[DADES] El català recula a Catalunya Nord: solament el sap parlar un 15% en una conversa simple

El català perd parlants i presència en la vida quotidiana a Catalunya Nord. Aquesta és la principal conclusió de l’enquesta de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), que es resumeix amb la dada que un 15% dels habitants de quinze anys o més declara que sap parlar català prou bé per a mantenir una conversa senzilla. El 2015, un 35% afirmava que sabia parlar català, tot i que els canvis en els criteris d’avaluació impedeixen de comparar directament totes dues xifres.

Per una altra banda, l’estudi, elaborat a partir de 1.800 entrevistes telefòniques fetes entre el 23 de març i el 30 d’abril, detecta un augment en el suport social: el 57% dels enquestats voldria que el català tingués més presència en el futur, més del doble que no pas el 2015. Sobre això, els autors de l’estudi adverteixen que el principal objectiu és transformar aquest suport en usos lingüístics efectius i garantir-ne la transmissió a les noves generacions.

El català resisteix més al Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i el Capcir

L’enquesta revela que el 44% de la població entén el català, si més no, en el sentit general d’una conversa, però tan sols el 24% afirma que el comprèn amb facilitat. En la resta de competències el nivell és encara més baix: el 10% declara que el sap llegir bé i solament el 5% que el sap escriure.

Però, sobretot, el contrast és amb les enquestes anteriors. El 2015 un 35% deia que parlava català. Els qui el saben llegir han passat del 39% a un 10% actual que diu que llegeix bé o molt bé en català. I el percentatge dels qui l’entenen ha passat del 61% al 44% en aquest període.

Les diferències territorials són importants. El percentatge de parlants de català és del 12% a Perpinyà i del 15% a la resta del Rosselló, i arriba al 22% al Vallespir i també a la Cerdanya, el Capcir i el Conflent.

L’edat també és determinant: entre els joves de quinze anys a vint-i-nou, solament el 8% declara que parla català amb prou fluïdesa, una proporció que augmenta fins al 10% entre els de trenta anys a quaranta-quatre, al 15% entre els de quaranta-cinc a seixanta-quatre, i al 22% entre els més grans de seixanta-cinc anys. La comprensió segueix una tendència semblant: passa del 33% entre els més joves al 51% entre els més grans.

En conjunt, l’estudi distingeix quatre perfils lingüístics. Els parlants representen el 15,1% de la població; els parlants receptius, que no poden parlar català o solament en saben unes quantes paraules però n’entenen el sentit general, són el 30,4%. Un altre 18,7% únicament en coneix algunes paraules i expressions, i el 35,8% restant no el parla ni el comprèn.

Les dades confirmen una reculada respecte dels estudis anteriors, tot i que l’OPLC adverteix que les comparacions s’han de fer amb prudència. El 2015, un 35% dels enquestats responia afirmativament a la pregunta de si sabia parlar català, però el qüestionari actual demana de precisar el nivell de competència. Per tant, els percentatges no són directament comparables.

La transmissió familiar es debilita i l’escola guanya protagonisme

Una de les conclusions més preocupants és la pèrdua de pes del català com a llengua materna. Solament el 3% de la població declara que el català és la seva única primera llengua, enfront del 9% del 2015. Un altre 4% assenyala que va aprendre simultàniament el català i el francès. En canvi, el francès és la llengua materna del 82% dels enquestats, dotze punts més que no pas fa onze anys.

La reculada també es detecta en la llengua dels pares. El 2015, entre el 15% i el 16% dels progenitors dels enquestats tenien el català com a única llengua materna. Ara la proporció ha baixat fins al 8%, tant entre les mares com entre els pares.

La transmissió del català de pares a fills també s’afebleix. Segons l’enquesta, el 53% dels qui saben català amb fills s’hi adrecen exclusivament en francès, i el 41% hi fan servir el català, sigui de manera exclusiva o combinat amb el francès. De fet, tan sols el 3% els parlen únicament en català. Si es té en compte el conjunt de la població, l’ús del català amb els fills es redueix al 5%.

Tot i això, la família continua essent el principal espai d’aprenentatge entre els qui saben parlar català o l’havien sabut parlar. El 71% declara que el va aprendre a casa, el 27% a l’escola i el 24% al carrer. Aquesta distribució, tanmateix, canvia radicalment entre les generacions. Entre els parlants de quinze anys a vint-i-nou, el 67% va aprendre català a l’escola i solament el 31% en família. En canvi, entre els més grans de seixanta-cinc anys, el 83% el va aprendre en l’entorn familiar i només el 8% a l’escola. Les dades mostren com el sistema educatiu, tot i que de manera insuficient, ha anat assumint una funció que tradicionalment corresponia a la transmissió entre generacions.

Al mateix temps, hi ha una reculada dels qui identifiquen el català com la seva llengua. El 2015, prop d’un 12% de la població identificava el català com la llengua que considerava seva, fos combinada amb unes altres llengües o no. Un percentatge que el 2026 ha baixat fins al 9%.

