Dos anys després de la gota freda, els afectats topen amb els preus disparats de l’habitatge: “És impossible”

Dos anys després de la gota freda del 29 d’octubre de 2024, trobar una casa continua essent un obstacle per a persones que van perdre l’habitatge o que ja no se senten segures a casa seua. Els preus dels lloguers i de la compra, afegits als requisits que exigeixen propietaris i immobiliàries, dificulten que puguen refer la vida fora dels immobles afectats.

A l’Horta Sud, el lloguer mitjà és de 1.139 euros mensuals, segons l’informe del tercer trimestre de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV). Tot i ser el més baix de l’àrea metropolitana, l’oferta s’ha reduït d’un 23% en un trimestre, fins a tan sols 61 habitatges. El preu mitjà dels pisos d’obra nova arriba a 3.210 euros per metre quadrat, un 27% més que fa un any: és l’augment més alt de les comarques de l’àrea metropolitana.

Marietta, veïna d’Aldaia, viu amb la parella i el fill en una planta baixa de propietat prop del barranc de la Saleta. Durant les inundacions hi va entrar més de mig metre d’aigua. Després de mesos entre obres i estades en un altre pis, la família s’hi va tornar a instal·lar per Falles.

“El problema fonamental és que encara tenim quaranta centímetres de fang davall de casa”, explica a Europa Press. Quan plou, no s’hi sent segura. Des del primer moment volen comprar un altre habitatge, encara que siga més menut, però els preus els ho impedeixen: “És impossible.” Voldria quedar-se a Aldaia o a prop, on té tota la vida.

També denuncia que, els dies posteriors a la gota freda, unes quantes immobiliàries van intentar comprar cases a preus irrisoris per aprofitar-se de la situació. Ara veu com alguns veïns que vivien de lloguer han marxat i com antics locals comercials es converteixen en habitatges que s’ofereixen a “preus escandalosos”. En canvi, unes altres plantes baixes pròximes als barrancs, on vivia gent gran, continuen tancades.

Un allotjament provisional sense alternativa assequible

Eunice Espinoza, el marit i els tres fills vivien de lloguer en una planta baixa del barri de la Torre, a València. La inundació va destrossar l’habitatge i ara viuen en un pis que els ha facilitat Casa Caritat mitjançant el projecte Fènix.

Aquest allotjament els permet estalviar i buscar casa amb menys pressió. Encara que no tenen una data límit per a deixar-lo, saben que és provisional. Però trobar una alternativa costa més que no es pensaven: “Els preus són massa alts i necessitem una nòmina massa alta; és impossible.” A més, denuncia les traves que els posen els propietaris quan explica que té fills menuts.

Espinoza manté l’esperança de trobar un pis, però descarta tornar a les zones més afectades per les inundacions. “Amb el trauma i tot allò que m’ha costat recuperar els fills d’aquell episodi, no ens abelleix tornar-hi. Per la meua pau mental, crec que no podria”, diu.

Tornar a casa de la mare als cinquanta-dos anys

Una altra afectada, identificada amb les inicials T. E. D., haurà de deixar aquest divendres el pis de Paiporta on viu de lloguer de fa vuit anys amb el fill, de dinou anys. El propietari necessita recuperar l’immoble i ella explica que s’ha portat molt bé amb la família.

Ara es preparen per a anar a casa de la mare, a Xirivella. “Anar-me’n a casa de ma mare és un pas arrere que no et pots ni imaginar. Tinc cinquanta-dos anys, tinc un fill de dinou i vull la meua vida, la meua intimitat”, lamenta.

Voldria quedar-se a Paiporta, on viu de fa trenta-cinc anys i on el fill ha crescut. Però li demanen lloguers de mil euros en amunt, el doble d’allò que pagava fins ara. També qüestiona les condicions d’accés: “L’última immobiliària em va dir que, si era funcionària, molt millor.” Se sent discriminada i es pregunta si un treballador no té dret a un habitatge.

El trasllat també afecta els estudis del fill. Segons que explica, haurà de deixar la formació professional d’informàtica que cursa a Paiporta perquè les connexions de transport públic amb Xirivella fan molt difícil de compaginar les classes amb la faena. La Creu Roja l’ajudarà a pagar un curs en línia.

L’entitat acompanya la família des del desembre de 2024, tant amb suport econòmic com amb atenció psicològica. El director tècnic de la Creu Roja a Paiporta, Adrián Pérez, explica que les dificultats amb l’habitatge són generalitzades i que detecten molts problemes per a pagar les mensualitats.

Una crisi que s’estén per tota l’àrea metropolitana

El director de la càtedra de la UPV, Fernando Cos-Gayón, assenyala que la crisi d’accés a l’habitatge al País Valencià té una dimensió tan gran que la gota freda no ha originat ni tan sols puntes diferenciades en l’evolució dels preus. Segons que explica, els augments als municipis afectats són semblants als de la resta de la primera corona metropolitana.

Tanmateix, l’oferta de lloguer de l’Horta Sud s’esgota més de pressa perquè els preus són més baixos que en unes altres zones, com ja passava abans de les inundacions. La por de viure en una zona inundable no es reflecteix en el mercat del lloguer, segons l’observatori, però sí que influeix en les decisions d’inversió en obra nova.

Cos-Gayón confia que l’augment dels projectes d’habitatge protegit, després de l’actualització dels preus màxims aquest agost, contribuïsca a abaixar els preus si es consolida. També defensa que cal donar seguretat als veïns amb infrastructures hidràuliques i assenyala que el nou Patricova condicionarà el tipus de construcció a les zones inundables.