Puig retira el llaç groc, Illa esquiva la fotografia

Per primera vegada en gairebé nou anys, el diputat de Junts Lluís Puig ha tornat a parlar des del faristol, i no ha pogut dir en públic al president de la Generalitat les paraules que li duia preparades. A les primeres butaques de vellut de l’hemicicle –les dels membres del govern– només l’escoltaven els consellers Miquel Sàmper, Eva Menor i Esther Niubó. Tres dels setze consellers, però el gran absent era Salvador Illa. Tampoc hi havia els diputats de Vox, que han arribat calculadament tard a la represa del ple, després de la pausa per dinar, quan tot ja s’havia acabat. En canvi, a punt de presenciar un moment històric per a l’independentisme, sí que hi eren els del PSC i els del PP, excepte Alejandro Fernández. Ocupaven tranquil·lament els seus escons, deixant fer. Puig ha constatat que Illa no hi era i ha dit igualment el que li tenia preparat: “No hi ha cap proposta de model polític per poder ser. No puc fer una altra cosa que declarar-me convençudament independentista”.

Feia pocs minuts del moment més fotogràfic del retorn institucional de qui va ser conseller de Cultura del govern de Carles Puigdemont. Ha estat quan ha entrat al saló de plens, presidit per les tres majestuoses làmpades que van testimoniar la sessió constitutiva de 1932 i n’han vist de tots els colors. Puig ha pujat els graons que parteixen l’hemicicle en dos costats, agafant-se a les bancades de la dreta, ha saludat els diputats Albert Batet i Josep Maria Jové, a banda i banda, ha recollit el llaç groc que li ocupava la butaca, l’ha aixecat victoriós, fent-ne un oferiment, ha saludat de lluny els de la tribuna i s’hi ha assegut. Més tard ha dit amb paraules el que havia anticipat amb el gest: “La llei d’amnistia és la victòria de tota la nació”. Els diputats independentistes l’han rebut dempeus, a la tribuna s’ha vist una estelada. Tot d’una el llaç groc li ha desaparegut i dues fileres més avall hi restava només el de Puigdemont.

Puig, ja des del faristol, ha començat recordant el missatge d’un altre conseller de Cultura exiliat: Ventura Gassol, mà dreta de Francesc Macià, de qui Puig ha recuperat la casa de Prats de Molló. “Catalunya és eterna i cap poder de la terra podrà destruir-la”. El diputat de Junts ha defensat que res no s’acabava ni començava i ha reivindicat la continuïtat de la lluita per la independència quan fa anys que ha deixat de ser el centre d’atenció del parlament, tan diferent d’aquell 27 d’octubre que ell va trepitjar per última vegada. “Torno a la cambra de què el conseller de Cultura va ser expulsat de forma il·legítima i amb el vistiplau d’alguns partits aquí presents”, ha dit d’aquell dia.

Durant el discurs, Puig s’ha emocionat diverses vegades, ha fet notar el deute que té amb Catalunya Nord, terra d’acollida de tants principatins exiliats, i, com ja ho havia fet uns minuts abans el president del parlament, Josep Rull, ha fet notar que l’exili no és una excepció en la història de Catalunya, sinó l’expressió d’una anomalia persistent. Ha subratllat que, dels últims tretze presidents de la Generalitat, nou han patit la repressió de l’estat en diverses formes: Companys va ser assassinat; quatre van patir la presó; cinc, l’exili; dos, la inhabilitació. Puig ha reclamat diverses vegades la nació completa, els Països Catalans.

Quan ha acabat, els diputats de Vox han desfilat un per un pels mateixos graons, fins als seus escons, per sobre dels de Junts i el PP. Puig n’ha mirat alguns i ells feien la seva, aliens a la celebració, sense fer soroll. Les dues diputades d’Aliança Catalana, en canvi, l’havien rebut dempeus i aplaudint. També hi eren una estona abans, en la balconada que s’aboca a l’escalinata principal. Puig la tornava a pujar nou anys després i les diputades de l’extrema dreta l’esguardaven en un racó discret, més a prop de la premsa que de la munió de diputats de Junts, ERC, la CUP i els Comuns que es movien en una rebuda ben escenificada.

