Carme Gomila: “L’estat espanyol ens continua tractant com una colònia”
Carme Gomila (Manacor, Mallorca, 1994) és la candidata d’Ara Més – Front Ampli a les eleccions espanyoles de dia 29 de novembre. És la dirigent d’Esquerra Republicana a les Illes, integrada dins Més per Mallorca. Ella no ho confirma durant l’entrevista, però la seva condició de líder d’ER ha facilitat que a les Illes, com al País Valencià, Podem també s’integri dins la coalició. Això ha motivat situacions curioses durant la campanya, com ara que un dia es trobàs fent un míting amb Ada Colau i un altre, amb Gabriel Rufián. L’objectiu de Gomila, que ha arribat a encapçalar la candidatura després d’un debat intern entre els partits que conformen Ara Més sobre si Vicenç Vidal havia de tornar ser candidat o no, és mantenir aquest diputat sobiranista al congrés espanyol. Per això demana una nombrosa participació de la gent, a fi de poder disputar l’últim escó a l’extrema dreta.
—Primer de tot us volia demanar és pel lema, “Viure bé, viure aquí”, aprofitant la qüestió de l’habitatge, que ha motivat l’avançament electoral. És un problema molt general, però quin paper pot tenir Ara Més per a reivindicar millores que beneficiïn específicament les Illes?
—Reclamam que totes aquelles decisions que es prenguin a Madrid mirin cap aquí. En el programa proposam mesures concretes per a garantir l’accés a l’habitatge per a tothom. Per una banda, limitar la compra d’habitatge als residents, perquè recordem que ens han convertit en la segona residència d’Europa, amb molta gent d’un alt poder adquisitiu que compra i que fa que els preus continuïn pujant. Volem que s’apliqui la llei d’habitatge estatal que permet posar un topall en els peus dels lloguers i que no s’aplica perquè el govern de Marga Prohens no ho vol. També volem limitar l’ús especulatiu dels habitatges: proposam un impost a tothom qui tingui més de quatre habitatges i que no facin lloguer assequible i estable. Pensam que la població no pot esperar més. Amb el decret que s’ha aprovat aquests darrers dies al consell de ministres, amb la pròrroga de lloguers, hi haurà un estalvi de 10.000 euros anuals per família a les Illes.
—Continuarem parlant del programa d’ací a una estona, però us volia demanar sobre el procés de la formació de la coalició Ara Més. Hi va haver una mica de disputa interna? Hi ha qui ha sentit com una “imposició” el vostre nom com a candidata.
—No hi ha hagut cap veto de cap dels partits que formen part de la coalició a cap nom propi. Es va prendre una decisió i jo vaig presentar la meva candidatura. També hem de reconèixer que tots els partits, no tan sols el nostre, tenim certa mancança a l’hora de cuidar els processos interns quan hi ha noms propis damunt la taula. Hem de saber aplicar unes certes dinàmiques de cura per a acompanyar les persones, tant les que entren com les que surten.
—Hi ha sectors que consideren que Vicenç Vidal com a diputat hauria pogut incidir un poc més en algunes coses, aprofitant que per primera vegada es tenia un diputat al congrés espanyol.
—L’etapa d’en Vicenç, no tan sols en el congrés, sinó en el senat, ha estat una etapa molt profitosa. Aquests darrers tres anys al congrés hi ha hagut certes dificultats perquè ha estat una legislatura complexa, no hi ha hagut pressupost general, no s’han pogut negociar partides econòmiques… Per tant, sí que ha estat una limitació. Però jo crec que en Vicenç va aconseguir una cosa molt bona: s’ha començat a parlar d’agenda balear i s’ha començat a parlar d’insularitat, perquè hi ha hagut diputats de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera d’altres partits estatals que quan han arribat a Madrid s’han oblidat que qui els havia votat era la ciutadania de les Balears.
“Hi ha hagut diputats de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera d'altres partits estatals que quan han arribat a Madrid s'han oblidat que qui els ha votat és la ciutadania de les Balears”
—Insistesc en la qüestió, perquè també Més per Menorca va aprovar que Vicenç Vidal sortís del grup parlamentari de Sumar. A Mallorca es va votar, però va haver-hi empat i la qüestió va quedar en els llimbs. No sé si era una mica difícil d’explicar que Vidal fos el candidat després d’haver-hi hagut tot aquest procés i els resultats a Menorca.
—Quan tens una federació de partits, al final s’ha de construir aquesta marca estable amb uns certs equilibris, allà on tothom se senti còmode, allà on tothom se senti reconegut i allà on també hi hagi els mecanismes per a resoldre aquestes coses. Al final, entenc que en aquell moment va ser complex de gestionar.
—Què significa quan deis que us presentau en clau estrictament balear i que liderau la candidatura? Quina és la diferència amb el 2023? Perquè Vicenç Vidal ja va ser el cap de llista.
