Aprendre les lliçons del flanc est

És evident que la campanya de saquejos de Barcelona de l’altre dia no és casualitat. Tampoc no es tracta de cap campanya de l’extrema dreta espanyola, perquè va molt més enllà de l’estat, com s’ha vist, ni té a veure de manera explícita i concreta amb les eleccions estatals del mes vinent –només de manera indirecta, com indirecta és sempre la guerra híbrida. Per què està coordinat? Perquè ha passat alhora a Milà, Bèlgica, Barcelona. I s’ha intentat que passés a moltes ciutats europees més –de moment sense èxit, caldrà esperar les noves convocatòries. Qui hi ha darrere? Els gihadistes? L’extrema esquerra? El Mossad? La ultradreta? Res de tot això, és clar. És Rússia.

A l’article de fa quinze dies vaig escriure, abans que la situació a França es tornés del tot destructiva –és a dir, abans dels incendis de l’Ajuntament de Llemotges, el 17 d’octubre–, que es preveia una escalada de violència en teoria vinculada a les protestes estudiantils i a l’antic moviment dels Armilles Grogues –creat el 2018 com a resposta a la pujada de preus de carburant. Ja aleshores vaig apuntar, com apuntava Le Monde, que la convocatòria era sospitosa: no anava vinculada a cap grup vinculat originalment als Armilles Grogues. Le Monde ja va avisar que els cartells de Tiktok que feien suposada referència als Armilles Grogues estaven fets amb IA i s’havien filtrat a les xarxes a través de comptes creats pocs dies abans dels saquejos. Es feia servir el nom dels Armilles Grogues, d’extrema esquerra, per promoure una manifestació que no era orgànica, que venia aparentment del no-res, d’un compte fet feia pocs dies, i que a diferència de les protestes estudiantils franceses inicials estava buida de contingut.

La data del 17 d’octubre tampoc no és casual. Darrere hi ha també el Moviment 17 d’octubre, la versió italiana de les protestes de la generació Z i els saquejos adherents. Hi ha un nom d’origen àrab, el hacker d’origen marroquí Youssef Sihari. Es tractaria, doncs, d’un moviment coordinat vinculat al gihadisme? Em penso que no. Expert en el Magreb, el mateix hacker que va prendre la iniciativa no s’ha manifestat proper al gihadisme. Tampoc no és la marca d’estil dels gihadistes, ni el saqueig sense proclames ni atacs físics. Per altra banda, que hi hagi molts fills de la immigració pobra amb ganes de gresca i sensació d’impunitat i desesperança –són compatibles– no exclou que un agent extern els utilitzi per sembrar el caos o generar sensació de caos global a diferents punts estratègics del continent –França, Itàlia, estat espanyol, Alemanya, on no s’han produït saquejos equiparables a Barcelona. Res no és espontani: els cartells fets amb IA eren els mateixos, un calc, i van sortir alhora. Les consignes també, impersonals. El que és espontània és l’eufòria dels joves quan els donen via lliure i justificacions morals per endur-se un iPhone de franc.

Parlem ara del que va passar a Barcelona dissabte, 24 d’octubre. Hi havia molts fills de la immigració africana, als saquejos, i no només això: se’ls va convocar directament per TikTok. Mireu la imatge i hi veureu banderes espanyoles, cabells afro, joves amb birret i noies amb hijab. Sembla que la campanya en favor dels ‘saquejos’ o la ‘concentració’ no només era contradictòria sinó que a l’estat espanyol anava dirigida a un públic ben concret. Se’ls convocava directament. Qui segueixi la tesi gihadista em dirà que hi ha xarxes de població musulmana organitzada a escala internacional; és així, en certa manera, si parlem de persones radicalitzades i de la planificació d’atemptats terroristes. Però sota la bandera de les demandes socials vagues, com l’educació –en clara imitació de França? Un dels comptes que van fer córrer la convocatòria es deia Europaservela, així en ve baixa. Des de quan els fills del lumpenproletariat migrant africà són europeistes? Això no ha passat mai, encara. A més, al cartell es parla del respecte entre pobles i contra la discriminació. Es parla de pau entre pobles, d’una Europa unida i justa. Europa està desunida? Quins pobles europeus estan en guerra? A banda de Rússia i Ucraïna, vull dir. Cap. Només Rússia i Ucraïna estan en guerra a Europa.

