El govern espanyol proposa ara de vincular l’oficialitat del català al procés d’ampliació de la UE

El secretari d’estat per la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha dit avui que preveu que el català, l’èuscar i el gallec siguin reconeguts com a llengües oficials de la UE abans de produir-se una ampliació del bloc comunitari amb nous estats membres, que comportaria, a conseqüència, la incorporació de noves llengües oficials dins del règim lingüístic comunitari. . Ho ha dit en declaracions als mitjans de comunicació a l’inici de la reunió de ministres d’Afers Europeus que es fa avui i demà a Dublín, a Irlanda.

El govern espanyol va demanar ahir d’incorporar l’oficialitat del català com a punt de debat en l’agenda del pròxim Consell d’Afers Generals de la UE, que ses farà el 22 de setembre. Per ara, l’executiu de Pedro Sánchez ha presentat la sol·licitud, però no s’ha confirmat que s’inclogui en l’agenda. Fonts de la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Irlanda, afirmen a l’ACN que han pres nota de la petició i que l’ordre del dia de la reunió s’acabarà de concretar en els dies vinents. L’última vegada que els ministres d’Afers Europeus van discutir l’oficialitat del català va ser el juliol del 2025.

Fonts diplomàtiques indiquen el govern espanyol ha sol·licitat que s’inclogui com a punt de debat, i no com a votació. Per tant, el 22 de setembre, no es prendrà cap decisió. Segons expliquen les mateixes fonts, s’espera que l’executiu de Sánchez, de nou, faci una exposició dels seus arguments a favor de l’oficialitat de les tres llengües i que, posteriorment, s’obri el debat entre la resta de ministres del bloc europeu.

Vincular l’ampliació de la UE a la introducció de noves llengües oficials

El punt que el govern espanyol ha sol·licitat incorporar a l’agenda de la reunió porta per títol ‘llengües oficials i ampliació’. La intenció de l’executiu espanyol és vincular el procés d’ampliació de la UE a la incorporació de noves llengües al règim lingüístic de la UE. Abans d’ampliar la llista de llengües oficials amb les que aportin els països candidats quan completin el procés d’adhesió, com Albània o Montenegro, el govern espanyol demana garantir que també hi quedi inclòs el català, l’èuscar i el gallec. Les previsions més optimistes consideren que Montenegro podria adherir-se el 2028.

“Esperem que les expectatives de vint milions d’europeus es puguin satisfer mitjançant un acord, que s’ha d’adoptar per unanimitat, per reconèixer unes llengües que ja són oficials en un estat membre que fa quaranta anys que forma part de la UE”, ha subratllat. Preguntat sobre si Espanya es planteja blocar l’adhesió a la UE dels països candidats fins que les tres llengües siguin oficials, Sampedro s’ha limitat a dir que “segur que la qüestió es resoldrà molt abans”.

Segons informen des de l’executiu espanyol, per ara no s’ha posat cap nova proposta sobre la taula de cara a la reunió del 22 de setembre, malgrat que l’últim document presentat per l’equip del ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, el juliol del 2025, no va convèncer la resta de capitals europees. Una desena d’estats membres encara mantenen reticències, sobretot per les implicacions legals i pressupostàries de la mesura.

Un debat encallat

El govern espanyol va demanar per primera vegada la inclusió de les tres llengües cooficials a la normativa lingüística de la UE el setembre de 2023 arran de l’acord assolit entre el PSOE i Junts per assegurar-se el seu suport per un nou mandat de Pedro Sánchez.

D’ençà d’aleshores, la qüestió s’ha posat sobre la taula dels ministres d’Afers Europeus en sis ocasions més, però mai s’ha pres cap decisió. La darrera vegada que es va debatre la qüestió a Brussel·les va ser el 18 de juliol de l’any passat. Aleshores, la discussió es va allargar durant prop d’una hora, però els ministres van tancar el debat sense sotmetre a votació la qüestió, malgrat que l’executiu de Sánchez havia posat sobre la taula una nova proposta per intentar esvair els dubtes legals i econòmics de la resta d’estats membres.

Va ser durant aquesta reunió que el secretari d’estat de la UE espanyol, Fernando Sampedro, va protagonitzar una discussió amb el seu homòleg alemany, Gunther Krichbaum. Fonts diplomàtiques presents a la sala van qualificar de “tensa” la conversa. Mesos després, a l’octubre de l’any passat i enmig de les amenaces de Junts de retirar el suport al govern de Sánchez, Espanya i Alemanya van anunciar l’obertura d’un “diàleg bilateral” per intentar acostar posicions.

Les converses entre Madrid i Berlín no han donat cap nou resultat, tot i que el ministre Albares insisteix que s’estan fent passes endavant. Per ara, la posició del govern de Friedrich Merz no ha canviat.  Entre els països que fins ara s’han manifestat en contra de l’oficialitat o que han expressat dubtes hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia o Finlàndia, mentre que Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre s’han mostrat favorables.