Les Corts Valencianes mandregen per arrencar el curs polític que acabarà en les eleccions

Al País Valencià, al curs polític que ha de desembocar en les eleccions del mes de maig, municipals i a les Corts, li costa d’arrencar. És el darrer curs d’una legislatura que va començar el 2023 amb el govern de coalició entre el PP i Vox i que ha tingut com a esdeveniment més destacat la gota freda de l’octubre del 2024, que va causar 232 morts, i la dimissió, un any més tard, de Carlos Mazón com a president.

A les eleccions s’hi arribarà amb la instrucció del sumari sobre la gota freda, que es fa al jutjat de Catarroja, ben oberta encara. La jutgessa acaba de demanar una pròrroga de sis mesos més per a continuar escoltant testimonis i construir el cas.

La figura de Carlos Mazón es fa present al jutjat amb les comunicacions que la seua defensa adreça a la jutgessa i la resposta que li dóna la magistrada. I és probable que el tornem a veure declarant al congrés espanyol en la comissió d’investigació on ja ha anat una volta.

Les Corts, alentides

Però en l’àmbit de la política parlamentària les coses encara van alentides. A la web de les Corts, l’agenda continua en blanc. La letargia pròpia del mes d’agost s’ha allargat fins aquesta setmana, i fins avui no hi ha la primera Junta de Síndics a les Corts Valencianes, però no és per a ordenar el nou període de sessions, sinó per a fixar les compareixences en dues diputacions permanents: la del robatori del Tresor de Villena i les explicacions sobre els incendis forestals. Per tant, les Corts continuen, tècnicament, de vacances.

El síndic de Compromís, Joan Baldoví, se n’exclamava ahir tot dient que els valencians tenen el dret de saber el calendari de les Corts. Va recordar que ara feia tres mesos de la darrera sessió de control al president Juanfran Pérez Llorca. Va ser el 17 de juny, a les portes d’un final de curs escolar convuls, amb una vaga educativa que va durar un mes i que l’11 de juny va restar en suspens.

Segons fonts de la presidència de les Corts, dimarts de la setmana vinent es reuniran per a ordenar el calendari polític. Per a fixar, per exemple, quan i com serà el debat de política general, que sempre se sol fer el mes de setembre. Serà el primer de Pérez Llorca, que és president d’ençà del 3 de desembre. Serà, també, el darrer de la legislatura.

Les Corts van aprovar el pressupost el 22 de juliol, i el 31 la llei d’acompanyament. Fins al 21 d’agost no es va reunir la diputació permanent perquè el conseller d’Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, explicàs els incendis forestals, especialment el de la Vall d’Uixó, que va afectar greument la serra d’Espadà.

El fet d’aprovar el pressupost a final de juliol ha permès al síndic del PP, Fernando Pastor, de dir que el Consell se n’anà de vacances amb els deures fets. “Ens en vam anar amb força, complint, donant als valencians la llei de pressupost, i tornem igual, amb determinació. Tenim a punt la llei del sòl, la llei forestal i mesures importants que beneficien la comunitat educativa”, va dir.

Deures per fer

El començament de curs escolar ha centrat les primeres intervencions de Compromís, que ha denunciat que la Conselleria d’Educació no té intenció de negociar amb els sindicats. El diputat Gerard Fullana ha dit que el curs començarà com va acabar, amb tots els problemes per resoldre i, a més, amb la persecució als docents servint-se de la nova normativa de la inspecció educativa. Fullana ha afirmat que la conselleria guanyarà 35 milions d’euros amb el descompte dels salaris dels dies de la vaga a final del curs passat. “La consellera d’Educació no ha complert cap de les promeses que va fer i no hi ha cap procés de negociació creïble.”

Quant a aquest horitzó que són les eleccions del 23 maig, els socialistes diuen que tenen la màquina completament greixada. La secretària general i candidata a la presidència de la Generalitat, Diana Morant, va aprofitar ahir l’acte de presentació de les candidatures municipals de les principals ciutats per a confrontar-se directament amb el Partit Popular.

Morant i Mompó

Morant no va deixar escapar l’ocasió de tornar a criticar les paraules del president de la Diputació de València, Vicente Mompó, que la va qualificar de “llepaculs” en una piulada a X. Els socialistes estudiaran quines mesures prenen contra aquest atac a la ministra, que consideren masclista. “No li demane disculpes, li demane responsabilitats”, va dir Diana Morant.

Segons ella, Mompó està nerviós perquè encara té esperances que Feijóo el nomene candidat a la presidència de la Generalitat. Fins i tot s’ha fet ressò d’un article d’opinió del cap de setmana en què s’insinuava que el president de la Diputació de València havia posat en mans de la direcció espanyola del PP un dossier amb presumptes corrupteles comeses per Pérez Llorca. El mateix article deia que la direcció del PP l’havia estudiat, però que no pensa utilitzar-lo. Per això no s’espera cap sorpresa i el 19 de setembre Pérez Llorca serà ungit candidat a les eleccions a les Corts Valencianes.

Diana Morant, també ministra del govern d’Espanya, ha acusat el PP d’anar a remolc i de contraprogramar l’activitat socialista, perquè aquell dia, el 19 de setembre, que és dissabte, és quan el PSPV farà la convenció política a Alacant. “Potser Pérez Llorca ja és en temps de descompte; els socialistes valencians marquem l’agenda valenciana i el Partit Popular l’ha de contraprogramar i fer la proclamació el mateix dia que nosaltres fem la conferència per a la ciutadania valenciana”, ha dit.

La tranquil·litat de Pérez Llorca

Mentrestant, Pérez Llorca ahir va anar a Madrid a fer-se visible davant la plana major del seu partit i a donar suport al president de Ceuta, que va fer un discurs en un desdejuni polític. El president no va voler desfer-se de la seua imatge d’home tranquil i llevà importància al fet de no ser, encara, candidat a la presidència. “Jo visc amb absoluta tranquil·litat tot aquest procés. Per tant, li recomane que vostè també tinga tranquil·litat. El partit ha marcat uns terminis i dins aquests terminis vostès sabran la solució”, va dir adreçant-se a un periodista.

A banda d’elegir el candidat a la presidència, la direcció espanyola del PP també ha de resoldre quan serà el congrés del PP al País Valencià. Ara com ara, sembla que no hi ha pressa. L’últim es va fer el 2021, quan encara era líder el defenestrat Pablo Casado, que va triar Carlos Mazón per a dirigir el partit. Casado va fer plegar Isabel Bonig, i poc després va caure ell mateix.

Aquests darrers mesos, l’ex-president Francisco Camps, que vol optar a la presidència, ha demanat de manera formal i informal aquest congrés. Camps diu que és una anomalia que no es faça.