Del País Basc a Andalusia: l’esquerra sobiranista aspira a fer història a les eleccions espanyoles
L’esquerra sobiranista guanya força i podria tenir un paper fonamental en el nou congrés espanyol. Quan falta una setmana per a les eleccions espanyoles del 29 de novembre, les enquestes pronostiquen un resultat històric per a bona part d’aquestes formacions, en una votació en què un grapat d’escons pot ser determinant.
Aquest creixement contrasta amb les dificultats de l’esquerra espanyola, que arriba a les eleccions dividida i amb unes perspectives molt més modestes que no pas ara fa tres anys. El Front Ampli podria obtenir una desena d’escons, lluny dels trenta-un que va aconseguir Sumar el 2023. A més, una part important de les possibilitats de representació que té depèn de partits que no són d’àmbit estatal: els Comuns, Més Madrid, la Chunta Aragonesista i Ara Més. Podem tan sols aspira a aconseguir diputats gràcies als acords amb ERC i Compromís i, bo i sol, un per Madrid, a tot estirar.
En canvi, la major part de l’esquerra sobiranista té unes expectatives diferents. Als Països Catalans, els sondatges pronostiquen un fort creixement d’ERC, una millora de Compromís, que aquesta vegada ha impulsat una candidatura valenciana, i la possibilitat que Ara Més conservi el diputat d’ara fa tres anys. Però la tendència s’estén més enllà del país: EH Bildu aspira a aconseguir el millor resultat de l’esquerra independentista; el BNG, que solament té un diputat, podria igualar el seu màxim històric; i Endavant Andalusia, que en les darreres eleccions no va obtenir representació, pot irrompre al congrés espanyol amb tres diputats o més.
EH Bildu aspira a ser la força més votada
Al País Basc es preveu un creixement d’EH Bildu, que pot superar el màxim històric d’Amaiur de set diputats el 2011. El CIS li atribueix un mínim de set escons i un màxim de deu i el Sociòmetre Basc, publicat pel govern basc, situa EH Bildu com a primera força a la comunitat autònoma basca, amb set diputats, dos més que el 2023, més un escó que sembla garantit per Navarra.

En canvi, el PNB podria retrocedir: actualment té 5 diputats al congrés espanyol i n’obtindria 4 segons el Sociòmetre Basc, de manera que seria tercera força, per darrere del Partit Socialista d’Euskadi (PSE-EE), amb 5 escons. Per tant, si es confirmessin aquests pronòstics, EH Bildu eixamplaria la distància respecte del PNB com a principal partit basc al congrés espanyol. La coalició independentista ja va superar el PNB a les eleccions espanyoles del 2023, però ara la diferència entre totes dues formacions es preveu que creixi.
Aquest ascens no és nou. A les eleccions basques de l’abril del 2024, EH Bildu va obtenir el millor resultat de la seva història, amb 27 diputats, 6 més que no tenia. Va empatar en escons amb el PNB, que en va perdre 4, tot i que va conservar el govern amb el suport dels socialistes.
‘La taca d’oli’: David Fernàndez parla sobre el 29-N, el futur de la CUP, Bildu, Rufián i Colau
L’esquerra independentista basca ha combinat la defensa de l’autodeterminació amb una estratègia centrada en l’habitatge, els serveis públics i les condicions de vida. En el programa electoral, reclama el reconeixement com a nació i del dret de decidir, i defensa un nou estatus polític. També exigeix que es completin els traspassos de competències pendents de l’estatut de Gernika i del règim foral navarrès, i reivindica més competències en àmbits com la Seguretat Social, la immigració i l’energia. Entre les principals propostes socials, hi ha la reducció de la jornada laboral a trenta-dues hores setmanals i l’equiparació de les pensions mínimes amb el salari mínim.
El BNG podria triplicar la representació
A Galícia, el creixement del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) també es podria traslladar a les eleccions espanyoles. La formació encapçalada per Ana Pontón actualment té un únic diputat al congrés, Néstor Rego, però les enquestes li pronostiquen entre 2 representants i 3.
Si arribés a 3 escons, el BNG igualaria el seu màxim històric, aconseguit a les eleccions espanyoles del 2000. Més tard, el 2015, va perdre la representació i no va ser fins el novembre del 2019 que va recuperar l’escó que encara manté.
Aquest creixement seria la continuació d’una tendència que ja s’ha fet evident al parlament gallec. A les eleccions del febrer del 2024, el BNG va passar de 19 diputats a 25 i va esdevenir el referent de l’esquerra (el PSOE en va aconseguir 9). Malgrat que el PP va conservar la majoria absoluta, els sobiranistes gallecs es van consolidar com a principal força de l’oposició.

