El govern escocès publica un projecte de llei per a fer un referèndum d’independència

El govern escocès ha publicat l’esborrany de la llei per a convocar un segon referèndum d’independència, una de les principals promeses dels primers cent dies del nou mandat de John Swinney. El text recupera la pregunta del 2014 (“Escòcia hauria de ser un país independent?”) i estableix que els electors hauran de respondre sí o no.

El projecte, tanmateix, no serà presentat al parlament escocès fins que el govern britànic no transfereixi a Holyrood les competències necessàries per a convocar la votació. La data del referèndum tampoc no apareix en l’esborrany i solament s’hi incorporarà quan Londres autoritzi el procediment.  Swinney ha reclamat al govern britànic que respecti el resultat de les eleccions escoceses del maig i la majoria independentista sorgida de les urnes. “Escòcia està preparada. El poble escocès està preparat”, ha dit el primer ministre, que ha promès més anuncis sobre el futur constitucional del país aquestes setmanes vinents.

El govern laborista britànic, encapçalat per Andy Burnham, manté el refús frontal a una nova consulta. Downing Street ja va comunicar a Swinney que un segon referèndum era fora de discussió perquè, segons que argumenta, desviaria l’atenció del creixement econòmic i de la crisi del cost de vida.

La mateixa pregunta del 2014

L’esborrany publicat pel govern escocès manté la pregunta emprada en el referèndum del 18 de setembre de 2014: “Escòcia hauria de ser un país independent?” Els electors hauran de marcar una creu al costat de les opcions sí o no. També defineix el cens de la consulta. Hi podran participar els residents registrats de més de setze anys i els ciutadans estrangers que compleixin els requisits electorals, d’acord amb la legislació escocesa vigent. El criteri torna a donar prioritat a la residència i no pas a la nacionalitat britànica.

El text és substancialment semblant al que el govern de Nicola Sturgeon va publicar el 2021, abans del pronunciament del Tribunal Suprem britànic. No fixa cap dia concret perquè l’executiu escocès vol evitar de presentar una llei que pugui ser impugnada immediatament per manca de competències. En el referèndum del 2014, el no es va imposar amb el 55% dels vots, davant el 45% del sí. La participació va ser del 84,6%, la més alta registrada en una votació a Escòcia. D’aleshores ençà, el debat ha estat marcat especialment per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, malgrat que el 62% dels escocesos va votar contra el Brexit el 2016.

Swinney sosté que el Regne Unit i Escòcia han canviat fonamentalment aquests darrers dotze anys. El govern escocès assenyala l’estancament del nivell de vida i els efectes econòmics del Brexit com a arguments per tornar a consultar la població, i compara la situació escocesa amb la de petits estats europeus que disposen de plena capacitat per a gestionar els recursos i els serveis públics.

Una majoria independentista reforçada

La publicació de l’esborrany arriba després de les eleccions escoceses del 7 de maig. L’SNP va tornar a ser la primera força i va obtenir 58 diputats, set menys que la majoria absoluta. Els Verds escocesos, també partidaris de la independència, en van aconseguir 15. En conjunt, les dues formacions tenen 73 escons dels 129 de Holyrood, la majoria independentista més àmplia de la història del parlament. Els laboristes i Reform UK van empatar amb 17 escons, els conservadors en van obtenir 12 i els liberal-demòcrates, 10.

El 26 de maig, el parlament escocès va aprovar una moció que reclamava al govern britànic una ordre de la secció 30 de la llei d’Escòcia del 1998. Aquest mecanisme permetria de transferir temporalment a Holyrood la competència per a organitzar el referèndum. La moció va rebre el suport de l’SNP i els Verds, però Downing Street la va rebutjar poc després.

El govern escocès interpreta els 73 diputats independentistes com un mandat democràtic per a fer la consulta. Els partits unionistes qüestionen aquesta lectura i remarquen que les candidatures favorables al referèndum no van obtenir una majoria del vot popular. Durant el debat parlamentari, els liberal-demòcrates van assenyalar que el 59% dels electors havia votat forces contràries a una nova consulta, mentre que els independentistes van defensar la legitimitat de la majoria parlamentària sorgida del sistema electoral escocès.

El mur jurídic de Westminster

El Tribunal Suprem del Regne Unit va dictaminar per unanimitat el novembre del 2022 que el parlament escocès no podia convocar unilateralment un referèndum d’independència, ni tan sols si es declarava consultiu. Segons el tribunal, una votació d’aquesta mena tindria conseqüències polítiques sobre la unió entre Escòcia i Anglaterra, una matèria reservada al parlament britànic.

Això significa que el referèndum solament es pot fer amb una autorització de Westminster, com va passar el 2014, quan els governs de David Cameron i Alex Salmond van acordar una transferència temporal de competències mitjançant una ordre de la secció 30. L’SNP també ha obert una via paral·lela a la Cambra dels Comuns. El diputat Graham Leadbitter va presentar el juliol una proposició de llei per modificar la llei d’Escòcia i transferir a Holyrood la competència sobre el referèndum. El text ha superat solament la primera lectura i té poques possibilitats de prosperar sense el suport del govern laborista.