Què passaria si un govern de PP i Vox derogués la llei d’amnistia?

Tant el Partit Popular com Vox han repetit durant aquesta campanya que, si arribaven a governar, derogarien la llei d’amnistia aprovada el 2024. “Prohibirem que el dret de gràcia s’utilitzi com a contraprestació política per a formar o mantenir un govern”, deia el candidat del partit, Alberto Núñez Feijóo, poc abans de començar la campanya electoral. I el PP ho ha inclòs explícitament en el seu programa electoral, en el punt 60, que utilitza les mateixes paraules de Feijóo: “La impunitat no serà moneda de canvi per a governar.” I, tot i que no ho ha inclòs en el programa electoral, Vox ha dit que faria igual: l’eurodiputat del partit d’extrema dreta Jorge Buxadé va dir que, si arribaven a governar, la derogarien, com a reacció a l’aval del Tribunal de Justícia de la UE a la llei. “L’ordre constitucional no pot quedar en mans de tribunals estrangers”, va dir Buxadé. Però, tot i que el govern espanyol, amb la majoria parlamentària corresponent, podria derogar la llei, això no tindria cap efecte jurídic sobre totes les persones que se n’han beneficiat.
De fet, ho va explicar el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, en una conferència a La Vanguardia d’ara fa un mes: “Totes les lleis poden ser derogades, però l’efecte que té una derogació no pot ser mai retroactiu. Si una llei d’amnistia és un instrument d’extinció de la responsabilitat penal, la responsabilitat penal que s’ha extingit no ressuscita mai. No pot ressuscitar.” En efecte, la derogació de la llei no invalidaria de cap manera els efectes que ha tingut sobre els beneficiaris, i tindria un significat més aviat simbòlic. Fins i tot caldria aplicar-la a aquelles persones a qui encara no els l’han aplicat perquè el procediment s’ha demorat per desídia judicial.
Hi ha un ressentiment evident de la dreta espanyola envers el TJUE, perquè no va comprar l’argument de Societat Civil Catalana i, fins i tot, de la Comissió Europea (amb uns serveis jurídics dirigits per espanyols) que es tractava d’una autoamnistia, que s’havia aprovat en canvi de favors polítics i que no responia pas a l’interès general. Però el TJUE va rebutjar aquests arguments i va avalar el cos de la llei; d’ençà d’aleshores, la majoria de causes que restaven encallades, retingudes, moltes de les quals en mans del Tribunal Suprem, s’han acabat resolent. La llei és vàlida constitucionalment i d’acord amb el dret europeu, de manera que cap nou govern espanyol no en pot anul·lar els efectes retroactivament.
Una altra cosa és que tant el programa electoral del PP com el de Vox inclourien més mesures que sí que podrien arribar a tenir efecte en casos futurs: la recuperació del delicte de sedició i del de referèndum il·legal; la reforma de la llei dels indults per a prohibir tots aquells que tinguin a veure amb actes contraris a l’ordre constitucional o relacionats amb la corrupció política, entre més.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.