Efe Verifica ja confirma que hi ha comptes que convoquen mobilitzacions sota el lema “Blocus” també a Alemanya, França, Itàlia i els Països Baixos, amb cartells d’estètica semblant i possibles imatges generades amb IA. La convocatòria de saquejos es va intentar també a Madrid, però no va funcionar. A Milà s’ha aconseguit un nom: Youssef Sihari, italià d’origen marroquí, i la seva dona. A França i a l’estat espanyol, la campanya ha estat descentralitzada i no s’ha pogut rastrejar –més enllà d’un usuari de nom V2 a Telegram que ha estat clau a França i que en data 26 d’octubre també era present al grup Blocus Barcelona. Els aldarulls i la convocatòria per a nous aldarulls, més en les vagues que estan acordades des de fa temps i que sabem que vindran, tampoc no són una maniobra de l’extrema dreta, però és evident que l’afavoreixen tant a França (eleccions la primavera vinent, vaga general convocada el 5 de novembre) com a l’estat espanyol (eleccions el proper 29 de novembre, vaga general convocada l’11 de novembre). La sensació que en qualsevol moment un moviment de joves –a ningú se li escapa que molts són d’origen immigrant i de classe baixa, molts, africans– pot irrompre al Portal de l’Àngel i saquejar fa saltar les alarmes i l’instint reptilià a tothom. Fa por i fa venir ganes de votar mà dura, és a dir: Marine Le Pen o Santiago Abascal.

És temptador mirar-se el melic i creure que els aldarulls es fan per boicotejar l’extrema esquerra, la vaga general de l’11 de novembre; o que ho munta la dreta per desacreditar el moviment estudiantil francès, o per alterar els resultats de les eleccions espanyoles i franceses que vindran. Efectivament, es vol fer saltar pels aires el centrisme a l’Europa occidental, però no està limitat a Espanya. De fet, és per força una acció internacional. Comencem pel més fàcil: els cartells que anunciaven les convocatòries de saquejos a TikTok. Que sigui coordinat i que formi part d’una estratègia clara de guerra híbrida no vol pas dir que les reclamacions dels estudiants francesos no tinguessin una raó de ser legítima, per més que França ja gasti molts diners públics en els seus ciutadans. La guerra híbrida no s’inventa el malestar, sinó que se n’aprofita.

La qüestió dels aldarulls i de la seva convocatòria descentralitzada té importància molt més enllà dels diners perduts dels comerciants i de l’ensurt que hàgim pogut patir els ciutadans. El que és alarmant és que es tracta de guerra híbrida, i la meva hipòtesi és clara i ja sé que en aquest país no s’estila, però a ulls de qualsevol que hagi estat a l’est d’Europa és força clar. És Rússia. Per què no és l’extrema dreta ni el Mossad? No és l’estil del Mossad, purament i simplement. Els assassinats de persones concretes sí que ho són, i la llista d’assassinats pels serveis secrets israelians és força llarga i abasta països d’arreu del món. Tanmateix, aquesta mena de desestabilització no és pròpia d’Israel. I el més important: Israel no hi guanya tant com Moscou, en aquesta desestabilització d’Europa, perquè necessita socis econòmics. L’odi antiisraelià en aquest país en concret i a Europa occidental en general és tan fort que sovint fa venir excessiva salivera a l’esquerra. Que quedi clar que jo no aplaudeixo Israel –penso que és un estat colonial fora del temps del colonialisme i, per tant, un error, malgrat la meva convicció que els jueus tenen dret a reclamar una terra.

