La llei del català a Andorra: quaranta-cinc expedients tramitats enguany i cap sanció

El Servei de Política Lingüística del govern d’Andorra ha registrat enguany quaranta-cinc queixes per possibles incompliments de la llei de la llengua pròpia i oficial, però no ha imposat cap sanció. La gran majoria dels expedients, trenta-vuit, afecten empreses privades, mentre que els set restants corresponen a administracions públiques.

Dels expedients relacionats amb empreses, quinze ja s’han resolt favorablement, bé perquè s’ha fet una rectificació immediata, bé perquè s’han arxivat després de determinar que no hi havia cap infracció. Els altres vint-i-tres continuen en procés d’instrucció i resten pendents de resolució. Pel que fa a les administracions públiques, dues de les set incidències ja s’han resolt favorablement. Les cinc restants encara s’instrueixen o han estat derivades al departament o l’administració competent.

Per tant, vint-i-vuit expedients continuen oberts i podrien acabar amb una resolució desfavorable i una eventual sanció. Política Lingüística remarca que el fet que encara no s’hagi imposat cap multa enguany no significa que tots els casos s’hagin tancat sense constatar-hi infraccions.

En comparació, l’any 2025 es van rebre cent queixes i es van imposar les dues primeres sancions derivades de la nova llei. Van ser dues multes de 1.201 euros: una a un establiment hoteler que no disposava de formularis en català i una altra a un establiment de restauració que no garantia l’atenció en la llengua oficial.

Els rètols i la publicitat concentren els incompliments

Les dades del 2025, el darrer exercici tancat, mostren que els rètols i la publicitat van concentrar el 54% dels incompliments detectats. A molta distància se situaven els establiments turístics i de restauració, amb un 17% dels casos, principalment per la llengua emprada a les cartes i els menús o en l’atenció al públic. Un altre 14% corresponia a incidències relacionades amb el personal que presta serveis de cara al públic. La resta afectaven els contractes i més documentació, el transport públic, els mitjans de comunicació i les activitats obertes al públic.

Segons el govern, la tendència es manté enguany. D’ençà de l’entrada en vigor de la llei, una part important de les incidències també ha tingut l’origen en pàgines web i anuncis publicats a les xarxes socials. El Servei de Política Lingüística diu que ha reforçat la coordinació amb els departaments de Comerç i Turisme per millorar les inspeccions i la instrucció dels expedients. També ha incorporat noves eines de seguiment per agilitzar la tramitació de les incidències.

Es dispara la demanda per aprendre català

L’aplicació de la llei coincideix amb un fort augment de l’ús dels serveis públics d’aprenentatge del català. Han passat de registrar 10.000 usos el 2025 a 22.400 enguany, un increment del 124%. El creixement es concentra especialment en l’aprenentatge guiat, que permet d’estudiar amb l’acompanyament d’un professor. Aquest servei ha passat d’uns 7.000 usos a 19.940 en un any. Política Lingüística puntualitza que les xifres comptabilitzen usos i no pas persones diferents, de manera que un mateix alumne hi pot aparèixer més d’una vegada si recorre al servei repetidament.

En canvi, les dades dels cursos presencials i virtuals es mantenen més estables: els primers registren 1.680 usuaris i els segons, prop de 800.

El Departament de Política Lingüística obrirà la setmana vinent una nova convocatòria de cursos gratuïts amb set-centes places. Es preveu que la demanda sigui especialment alta en els nivells inicials, perquè a partir de l’octubre caldrà acreditar coneixements bàsics de català per renovar determinats permisos de residència. L’Àrea de Llengua Catalana considera que el requisit pot facilitar un primer contacte amb la llengua entre residents que fins ara n’havien ajornat l’aprenentatge. També confia que una part dels alumnes continuï formant-se una vegada complerta l’exigència administrativa.