“No atendre en català és oferir un mal servei”: Tenim Llengua, la plataforma que fa conèixer els comerços que usen el català

El projecte Tenim Llengua va néixer fa un any, amb Marc Pujol i Arnau Olivé. Tots dos perseguien la idea de crear una eina que fos útil per a promoure el català als comerços físics i en línia. La plataforma actua com un cercador dels establiments de Catalunya que atenen en català. Després de fer-se conèixer aquest estiu, ja s’hi han adherit més de 600 usuaris i 3.000 comerços. 

La Plataforma per la Llengua va tenir un paper fonamental en el naixement del projecte, perquè va posar en contacte Pujol –amb un perfil més informàtic– i Olivé –amb un de més comunicatiu–, perquè creessin aquesta eina de promoció lingüística. Olivé explica a VilaWeb que feia temps que volia trobar la manera de donar continuïtat a l’esperit de la CatalApp, una antiga aplicació amb què es podia valorar l’atenció lingüística dels comerços i serveis dels territoris de parla catalana. 

En un context de discriminació lingüística, Olivé diu que volia contribuir en la promoció del català, i per això un dels objectius de Tenim Llengua és que les empreses s’adonin que emprar el català és sinònim de qualitat de servei: “A vegades diria que els consumidors catalans tenim una mena de sentiment d’inferioritat, suposo que forçat o imposat, i hem deixat de relacionar el fet que ens atenguin en la nostra llengua amb la qualitat del servei prestat. És a dir, molta gent no considera que el fet de no atendre en català és donar un mal servei. Ens hem de treure aquest complex d’inferioritat de sobre com a poble. Si entrem en una botiga i no ens atenen en català quan nosaltres el parlem, vol dir que menystenen la nostra llengua i que, per tant, no ens atenen correctament”, diu Olivé.

Com funciona Tenim Llengua? 

La idea del funcionament de Tenim Llengua és senzilla: tant usuaris particulars com empreses poden inscriure els comerços que parlen en català perquè siguin registrats. D’aquesta manera, qualsevol qui faci una cerca amb l’aplicació els trobarà fàcilment. 

Els usuaris s’hi poden registrar de manera gratuïta i anònima (tan sols cal un correu electrònic) i poden puntuar i fer comentaris de tots els comerços que ja han estat donats d’alta a la web, o bé apuntar-n’hi de nous. A l’hora de valorar-los, poden tenir en compte aspectes com la qualitat de l’atenció rebuda al comerç, l’ús preferent de la llengua en l’atenció al públic, la llengua de retolació, l’interès dels professionals a aprendre català o l’atenció telefònica o per escrit, per exemple. Ras i curt, és una mena de Google Ressenyes, però centrat en la llengua catalana: els usuaris poden simplement puntuar el comerç fins amb 5 estels o, si ho volen, també hi poden deixar un comentari. 

Les empreses, al seu torn, es poden inscriure a la plataforma per vint euros l’any i poden afegir-hi informació sobre l’establiment, fotografies i horaris, a més de respondre als comentaris que els hagin deixat els usuaris. A més, els comerços inscrits tindran prioritat a l’hora de ser trobats pels usuaris que cerquin una categoria concreta de negoci.

La capacitat de decidir on comprem 

Per a Olivé, un dels grans avantatges del comerç és que l’usuari té prou marge de decisió, és a dir, que pot elegir a quins establiments comprar i a quins no, basant-se en el criteri lingüístic: “A l’hora de triar una escola o una altra, o un metge del CAP o un altre, l’usuari no té tanta capacitat de decidir, perquè hi entren en joc molts més paràmetres, a més de la llengua. En canvi, amb el comerç, com a individu tens molt més poder i més llibertat d’elecció”, recorda. 

Així mateix, Olivé fa referència a la capacitat dels parlants de mantenir la llengua, també quan anem a un restaurant, a un supermercat o a una llibreria. I afegeix una observació directa: “Visc al Pla de l’Estany i treballo al Gironès, i he notat que aquests darrers deu o quinze anys hi ha molta més gent atenent el públic que no parla el català. Per sort, podríem dir que hi ha un cert desvetllament en l’àmbit lingüístic. Jo fa molts anys que mantinc el català, però darrerament m’he adonat que com més va més catalanoparlants ho fan, també. Abans hi havia potser més gent que es pensava que ho feies perquè tenies ganes de fotre, i ara ja no.” 

“Els catalanoparlants ens trobem en una fase en què la llengua és a les nostres mans. L’hem de rescatar nosaltres. Les nostres accions diàries són decisives per al futur de la nostra llengua i n’hem de ser molt conscients”, argumenta Olivé. Per això anima tothom a mantenir la llengua sempre que es pugui i a intentar, mitjançant el comerç, de fomentar la llengua i que els comerciants s’adonin que aprendre el català és útil i fins i tot necessari.