L’UNPO celebra el 35è aniversari tornant a l’Haia, el lloc on es va fundar

L’11 de febrer de 1991 es van reunir a la seu del Tribunal Internacional de l’Haia representants dels aborígens australians, Armènia, Estònia, Geòrgia, la comunitat grega d’Albània, els kurds de l’Irac, Letònia, Palau, Papua Occidental, els pobles de la Cordillera, Taiwan, els tàtars de Crimea, el Tatarstan, el Tibet i el Turquestan Oriental per promoure la creació d’una organització que servís de plataforma als pobles no reconeguts del món, nacions sense estat, minories nacionals i pobles indígenes. D’ençà de la fundació, sis membres de l’entitat –Estònia, Letònia, Armènia, Geòrgia, Palau i el Tímor Oriental– han estat reconeguts com a estats independents per l’ONU.

Trenta-cinc anys després, aquella organització, la Unrepresented Nations and Peoples Organization (UNPO), es torna a reunir aquests dies a l’Haia per a celebrar l’aniversari i refermar el suport a l’autodeterminació com a instrument vàlid a tot el món per a la resolució de conflictes.

Actualment, l’UNPO disposa de quaranta delegacions de tot el món, amb diferents graus de representació. En alguns casos, com ara Guam, el Tibet i Somalilàndia, són directament els governs que en formen part. En la majoria de casos, es tracta de moviments o partits que adopten la representació del país –l’Assemblea Nacional Catalana, en el cas de Catalunya. Però també hi ha casos en què la representació correspon als parlaments, com el Congrés del Poble Tàtar de Crimea, o a fundacions paraoficials, com és el cas de la Taiwan Foundation for Democracy.

Aquests dies, a la capital dels Països Baixos, més d’un centenar de representants de totes aquestes nacions es reuneixen en l’assemblea anual del moviment i, també, en una conferència de dos dies que porta per títol “Reimaginant el dret de l’autodeterminació“. I ha estat en aquest context que l’UNPO ha recordat l’origen amb un acte especial que ha aplegat alguns dels fundadors i la major part dels membres actuals. La tornada a la ciutat on es va fundar ha aportat l’espai precís per a mirar cap al passat i ha deixat clar, també, que encara hi ha molta feina per a fer.

Durant l’acte s’ha repassat la trajectòria de l’organització i s’han fet vots, en paraules d’Elisenda Paluzie –que ha deixat la vice-presidència de l’organització– perquè cada vegada l’UNPO tingui menys membres: “Perquè aconseguiu, tants de vosaltres com sigui possible, ser membres de l’ONU directament.” També han pres la paraula la resta de membres del secretariat i la secretària general fins ara, Mercè Monje –que també deixa el càrrec–, a més de Rubina Greenwood, presidenta i representant del Congrés Mundial Sindhi.