—Potser percebem més la diferència els que som a dins i en qüestions del dia a dia, però també tendrà una dimensió pròpia el dia que arribem al congrés. El fet que en el seu moment ens incloguéssim a la coalició estatal va fer que no tinguéssim poder de decisió en qüestions bàsiques, per exemple, de disseny de campanya, o de dates de campanya. Sempre anàvem una mica d’acord amb el que es decidia en aquell moment des de Sumar. En aquest cas, ara tenim poder de decisió en tot perquè ho feim tot nosaltres directament. Per una altra banda, que no formem part d’aquesta coalició del Front Ampli permetrà que tengui llibertat de vot quan jo sigui diputada a Madrid, a un hipotètic grup parlamentari de Front Ampli, que sí que s’ha estipulat a l’acord, perquè supòs que m’ho demanaràs.
—Sí… En quin grup parlamentari sereu?
—Preferentment, ens inclouríem dins el grup parlamentari del Front Ampli, però com que som una coalició estrictament balear jo tendré llibertat de vot en totes aquelles qüestions que directament o indirectament afectin les Illes Balears, fins i tot podré condicionar el vot de tot el grup parlamentari. Però sobretot per a nosaltres era molt important, i va ser una línia vermella a l’hora de negociar, que la coalició fos d’aquí. Perquè no volíem ser només com uns espectadors del que passava allà. Com que tenim una realitat tan específica i tan pròpia, volíem ser-hi tots.
“Ens inclouríem dins el grup parlamentari del Front Ampli, però com que som una coalició estrictament balear jo tendré llibertat de vot”
—Llibertat de vot per a tots els temes o només els que afectin les Illes?
—Directament en tots els temes que tenen a veure amb les Balears, però indirectament ens afecta tot. Vull dir que si es vota alguna cosa relacionada amb finançament, sempre hi haurà qualque cosa que ens afectarà.
—Sense majories clares, tot i que és difícil que tot vagi d’un diputat, sí que hi pot haver una oportunitat per a fer pressió. Pot ser aquesta l’estratègia?
—Totalment. I a més, si jo som diputada a Madrid, si a Bildu li va bé, si al BNG li va bé, si a Esquerra de Catalunya li va bé, si a Compromís amb aquest Front Ampli, també… Hi ha molta diferència de seure a negociar tu tota sola a tenir realment una esquerra transformadora que et fa costat.
—Tot i que dèieu que segurament us integraríeu en el grup del Front Ampli, també em dèieu en la darrera entrevista que vam fer que havíeu de fer molta feina amb Esquerra nacional. Sobretot, tenint en compte que Esquerra Republicana és integrada en Més per Mallorca. Es manté aquesta idea?
—Sí, sí, sí, hem de ser aliats. És una mica estrany, perquè jo tinc doble militància, d’Esquerra i de Més per Mallorca, i ara formaré part d’un grup parlamentari, però suposadament Esquerra tendrà el seu grup propi. Primer haurem de mirar com queda al final tot l’hemicicle, però sí, amb Esquerra hem de ser aliats. Tant jo amb ells com ells amb jo.
—Com s’ha d’abordar el problema de la migració per no caure en el discurs racista de la dreta i l’extrema dreta?
—La dreta presenta una solució simplista per a un problema que és extremadament complex. Fa uns quants anys parlàvem de migració com si la població migrant fos una sola cosa i d’una sola manera. Avui tenim població migrant molt heterogènia, amb condicions de punt de partida molt diferents, però no es tracta igual una població migrant que l’altra. És a dir, hi ha gent que arriba amb unes condicions infrahumanes i de vulnerabilitat i de pobresa extrema i, en canvi, tenim un altre tipus de migració que arriba a l’aeroport de Son Santjoan amb passaport europeu amb molts de doblers dins la cartera, que és la que realment fa que els preus dels lloguers pugin, que és la que realment fa que tenguem una crisi d’habitatge important, que és la que canvia la fisonomia dels nostres barris perquè ara som el coworking de tot Europa. Vas a Palma i tot és en anglès.
—[…]
—Pareix que a la dreta una migració la molesta molt i l’altra, no. Per tant, vol dir que el que la molesta és la pobresa i això ho relacionen amb criminalitat, amb inseguretat i amb delictes. Simplificar el discurs és fàcil, però realment pens que l’esquerra no ha d’abandonar el sentit de la responsabilitat i ha d’afrontar aquest repte demogràfic igual que qualsevol altre. Ja fa molts anys que parlam de l’existència d’una ruta d’Algèria a les Balears. Voler fer deportacions massives o voler controlar més les fronteres i invertir més recursos en fronteres no farà que tots els motius que tenen aquesta gent per a jugar-se la seva vida al Mediterrani canviïn o desapareguin. Crec que hem de fer més feina a l’origen. És veritat que és un repte que no podem deixar de mirar, perquè és evident que el tenim. Però tampoc no podem caure en la trampa de parlar d’invasió de gent que arriba en barcassa i no parlar d’invasió de vint milions de turistes que vénen aquí cada any.
“No hem de caure en la trampa de parlar d'invasió de gent que arriba en barcassa i no d'invasió de vint milions de turistes cada any”
—El PP parla de contenció, però què cal fer en relació amb el turisme?