Una de les incògnites del 29-N és si aquest augment del suport es traduirà en nous escons en circumscripcions on el partit no ha aconseguit representació en les darreres eleccions espanyoles, com ara Lugo i Ourense.
La formació ha ampliat el suport electoral amb un discurs que combina la defensa de la llengua, la identitat i l’autogovern amb les reivindicacions socials. En el programa electoral, reclama el reconeixement de Galícia com a nació i defensa un nou model de finançament basat en el concert econòmic. També reivindica més competències en àmbits com la Seguretat Social, les relacions laborals, l’energia i les infrastructures. Entre les principals propostes socials hi ha establir un topall als lloguers, ampliar el parc públic d’habitatge, augmentar les pensions mínimes fins a equiparar-les amb el salari mínim i recuperar la jubilació a seixanta-cinc anys.
Endavant Andalusia aspira a entrar amb força al parlament espanyol
Una de les principals novetats pot arribar d’Andalusia. Endavant Andalusia, la formació sobiranista i anticapitalista fundada per l’ex-dirigent de Podem Teresa Rodríguez, pot irrompre al congrés espanyol amb 3 diputats o més, amb un màxim de 5, segons alguns sondatges, inclòs el CIS.

És un canvi notable respecte del 2023, quan el partit solament es va presentar per Cadis i va quedar molt lluny d’obtenir representació, amb un 1,4% dels vots. Si es confirmen els pronòstics, el sobiranisme andalús tornarà a tenir veu pròpia al congrés espanyol després de vint-i-dos anys d’absència. L’últim representant andalusista va ser José Núñez Castain, del Partit Andalusista, que va obtenir un escó per Cadis l’any 2000 i el va perdre en les eleccions següents.
La formació va créixer considerablement a les eleccions autonòmiques del maig. Aleshores va passar de 2 diputats a 8, amb més de 400.000 vots (9,6%). El resultat li va permetre de superar la coalició Per Andalusia, integrada per forces de l’esquerra espanyola, que va obtenir 5 representants.
El portaveu del partit, José Ignacio García, ha reivindicat durant la campanya la necessitat que Andalusia tingui una representació política pròpia a Madrid, com algunes altres nacions de l’estat espanyol. Endavant Andalusia, en el programa electoral, reclama el reconeixement d’Andalusia com a nacionalitat històrica i el màxim nivell d’autogovern, i exigeix un nou model de finançament que tingui en compte la població ajustada, a més del pagament d’un deute històric. També proposa que la gestió dels trens de Rodalia i de mitjana distància es faci a Andalusia. Algunes de les principals mesures socials que proposa són reduir la jornada laboral a trenta-dues hores setmanals, limitar els lloguers al 20% dels ingressos, ampliar el parc públic d’habitatge i equiparar les pensions mínimes al salari mínim.
Si es compleixen els pronòstics, Endavant Andalusia es podria incorporar al grup de formacions territorials amb representació pròpia al congrés espanyol i capacitat de negociar directament amb els grans partits, sense dependre de les estructures de l’esquerra estatal.
La CHA i l’esquerra canària també aspiren a créixer
A l’Aragó, inclosa la Franja de Ponent, la Chunta Aragonesista (CHA) ha tingut un altre dels creixements destacats d’aquest cicle electoral. A les eleccions autonòmiques del febrer del 2026, va duplicar la representació, de 3 diputats a 6, i va obtenir el 9,7% dels vots. Va ser el seu millor resultat en més de dues dècades.
La formació, encapçalada en aquelles eleccions per Jorge Pueyo, va combinar la defensa de l’Aragó amb les reivindicacions socials i la crítica a la dependència dels grans partits espanyols. Tanmateix, a diferència del BNG, EH Bildu i Endavant Andalusia, en aquestes eleccions ha optat per encapçalar una llista amb Esquerra Unida, el Moviment Sumar i més formacions, amb el nom de Chunta Aragonesista – Front Ampli Aragó.