En canvi, la xarxa de propaganda via TikTok d’aquests saquejos sí que és l’estil de guerra híbrida russa, que vol dir aprofitar-se d’agents ja pre-existents per poder generar el caos. És la tècnica que utilitzen de manera recurrent a Moldàvia, Letònia, Estònia i ara… a Occident. I si ho fan a Occident i deixen de fer-ho a l’est d’Europa, o si perden pistonada a l’est d’Europa i en canvi se’n surten a Occident, és per una raó clara: al flanc est ningú dubta ni un segon de les tàctiques russes. No és una qüestió ni tan sols ideològica. A Occident, en canvi, només una certa centre-dreta pensa en Rússia, i de fet ni tan sols gaire, perquè la dreta que està de moda, que de fet de conservadora no té res, té simpaties pro-russes a Espanya com a tot arreu.

Si dic que Rússia està indirectament al darrere és perquè molts investigadors i periodistes de l’est d’Europa fa dècades que n’observen els patrons. Tampoc no odio Rússia –trobo, de fet, que és un gran país, encara que fos només per la bellesa del seu llegat literari i espiritual. Res del que dic, per tant, no és personal. Podria tractar-se, si no es tracta del Mossad, d’una campanya de l’extrema dreta? Podria ser, però en tot cas hauria de ser una campanya global; tindria sentit, perquè el moviment és cada vegada més internacionalista –és hilarant que el moviment nacionalpopulista sigui cada vegada més internacional, com una perversió macabra del que havia estat l’anarquisme fa més d’un segle. Per tant, podria ser, però no ho crec. Ja he explicat que no pot tractar-se de Vox.

Dic que darrere dels saquejos no hi ha l’extrema dreta europea organitzada perquè, en primer lloc, seria la primera vegada que els grups es coordinen tan bé per fer tal cosa i perquè, en segon lloc, no li cal: Putin ja li fa la feina –i Trump també. No cal que em justifiqui, em penso, sobre l’extrema dreta: entenc perfectament d’on neix, i la puc comprendre, però no en comparteixo els valors de fons ni sobretot les ‘solucions’. Per tant, tampoc no tinc motius per a exculpar el moviment d’una hipotètica conspiració. Senzillament, no crec que ho hagin fet ells, perquè no els cal. Feu memòria, recordeu el suport de Trump als partits d’ultradreta europeus a través del secretari J.D. Vance, recordeu l’amistat que unia Trump no només amb Putin, sinó també amb el seu aliat avui fora de la política, l’hongarès antieuropeista Viktor Orbán.

Washington sota Trump i Moscou sota Putin es barallen pel pastís europeu i utilitzen la població jove del sud global (en concret, homes musulmans) com a arma llancívola contra el liberalisme europeu. De fet, podria ser Washington mateix, qui fes aquestes campanyes per debilitar Europa, però tampoc li cal: Rússia té més experiència i aquest terreny de la disrupció dissimulada al continent és el seu. Ja ho era durant l’administració Biden, quan el govern estatunidenc encara era obertament pro-europeu. Assistim a un escenari geopolític europeu ben curiós. Si a Occident el liberalisme perd força i sembla que s’enfonsi, de nord a sud el flanc est d’Europa s’erigeix cada vegada més en nou baluard liberal. Els estudiants guanyen contra el pro-rus Vucic a Sèrbia –no queda clar, tampoc, quina posició prendrà la nova llista escollida, però la UE i el bloc democràtic liberal ha corregut a felicitar-los; a Eslovàquia sembla que el també pro-rus Fico perd pistonada i hauria de cedir la cadira a l’oposició pro-occidental; a Hongria fa mesos que Orbán va cedir el lloc a Peter Magyar. Veurem què passa. De moment, hauríem d’aprendre del flanc est.