L’economia catalana creix més de pressa que no es preveia

L’economia de Catalunya creixerà enguany més que no es preveia, segons que ha fet públic avui al matí el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat. El ritme s’ha mantingut alt durant el primer i segon trimestres, amb un dinamisme notable, malgrat la crisi energètica. Per això, ara preveu que el creixement del PIB se situarà en el 2,6%, per damunt de la previsió del 2,3% publicada al maig. Per a fer més entenedora la importància d’aquestes tres dècimes de PIB addicionals, cal dir que, en volum de diners, representen 2.600 milions d’euros, que desemboquen en una xifra del PIB anual superior a 350.000 milions.

Aquesta nova previsió col·loca Catalunya amb un ritme de creixement igual al del conjunt de l’estat espanyol (2,6%), que també han modificat a l’alça unes quantes institucions internacionals –com l’FMI i l’OCDE– i internes –com el Banc d’Espanya i els serveis d’estudis del BBVA i de CaixaBank. Per a contextualitzar-ho, cal recordar que l’última previsió del BCE (del setembre) sobre el creixement de la zona euro per al 2026 era del 0,9%, després d’un augment respecte de l’estimació anterior d’una dècima. Això vol dir que, si es compleixen les previsions, creixeríem gairebé tres vegades més de pressa que no el conjunt d’Europa. Potser també és bo de recordar que el nostre volum d’activitat al cap de l’any, en el si europeu, és superior al de països com Portugal i Finlàndia i és a tocar del de Txèquia.

Tornant a casa, segons el nou “escenari macroeconòmic” presentat avui, el consum privat continuaria essent el motor principal de creixement de l’activitat, amb una trajectòria molt sòlida. També seria una vegada més la variable amb una contribució més elevada a l’augment del PIB, sota l’impuls de la creació d’ocupació, l’expansió demogràfica i la millora de la renda disponible. Tanmateix, s’avisa que el ritme de creixement del consum es moderaria, respecte de l’any passat, a causa de l’augment de la inflació.

De totes maneres, cal destacar que la nova previsió de creixement del consum privat és superior de tres dècimes a l’anterior, i assoleix el 2,9%. I és molt diferent de la situació d’Europa. Sobre el consum previst per a enguany, l’últim informe del BCE diu que “s’espera que continuï essent moderat a curt termini, a causa de les pèrdues de poder adquisitiu i a l’augment de la incertesa, però s’hauria d’enfortir a mitjà termini”. Per al 2026, el deixa en un augment de l’1%.

Amb bon criteri, dins l’exercici de previsions macroeconòmiques que ha fet la Generalitat no s’inclouen projeccions d’inflació específiques. Tanmateix, els condicionants comuns, la trajectòria històrica recent i el context inflacionari general apunten que l’evolució dels nivells de preus aniria en línia amb les previsions publicades recentment de l’economia espanyola pel Banc d’Espanya (3,9% el 2026).

Quant a la resta de components de la demanda interna, el consum públic també comença una evolució més suau, davant un panorama marcat per l’encariment del cost del finançament, i la inversió seria l’element més afectat per la inestabilitat internacional i el canvi de cicle en la política monetària. La formació bruta de capital desacceleraria l’avanç d’un 6,0% el 2025 a un 3,4% el 2026. Les dades de l’Idescat del primer semestre ja avançaven aquesta tendència. La moderació de la inversió estaria motivada, sobretot, per una pèrdua de ritme en els actius tangibles (com els béns d’equipament i la construcció). En canvi, la inversió en intangibles (patents, aplicacions informàtiques…) continuaria mantenint un bon dinamisme.

La diferència principal amb l’economia espanyola apareix en la demanda externa. L’aportació que es preveu ara a Catalunya serà nul·la i, en canvi, a tot l’estat restarà quatre dècimes al creixement del PIB. El càlcul que es fa és amb exportacions i importacions totals, és a dir, tant de béns com de serveis. Segons l’informe, les exportacions totals avançarien d’un 1,9%, en un context desfavorable a causa de la tensió comercial i l’atonia de la zona euro, amb un comportament més bo de les exportacions en serveis, com també del consum dels no residents, en comparació amb el dinamisme més baix de les exportacions de béns.

Sí que cal destacar que, respecte de la previsió anterior, ara l’aportació al PIB és nul·la, però la del maig era negativa de dues dècimes. Això fa que la millora prevista en les exportacions expliqui en bona part la millora en el creixement addicional del PIB. Aquesta setmana tindrem les dades de vendes a l’exterior de béns del mes d’agost i, cal recordar-ho, fins al juliol el creixement acumulat els primers set mesos, respecte de l’any anterior, era de l’1,7%.

Un aspecte que també cal comentar és el del mercat laboral. El Departament d’Economia diu que l’ocupació mantindrà un bon ritme de creixement, però no ho veig tan clar. És cert que matisa que la creació d’ocupació serà menys intensa, “a mesura que l’activitat es desaccelera”. Però, respecte del 2025, els nous llocs de feina creats seran un 25% menys, que em sembla una baixada molt forta tenint en compte que el creixement del PIB només serà una dècima inferior al de l’any passat. En termes absoluts, això implica que l’ocupació equivalent a temps complet augmentaria d’un 2,0% el 2026, impulsada, en part, per la regularització de persones estrangeres. Hem de pensar que durant uns quants mesos aquesta entrada progressiva al mercat laboral de personal nou o de gent que ja treballava aquí “en negre” farà ballar molt els números, fins que no s’arribi a una situació d’estabilització.

Tot i el creixement de l’ocupació, la taxa d’atur durant el 2026 es mantindria en nivells semblants als del 2025 (entorn del 8,4%), la qual cosa reflecteix que la forta expansió de la població activa no podria ser absorbida pel mercat. Cal recordar que la taxa de desocupació de l’EPA ha assolit el segon trimestre del 2026 els valors més baixos d’ençà del 2008.

En definitiva, l’activitat millora més de pressa que no s’esperava i és una bona notícia. La velocitat de creixement ens situa al mateix ritme de l’estat espanyol i gairebé triplica el de la zona euro. El motor principal continuarà essent el consum privat, però millora, decisivament, l’aportació del sector exterior.