Puigdemont diu que recorrerà Catalunya quan hi pugui tornar: “M’hi vull submergir i escoltar-la”

Una immersió, un recorregut per la Catalunya d’avui, és el primer que pretén fer Carles Puigdemont quan pugui tornar-hi. Així ho ha explicat en una entrevista al diari britànic The Sunday Times, després de mesos sense concedir-ne cap. “És evident que han passat nou anys”, ha dit. “Tot i que faig un esforç permanent per mantenir-me en contacte i conèixer els detalls del que passa, no hi respiro la realitat. La Catalunya actual no és la mateixa que vaig deixar. El primer que m’he proposat, si puc tornar —cosa que encara està per veure—, és submergir-me en la Catalunya d’avui. Aquesta és la meva primera intenció: respirar-la, tocar-la, escoltar-la… i veure-la per mi mateix.”

L’entrevista també ha abordat la situació política a l’estat espanyol, i Puigdemont ha criticat Pedro Sánchez, especialment pel que fa als casos de corrupció. “Naturalment que hi ha casos de corrupció. Però l’interès a perseguir aquests casos, malauradament, no és netejar el sistema. És atacar qui governa… El sistema continuarà sent corrupte. Ara Pedro Sánchez en pateix les conseqüències. Hi ha abusos clars. Crec que el que han fet a la seva dona és abusiu. Però hi ha motius reals per a aquests casos”. Sobre el posicionament de Sánchez pel que fa a Palestina, ha dit que “és al cent per cent per raons de política interna”. “Si obté resultats implicant-se contra Netanyahu, arribarà fins al final. No és honest. Ho fa per màrqueting electoral.”

Sobre la situació a Ceuta, ha parlat de la possibilitat d’un referèndum. “Quin sentit té que un país de la Unió Europea tingui dues colònies o dues ciutats dins del Marroc? Si ho mires des de la perspectiva marroquina, evidentment això és una ferida. La gent de Ceuta se sent molt espanyola. Però no creus que la seva posició seria més legítima si celebressin un referèndum d’autodeterminació? Però Espanya no ho farà. Perquè tenen por que nosaltres també demanem un referèndum.”

Sobre els fets del 2017, ha dit que no es penedeix de res. “No em penedeixo de res. Estic orgullós del que va fer el poble de Catalunya. Vam derrotar Espanya democràticament. Hi va haver un referèndum. El vam guanyar, el vam organitzar i, malgrat la violència policial, el vam celebrar. I això quedarà a la història perquè vam pujar uns quants graons en el nostre camí cap a la independència.”.

Sobre com ha viscut la duresa de l’exili, ha dit que no és una persona nostàlgica i que ha desenvolupat una gran resiliència, però que troba a faltar les petites coses, com ara anar al mercat o al futbol, respirar les olors de la Mediterrània… “Aquestes coses immaterials, intangibles”. També ha dit que algunes experiències que ha viscut darrerament són com una “ferida”. Durant els seus anys d’exili han mort tots dos pares. “L’última conversa amb el meu pare va ser per Skype. I em fa mal no haver pogut anar a acomiadar-me d’ells ni visitar les seves tombes.” “Hi ha moltes raons per plorar, però mai no ho hem fet en públic. Ploràvem a casa.”

“No sabia quant de temps passaria a l’exili, però estava disposat a passar-hi tota la vida. I si hi he de passar tota la vida, hi estic disposat”, ha afegit. “He viscut situacions molt difícils, en termes personals, les he superades i sóc fort. Tots els intents de desestabilitzar-me, de perseguir-me, han fracassat.”