La Plataforma per la Llengua demana a Itàlia que no bloqui l’oficialitat del català a la UE

La Plataforma per la Llengua ha enviat una carta al cònsol italià a Barcelona, Gabriele Luca Fava, demanant-li que Itàlia no obstaculitzi l’oficialització del català a la Unió Europea. “Estem convençuts que un gest positiu d’Itàlia en aquest sentit reforçaria els lligams entre la comunitat catalana i la italiana, i els seus llaços culturals en línia amb els valors de la Unió”, diu la missiva, signada per Òscar Escuder. L’entitat demana que ho transmeti a Giorgia Meloni, presidenta del Consell de Ministres, i al Ministeri d’Afers Estrangers, dirigit per Antonio Tajani.

Aquesta setmana José Manuel Albares, ministre d’Afers Estrangers espanyol, ha identificat Itàlia com un dels “màxims frens” per aconseguir l’oficialitat del català. Ho va dir la setmana passada al congrés espanyol, on va culpar el seu homòleg Antonio Tajani –de Força Itàlia, integrada al Partit Popular Europeu– de posar traves al procés: “El ministre d’Assumptes Estrangers d’Itàlia, al que vostès [en referència als diputats del PP] conviden als seus congressos, aclamen i amb qui s’abraça el senyor Feijóo és un dels màxims frens en aquests moments perquè el català, l’èuscar i el gallec –i senyor Feijóo, el gallec, que sembla mentida– no siguin encara oficials. Vostès li ho han retret? Jo sí.”

Dimarts Espanya tornarà a demanar a la resta de governs europeus que avalin l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec a la reunió del Consell d’Afers Generals. Aquest cop, la vincularà al procés d’ampliació de la Unió Europea, amb l’argument que no té cap sentit acceptar com a noves llengües oficials l’albanès, el montenegrí, el macedoni o el serbi abans de reconèixer les llengües natives de vint milions de ciutadans que ja són europeus.

La Plataforma per la Llengua recorda al cònsol que d’ençà que es va demanar per primer cop l’oficialització del català, l’estiu del 2023, “s’han aclarit els aspectes tècnics i jurídics” de la proposta i “Espanya s’ha compromès a assumir els costos addicionals de traducció i interpretació, de manera que no hi haurà impacte financer ni per al pressupost de la UE ni per a la resta d’estats membres”. “Un cop resoltes aquestes qüestions objectives, la persistència de les reticències italianes resulta difícil d’entendre per part dels catalanoparlants i sembla respondre més a consideracions de caràcter polític que no pas a arguments tècnics o pressupostaris”, diu.

Li recorda els vincles culturals i lingüístics entre Itàlia i els territoris de parla catalana, i remarca que el català també és llengua a Itàlia, per la comunitat catalanoparlant a l’Alguer. “El reconeixement del català com a llengua oficial europea no fa altra cosa que aprofundir en la diversitat cultural europea i el multilingüisme en què la UE basa els seus fonaments polítics i legals; i, a més, és un reconeixement a ciutadans italians”, diu l’entitat.

Boicot del PP

Fins ara ja era sabut que Itàlia s’ubicava al bloc dels països reticents, però l’assenyalament públic fet per Albares ha elevat la pressió cap al país mediterrani. El maig del 2025, el PP espanyol va reconèixer que havia demanat als seus socis europeus el boicot a l’oficialitat, si bé després ho va negar. També va fer una crida pública Vox, si bé l’únic país governat llavors per un partit soci de Vox era Hongria, que ja se situava entre els països favorables a l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec.