L’ex-president de Kossove Hashim Thaçi, condemnat a vint-i-cinc anys de presó per crims de guerra

L’ex-president de Kossove Hashim Thaçi ha estat condemnat a vint-i-cinc anys de presó per crims de guerra comesos durant el conflicte de Kossove, entre el 1998 i el 1999. Les Cambres Especialitzades de Kossove, amb seu a l’Haia, l’han declarat culpable d’assassinat, tortura, tractes cruels i detenció arbitrària. Thaçi, de cinquanta-vuit anys, havia negat totes les acusacions.

Segons el tribunal, Thaçi és penalment responsable de la mort de noranta-sis persones, entre les quals hi havia adversaris polítics i persones considerades col·laboradores de les forces de seguretat sèrbies. Els crims van ser comesos per forces de l’Exèrcit d’Alliberament de Kossove (UÇK) durant la guerra contra les forces sèrbies.

Thaçi era una de les principals figures de l’UÇK i en va ser director polític durant la guerra. Més endavant va esdevenir una de les personalitats centrals de la política de Kossove: va ser primer ministre i, posteriorment, president del país. Va dimitir de la presidència el novembre del 2020, després de la confirmació de l’acusació, i va ser traslladat a l’Haia.

El procés contra Thaçi va començar l’abril del 2023. Era jutjat conjuntament amb tres altres antics dirigents de l’UÇK: Kadri Veseli, Rexhep Selimi i Jakup Krasniqi. La fiscalia els acusava de crims comesos entre el març del 1998 i el setembre del 1999 a diversos indrets de Kossove i també al nord d’Albània. L’acusació sostenia que les víctimes eren civils i persones que no participaven en les hostilitats i que eren considerades contràries a l’UÇK.

La fiscalia havia demanat penes de fins a quaranta-cinc anys de presó per als quatre acusats. Tots quatre han negat les acusacions durant el procés. En el cas de Thaçi, el tribunal l’ha acabat condemnant a vint-i-cinc anys.

El judici ha tingut una gran repercussió a Kossove, on Thaçi i els altres ex-dirigents de l’UÇK continuen essent considerats herois de la independència per una part important de la població. Milers de persones es van manifestar a Pristina abans de la lectura de la sentència per donar-los suport.

Les Cambres Especialitzades de Kossove van ser creades el 2015 i formen part del sistema judicial kossovès, tot i que tenen la seu a l’Haia i són integrades majoritàriament per personal internacional. El tribunal investiga i jutja crims vinculats amb el conflicte de Kossove. El dispositiu fora del país respon, entre més qüestions, a la preocupació per la protecció dels testimonis.

La guerra de Kossove, entre el 1998 i el 1999, va enfrontar l’UÇK amb les forces sèrbies. Unes tretze mil persones hi van morir, la majoria albanesos de Kossove, i prop d’un milió van haver d’abandonar casa seva. La intervenció de l’OTAN contra les forces sèrbies va posar fi al conflicte. Kossove va proclamar unilateralment la independència el 2008, que Sèrbia encara no reconeix.