El català retrocedeix en les converses quotidianes

La pèrdua de presència del català no es limita al coneixement de la llengua. També se’n constata una reculada en les relacions familiars, socials i laborals.

Segons l’enquesta, el percentatge de població que utilitza el català amb els fills, tot sol o combinat amb el francès, ha passat de l’11% el 2015 al 5% el 2026. Amb la mare, ha baixat del 15% al 6%, i amb el pare, del 17% al 5%. La presència del català entre companys de feina també ha disminuït, del 12% al 4%.

Fins i tot, entre els qui saben parlar català, l’ús habitual és limitat. Solament un 25% dels parlants la fa servir cada dia o gairebé cada dia, i un 39%, unes quantes vegades la setmana. En conjunt, això significa que, aproximadament, el 10% de la població de Catalunya Nord parla català diàriament o unes quantes vegades la setmana.

Els espais públics també mostren la feblesa de la llengua. Entre els parlants que la utilitzen, encara que sigui ocasionalment, un 30% declara que parla català en botigues, restaurants o bars; un 50%, en activitats esportives, culturals o associatives, i tan sols un 15%, amb professionals sanitaris. En canvi, el 90% afirma que fa servir el català al Principat i a Andorra.

Hi ha, tanmateix, un matís generacional. Malgrat que els joves tenen menys coneixements lingüístics, els menors de quaranta-cinc anys que saben parlar català tendeixen a utilitzar-lo en una varietat més gran d’espais. El 30% dels parlants de quinze anys a vint-i-nou i el 35% dels de trenta a quaranta-quatre el fan servir en tres dels quatre àmbits analitzats, com a mínim, enfront del 17% dels més grans de seixanta-cinc anys.

El 57% vol més català i només el 3% en vol menys

Malgrat aquest retrocés, l’enquesta revela un augment considerable del suport social a la llengua. El 57,4% dels habitants voldria que el català tingués més importància durant els anys vinents, enfront del 27% que ho defensava el 2015. En canvi, la proporció dels qui voldrien que tingués menys presència ha passat del 25% a solament el 2,8%.

Aquest desig és especialment intens entre els joves. El 64,5% dels enquestats de quinze anys a vint-i-nou vol que el català guanyi presència, una xifra superior a la de qualsevol altra franja d’edat. Entre els més grans de seixanta-cinc anys, el percentatge és del 54,3%.

A més, el 74% dels qui no parlen català reconeix que li hauria agradat aprendre’l i parlar-lo. Aquesta proporció arriba al 81% entre els adults de trenta anys a quaranta-quatre i al 77% entre els joves de quinze anys a vint-i-nou.

El suport també es tradueix en una adhesió àmplia a les mesures de promoció de la llengua. El 92% dels habitants és favorable a oferir el català com a assignatura optativa i el 79% defensa l’ensenyament bilingüe en català i francès. Aquest darrer percentatge era del 76% el 2015. En canvi, el suport a l’ensenyament del català a tots els alumnes és més baix: el 66%, deu punts menys que no pas en l’enquesta anterior. Així mateix, el 78% es declara favorable a ampliar el bilingüisme en la vida pública del departament, vuit punts més que el 2015.

Una altra dada significativa és que el 63% dels habitants de Catalunya Nord defensa que el català sigui llengua oficial, cinc punts més que el 2015. Aquesta proposta té encara més suport entre els joves de quinze anys a vint-i-nou, amb un 70%, que no pas entre els més grans de seixanta-cinc anys, amb un 56%.

Més identificació amb Catalunya, però menys ús de la llengua

L’enquesta també constata que el 59% dels habitants es considera català, enfront del 51% registrat el 2015, tot i que la formulació de la pregunta ha canviat. El sentiment de pertinença és especialment elevat entre els qui parlen la llengua, que s’enfila fins al 92%, però també s’estén a sectors de població que no la utilitzen habitualment.

Aquest contrast és una de les conclusions principals de l’estudi. L’OPLC descriu l’evolució de Catalunya Nord cap a un model de “bilingüisme patrimonial”, en què el català perd progressivament les funcions de llengua de comunicació quotidiana, però conserva, i fins i tot reforça, el valor simbòlic i identitari.

El document situa aquesta evolució en un territori que també ha experimentat una transformació demogràfica important. La població de quinze anys o més ha crescut d’un 11% del 2015 ençà, amb un augment especialment pronunciat entre els més grans de seixanta-cinc anys. Alhora, les zones urbanes i periurbanes del Rosselló concentren bona part del creixement demogràfic, mentre que els territoris de muntanya mantenen els nivells més elevats de coneixement del català.

D’aquesta manera, l’enquesta dibuixa una Catalunya Nord on la llengua continua retrocedint en la transmissió familiar i en l’ús social, però on creix la voluntat de recuperar-ne la presència. La gran qüestió és si aquest suport, especialment entre les generacions joves, es podrà convertir en més parlants i més oportunitats de fer servir el català en la vida quotidiana.