—Fa gràcia, perquè el PP parla de contenció, però ha tornat enrere tot allò que Més per Mallorca va fer. Vam eliminar la borsa de places, vam ordenar i inventariar tot el que hi havia per tenir una radiografia real de la situació. No hi havia possibilitats de tenir places disponibles encara que en volguessis… És a dir, vam prendre un seguit de mesures per realment fer contenció i el PP ha tornat tot enrere en tot.
—Entenc que un dels objectius principals a demanar al govern espanyol és la cogestió dels aeroports.
—És una de les qüestions en què hi ha una diferència clara entre Ara Més i el PSOE, que se’n desentén. Sembla que té més influència el senyor Lucena que no ningú. Nosaltres reclamam poder tenir veu i vot amb la principal porta d’entrada a les nostres illes. Hem de poder parlar del nombre de vols, del nombre de freqüències, d’on van les inversions cap als aeroports. No s’han d’ampliar pus les pistes, no s’han d’ampliar pus els aeroports. S’han de mantenir les infrastructures que ja tenim. Si la legislatura no s’hagués acabat… La llei de cogestió era damunt la taula de la senyora Armengol, a punt de posar-ho a l’ordre del dia, però hi havia un cert bloqueig.
“Necessitam que hi hagi un nou govern progressista a l'estat espanyol, però sotmès a l'esquerra transformadora”
—És contradictori que el PSIB reclami mesures per a frenar el turisme i el PSOE estigui d’acord a ampliar els aeroports…
—Hem de tenir molt clar que el darrer escó a les Illes Balears es disputa entre nosaltres i Vox. El PP i el PSOE tenen tot els peix venut ja. Per tant, tota aquella gent que dubta del vot útil, que pensi que el PSOE és un projecte fallit a les Illes Balears, igual que ho és el PP. Governa i no soluciona els problemes. Necessitam que hi hagi un nou govern progressista a l’estat espanyol, però sotmès a l’esquerra transformadora. I necessitam una esquerra forta que realment pugui posar línies vermelles al PSOE.
—En què?
—En la campanya s’omplen la boca de propostes, però recordem com ens ha costat d’impulsar projectes quan hem governat amb el PSOE. Ens hem hagut de plantar moltíssimes vegades i necessitam que l’esquerra transformadora sigui més forta que mai, perquè crec que la gent ara sí que ja no vol mitges tintes. La gent està angoixada i ens hem de fer càrrec d’aquesta angoixa. No podem mirar cap a una altra banda perquè fa massa estona que sabem que hi ha un clima de desencís, de desil·lusió, de desconcert. A la gent ja no li basta que li diguis que ve la dreta i l’extrema dreta. Aquí ja ho sabem, que tenim un govern de dreta i d’extrema dreta i ho patim cada dia. Però és que la gent necessita valentia, necessita solucions urgents, no podem esperar més.
—Una altra qüestió històrica pendent de resoldre és el del finançament.
—Reclamam un sistema de finançament just, que respongui a la realitat que tenim al nostre territori, allà on tot és més car, i que puguem disposar realment de recursos per a garantir un servei públic de qualitat i a l’altura de les circumstàncies. L’estat espanyol ens ha de reconèixer la realitat territorial. Defensam un nou model de finançament, que sobretot reconegui la població flotant, el factor d’insularitat o la doble insularitat, el creixement demogràfic, els costs de la vida… Pretenem avançar cap a un model de finançament singular, perquè realment puguem tenir plena capacitat fiscal i tributària i una relació bilateral amb l’estat per a reclamar tota la sobirania que faci falta. I no tan sols la sobirania per a reclamar més a Madrid, sinó perquè nosaltres tenim clar què farem amb allò que ens arribi de Madrid.
—Hi ha acord o molta semblança entre les propostes dels diversos partits. Per què no arriba mai aquesta millora del model de finançament?
—Perquè l’estat espanyol ens continua tractant com una colònia. Ha faltat que ens considerin realment una comunitat autònoma igual que una altra que té el dret de reclamar allò que és just per a la gent. Aleshores, hem de continuar insistint tant com calgui.
—Deixant de banda l’habitatge, la immigració i el finançament, en quins altres aspectes bàsics considerau que s’ha de treballar?
—El cost de vida també, que és un tema molt transversal. Realment, tot el nostre programa es basa en el fet que la gent pugui viure més tranquil·la i que la classe treballadora pugui arribar a final de mes. Però, sobretot, tot es basa a poder decidir el nostre futur i el nostre present. És a dir, que totes les decisions que es prenguin a Madrid tenguin un impacte cap aquí i, sobretot, que quan una cosa afecti les illes Balears puguem dir que no, governi qui governi. Això per a nosaltres és fonamental.
—Em parlàveu en futur, donant per fet que sereu diputada al congrés espanyol. Hi ha optimisme?
—La gent està esperançada, arriba molt de suport i encaram aquesta recta final amb il·lusió, amb optimisme. No podem permetre que cap vot de la classe treballadora que realment vol un canvi quedi a ca seva. A més, em neg a renunciar a l’alegria, a l’optimisme i a l’esperança perquè crec que són coses que l’extrema dreta s’apropia. No hi ha hagut cap dret que tenim avui que s’hagi aconseguit amb un govern de dretes, ni un.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.