Alguns sondatges li atribueixen un escó per Saragossa. Aconseguir-lo significaria recuperar la representació al congrés espanyol, que va perdre el gener d’enguany, quan Jorge Pueyo va renunciar a l’escó per presentar-se a les eleccions aragoneses i va ser substituït per un diputat de Sumar. La CHA aspira, doncs, a recuperar la representació que havia tingut durant bona part de la legislatura.
Fora dels partits d’àmbit estatal, a l’Aragó també hi concorre Terol Existeix, una formació centrada sobretot en la despoblació, les infrastructures i el desequilibri territorial. Va entrar al congrés espanyol el 2019, però va perdre-hi la representació el 2023. Ara intenta de recuperar-la, tot i que els sondatges no li garanteixen cap diputat. En aquesta línia, amb un perfil semblant hi ha Sòria Ja!, que també reivindica mesures contra la despoblació i els desequilibris territorials. La formació aspira a aconseguir un escó dels dos que es reparteixen a la circumscripció de Sòria, però hauria de disputar el segon diputat al PSOE.

A les Illes Canàries, l’esquerra també ha articulat una candidatura amb un diputat sobiranista com a cap de llista. Unitat del Poble Canari (UPC) ha unit Nova Canàries – Bloc Canarista, Podem, Esquerra Unida i Moviment Sumar, malgrat les divisions que mantenen en alguns altres territoris de l’estat espanyol. La candidatura és encapçalada per Luis Campos, de Nova Canàries, a Las Palmas, i aspira a aconseguir un escó. A Santa Cruz de Tenerife l’encapçala Sumar, amb Marisol Collado.
Un nou equilibri al congrés espanyol?
El creixement de les esquerres sobiranistes també sembla que es notarà als Països Catalans. A Catalunya, tots els sondatges pronostiquen una pujada important d’ERC, que es presenta amb el suport de Podem i podria arribar a una desena de diputats. El màxim de la formació van ser els 15 diputats de l’abril del 2019. En canvi, Junts, segons les enquestes, tindria quatre escons o cinc, una baixada respecte dels set actuals. Al País Valencià, Compromís – Front Valencià podria millorar la representació que tenia fins ara i consolidar la veu valenciana al congrés, i Ara Més – Front Ampli aspira a conservar el primer diputat de la història de l’ecosobiranisme a les Illes.
La tendència pot tenir una transcendència especial després del 29-N. En un congrés en què la formació de majories pot dependre dels pactes entre unes quantes forces, l’augment de la representació d’EH Bildu i el BNG, la possible entrada d’Endavant Andalusia i el resultat de formacions com ara la CHA o Nova Canàries ampliarien encara més el pes parlamentari de l’esquerra sobiranista i eclipsarien l’esquerra d’àmbit estatal. La tendència mostra un sobiranisme com més va més divers, amb una representació que no es concentra solament al Principat, el País Basc i Galícia.
La incògnita és si els resultats acabaran donant a aquests partits un paper determinant en la política espanyola o si, per contra i tot i el resultat històric, una majoria del PP i Vox els obligarà a resistir i fer sentir la veu pròpia de l’oposició estant.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.