Tot ha començat fora de la cambra. Puig ha arribat al Palau del Parlament amb la seva dona i el seu advocat, l’ex-diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas, i la presidenta i el portaveu del seu grup parlamentari. A la porta de l’edifici l’esperava el president del parlament i els membres independentistes de la mesa, els de Junts i els d’Esquerra. Però cap dels del PSC. Han avançat fins als peus de l’escala, on l’han obsequiat amb un Ball d’Homenatge: un acordió i una balladora. I escales amunt. La balustrada era plena de gent. No només diputats. Hi han acudit alguns consellers del govern de Puigdemont: Oriol Junqueras, Carles Mundó, Joaquim Forn, Meritxell Borràs. Més tard s’ha deixat veure Santi Vila, a la tribuna. Quan ja era a dalt, sota gran el sostre vidriat, ben a prop del despatx del president de la Generalitat, quan els aplaudiments i els crits encara ressonaven, s’hi han acostat membres destacats del seu grup parlamentari. Tot seguit, ho han fet Junqueras i Bundó, diputats d’ERC, els diputats i dirigents de la CUP, l’ex-presidenta del parlament Laura Borràs i altres membres del grup parlamentari de Junts. També han aparegut Batet, Elsa Artadi i Valtònyc, a més de la candidata de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras.

La delegació dels Comuns, més discreta, l’encapçalava Jéssica Albiach. També hi havia representants de la societat civil, com el president d’Òmnium, Xavier Antich, o el president del Consell per la República, Jordi Domingo. A aquella hora no era evident el que passava uns metres més enllà, portes endins del despatx de la Presidència de la Generalitat: que no hi hauria rebuda institucional d’Illa. Que Junts no va acceptar l’oferiment que el president atengués l’ex-conseller després d’entrar amb tots els honors al despatx d’audiències, amb Rull i la mesa; que fonts de Junts dirien que van refusar l’oferta perquè sabien que el president de la Generalitat no pensava ser present dins de l’hemicicle. I encara se sabria una cosa més, difosa inicialment per Presidència: que Illa i Puig ja s’havien vist discretament.

De tot plegat, se’n pot deduir que el president de la Generalitat evitava fer-se una fotografia amb l’exiliat que torna en plena pre-campanya electoral de les eleccions espanyoles. La imatge del dia del president havia estat al matí i era una altra de ben diferent: la de la reunió amb el ministre de Transports, Óscar Puente, amb qui ha visitat les obres de la futura estació de la Sagrera.

Quan Puig i Rull avançaven per les moquetes del saló de passos perduts, la imatge de la bancada gairebé buida del govern encara no havia aparegut en el senyal institucional televisat del parlament, abocat al seguiment meticulós dels moviments de Puig. Dins de la sala d’audiències, a porta tancada, sí que hi eren els membres socialistes de la mesa i la resta de membres de l’òrgan rector de la cambra. S’han reunit amb Puig com estava previst.

Han passat uns minuts i, abans que es reprengués el ple, els diputats del PSC han entrat en grup a l’hemicicle. Grups de gent i de periodistes encara esperaven al passadís que Puig sortís del despatx institucional. Amb preeminència entre la multitud, feien temps l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, amb qui Puig s’ha abraçat quan ha sortit, i un altre cop Junqueras, per segona vegada. Llavors ha sonat el timbre que anuncia la represa del ple. Arribava el moment. Puig havia de retirar el llaç groc. Era inevitable mirar la porta del despatx del president de la Generalitat, per si s’obria. Però no s’ha obert. Illa no n’ha sortit i el ple s’ha reprès, primer amb unes paraules de Rull, després amb les de Puig, i amb la bancada del govern majoritàriament buida.

Unes hores més tard, Rull ha aixecat la sessió. Puig ha saludat aleshores alguns consellers que ja havien tornat a la monotonia de l’hemicicle, sense tanta pressió de les càmeres. S’hi ha acostat sota la protecció constant d’un dels homes que ha falcat l’exili de Junts, Albert Batet. És ell qui se l’ha endut a una reunió del grup parlamentari. I fins al pròxim ple.