L’Audiència de Barcelona obliga a reobrir la causa contra els Mossos per un tret de ‘foam’ a un fotoperiodista

L’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la investigació contra els Mossos d’Esquadra per un tret amb projectil de foam contra un fotoperiodista durant les protestes de la vaga general per Palestina, davant el consolat d’Israel, el 15 d’octubre del 2025. El fotoperiodista Joan Gálvez, que treballava identificat amb una càmera professional i casc amb la paraula “press”, va rebre l’impacte d’un projectil a l’espatlla, per damunt la cintura. El protocol dels Mossos estableix que aquests projectils només es poden fer servir apuntant de l’abdomen cap avall.

L’Audiència ha estimat el recurs d’apel·lació d’Irídia presentat en nom de Joan Gálvez i ha revocat dues decisions del jutjat d’instrucció 11 de Barcelona: la de tramitar la causa com a delicte lleu de lesions i la de refusar la querella per la resta de delictes. El tribunal ordena reobrir les diligències prèvies i admetre a tràmit la querella. També obliga a practicar les diligències necessàries per aclarir els fets i determinar-ne els responsables. La fiscalia s’hi havia oposat. Contra la resolució no hi cap recurs.

L’Audiència dóna la raó a Irídia en tots els punts. Considera que, d’entrada, les lesions no es poden considerar delicte lleu. El tribunal diu que, a efectes penals, el tractament que va requerir l’hematoma de 10×10 centímetres —amb fàrmacs antiinflamatoris i cures tòpiques— és un tractament mèdic. Reconeix a més que Gálvez va haver de rebre atenció psicològica i psiquiàtrica per les seqüeles dels fets.

Investigació efectiva i dret d’informació

El tribunal recorda que, segons el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu dels Drets Humans, els jutjats han d’investigar eficaçment les denúncies de maltractament policíac, també en actuacions d’ordre públic sense detenció, si hi ha una possible força innecessària, com en aquest cas.

També ordena d’admetre la querella per possibles delictes de tortura o contra la integritat moral i per impediment de l’exercici dels drets cívics. I veu necessari d’investigar si el tret pretenia impedir la tasca de Gálvez com a periodista, fet que, segons Irídia, vulneraria la llibertat d’informació.

“Aquesta resolució és molt important. L’Audiència reconeix que no ens trobem davant unes simples lesions lleus, sinó de greus vulneracions de drets que s’han d’investigar a fons. A més, apunta que el tret podria tenir com a objectiu impedir la feina d’un periodista”, explica Ton Mansilla, advocat d’Irídia. “Que es reconegui la possible comissió d’un delicte d’impediment de drets cívics és clau: posa en el centre la llibertat d’informació, que afecta la societat en el seu conjunt, i la necessitat de protegir els periodistes que cobreixen protestes”, afegeix.

Contrasta amb la resposta institucional

Segons Irídia, la decisió judicial contrasta amb la resposta institucional. Els Mossos d’Esquadra van obrir una investigació interna després dels fets, però el setembre de 2026 va transcendir que l’expedient s’havia tancat sense depurar responsabilitats ni informar-ne la víctima. Per a Gálvez, la manca de transparència i de depuració de responsabilitats, i la minimització dels fets a la investigació interna, han estat una forma de revictimització que ha agreujat el dany patit.

“La justícia fa ara la feina que la investigació policial interna no va fer. Ara, el jutjat d’instrucció haurà de complir amb l’obligació d’investigar eficaçment possibles maltractaments policials. Continuem reclamant la prohibició total dels projectils de foam a Catalunya i la garantia que els cossos policials actuïn amb ple respecte als drets fonamentals, especialment al dret a la llibertat de premsa”, conclou Mansilla.