo.

Això, per tant, no va d’esports ni de jugadors. Un estat que no tolera una estelada en una cua d’entrada no està en condicions de demanar després l’entusiasme de la gent a qui ha prohibit de portar-la –com prohibeix sistemàticament l’existència i la participació de la selecció catalana. O una cosa o l’altra. La penya Sang Culé Cor Català ho ha resumit amb tres paraules que no cal millorar: “Res a celebrar.” I ha demanat que dijous el camp s’òmpliga d’estelades i de crits d’independència. Em sembla una idea excel·lent, no solament pel motiu obvi. També perquè serà la manera més evident de fer la pregunta clau: si dijous les estelades hi caben, al camp, per què diumenge no en cabia una a Elx? I si diumenge no hi cabia, aleshores què dimonis preteneu que celebrem?