L’Audiència espanyola investiga Julio Iglesias per delictes contra la llibertat sexual, lesions i tracte degradant

L’Audiència espanyola ha admès a tràmit i ja investiga una querella presentada per dues ex-treballadores contra el cantant Julio Iglesias per presumptes delictes contra la llibertat sexual, lesions i tracte degradant.
La fiscalia de l’Audiència espanyola havia considerat inicialment que els tribunals espanyols no eren competents per investigar aquests fets. Arran d’això, les afectades han decidit presentar la querella directament al jutjat.
El jutge Antonio Piña, després d’estudiar el cas, ha admès la querella. Considera que el relat detallat que es presenta i el principi de prova que s’aporta “són suficients per incoar el procediment, sense que això impliqui un judici valoratiu sobre la seva credibilitat”.
Entre els elements aportats hi ha el testimoni de les dues dones i una fotografia d’una de les querellants en què es veu un hematoma en un braç, compatible amb la possibilitat que algú l’hagués agafat amb força. A la mateixa imatge també s’hi observen dues marques en una cuixa que podrien correspondre a una mossegada humana. Segons la querella, aquestes lesions serien conseqüència de la participació forçada en actes de contingut sexual.
El magistrat considera que els fets descrits podrien constituir delictes contra la llibertat sexual. Tanmateix, assenyala que encara no es pot determinar si algunes de les conductes han prescrit, especialment aquelles que, d’acord amb la legislació vigent en el moment dels fets, es qualificaven d’abusos sexuals i comportaven penes inferiors a cinc anys. En aquest sentit, recorda que el testimoni de la víctima és especialment rellevant en aquesta mena de delictes, perquè habitualment es produeixen en àmbits d’intimitat i sense testimonis directes.
Pel que fa als presumptes delictes de maltractament i lesions, el jutge també considera que caldrà concretar quan es van produir els fets per determinar si han prescrit. La investigació d’aquests delictes queda limitada als fets posteriors al 5 d’octubre de 2021, llevat que es consideri que formen part de la dinàmica d’un delicte contra la llibertat sexual que no hagi prescrit.
Descarta investigar-lo per tràfic d’éssers humans
En canvi, Piña ha rebutjat investigar Iglesias per tràfic d’éssers humans i delictes contra els drets dels treballadors. Sobre el primer delicte, considera que no hi ha indicis d’engany o artifici en la contractació de les dues dones ni que s’haguessin trobat en una situació de vulnerabilitat com la que descriuen a la querella.
Quant als presumptes delictes contra els drets dels treballadors, argumenta que no es poden investigar perquè la legislació de les Bahames i la República Dominicana, on presumptament es van produir els fets, no preveu cap delicte penal equivalent.
La resolució també examina els missatges de WhatsApp intercanviats entre les querellants, Julio Iglesias i dues treballadores més que exercien de responsables de la gestió de la casa (house managers). El jutge destaca que les comunicacions s’allarguen durant tres anys i que, durant aquest període, no hi ha cap retret explícit per allò que presumptament havia passat. Al contrari, diu que els missatges mostren una relació aparentment fluida i afectuosa, amb felicitacions d’any nou i mostres d’interès per saber com es trobaven les interlocutores, que es mantenen fins al 2024.
Per això, considera que el to cordial de les converses haurà de ser contrastat amb el conjunt de la relació i les explicacions de les implicades. Segons el jutge, els missatges presenten una aparent contradicció amb alguns aspectes del relat de la querella que caldrà aclarir amb la declaració de les denunciants i l’examen íntegre i contextualitzat de les comunicacions.
El jutge qüestiona que la investigació es faci a l’estat espanyol
Un altre dels aspectes destacats de la resolució és la jurisdicció competent per investigar els fets. Piña considera que els tribunals espanyols poden investigar-los perquè Iglesias té nacionalitat espanyola i la legislació permet perseguir determinats delictes comesos a l’estranger per ciutadans espanyols quan es compleixen una sèrie de requisits.
Amb tot, el magistrat assenyala que les denunciants també poden acudir als tribunals del país on presumptament van passar els fets, la República Dominicana, i que no hi ha cap circumstància objectiva que permeti qüestionar la capacitat de les autoritats judicials d’aquest país.
En aquest sentit, apunta que l’elecció de la jurisdicció espanyola sembla respondre a raons d’oportunitat processal o conveniència. Considera que aquesta decisió pot fragmentar la investigació d’uns fets en què presumptament haurien intervingut diverses persones i que, per la seva naturalesa, aconsellarien una investigació conjunta.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.