Sobre el Murdoku

No fa encara una setmana que m’he començat a introduir en el món del Murdoku, un dels jocs que darrerament s’han posat de moda entre nosaltres. No en sóc, doncs, cap expert (si més no encara) ni tampoc m’hi he convertit en addicte (i espero que trigui).

De fet, el nom del joc ja és força indicatiu: es tracta d’una combinació entre un sudoku –sense nombres– i la resolució d’un assassinat tot seguint procediments deductius inspirats en el Cluedo.

El joc consisteix en una graella –de 9 x 9 quadres, com el sudoku– que reprodueix la planta d’un espai (un magatzem, un garatge, un pis, un laboratori, la cabana d’un jardiner…), limitat per parets exteriors, finestres i envans de separació, i ocupat per tot un seguit d’objectes (taules, televisors, plantes, butaques, prestatgeries, llits…) que, en alguns casos, fan la mateixa funció que els quadres negres dels encreuats.

Podeu trobar ‘Mordokus’ a la Botiga de VilaWeb

En el joc intervenen vuit personatges i un altre que és la víctima: com ja us podeu imaginar, es tracta de descobrir qui n’és l’assassí.

De manera molt semblant al Cluedo, de cada un dels vuit assassins en potència, el joc ens en facilita una pista que, llegida amb atenció i combinada amb les dels altres set sospitosos, ens porta a la resolució de l’enigma.

Amb una particularitat molt concreta, que és la que emparenta el Murdoku amb el sudoku: cap personatge no pot compartir fila ni columna a la graella amb els altres.

No és, doncs, ni un joc lingüístic ni un joc d’aptituds matemàtiques. És una altra cosa.

Jo ja he resolt una dotzena de casos del primer llibre. Són els més assequibles per als qui ens hi comencem a familiaritzar. No són gaires, d’acord, però em sembla que ja puc dir que la proposta m’agrada molt perquè demana atenció, aptituds deductives, paciència, lògica i –potser allò que més valoro– absència total de presses. Temps de dedicació, vaja.

Per això, ara que ja he entès la mecànica del joc i que em vaig endinsant en problemes progressivament més complicats (cada un dels dos llibres de moment tenim en català –editats per Columna– aplega vuitanta casos), m’he proposat de resoldre’n UN cada dia. No pas més.

Sobretot, tenint en compte que encara he de començar a provar les altres dues novetats d’aquest gènere dedicat als jocs de lògica: el Murdle i el Bordergrams.