Una torre s’esfondra a Gaza i posa en relleu el perill que encara hi impera, malgrat la treva

Deir al-Balah, Gaza. La torre al-Saada, a la ciutat de Gaza, va quedar malmesa per un bombardament israelià fa gairebé tres anys. Però vuit famílies es van quedar a viure en aquell edifici de sis plantes. En una Gaza on fins i tot les tendes de campanya escassegen, no tenien cap més lloc on anar.

Dimecres de la setmana passada, l’edifici es va esfondrar de sobte.

Els equips de rescat van escorcollar el munt d’acer retorçat, vidres trencats i runa a la recerca de supervivents. Sense aparells de detecció de vida, havien de refiar-se de l’oïda per sentir-ne els crits. Sense maquinària pesant, grataven amb les mans.

En quinze hores, els treballadors de la defensa civil i els voluntaris van aconseguir de treure vint-i-dos supervivents entre les restes, segons les autoritats. Però hi va haver vint-i-un morts i catorze ferits.

La catàstrofe ha recordat no tan sols la capacitat destructiva dels bombardaments israelians durant la guerra contra Hamàs, sinó també la magnitud de les privacions que avui encara sofreix Gaza.

Gairebé un any després que les dues parts acordessin l’alto-el-foc, bona part de la població de Gaza continua, a efectes pràctics, sense llar. Molts gazians s’han quedat en cases que ja no són segures per a viure-hi. I les restriccions israelianes a les importacions fan que els serveis d’emergència no tinguin ni l’equipament més bàsic, cosa que fa entrebancar les tasques de recerca quan hi ha una desgràcia com la del carrer d’al-Sinna.

La torre al-Saada, on vivien vuitanta persones, va començar a cruixir poc després de les dues de la matinada. Van aparèixer esquerdes que s’anaven eixamplant. Finalment, l’estructura es va ensorrar enmig d’un estrèpit de formigó esbocinat i un núvol de pols.

Tarek Ghanem, un contractista d’obres de quaranta-un anys que també ha perdut la casa, va córrer des de la seva tenda, a uns noranta metres, i es va posar a remoure la runa. Hi havia veïns atrapats sota les lloses de formigó que demanaven auxili.

“Vaig veure dones i criatures vives”, explica Ghanem. “Si la defensa civil hagués tingut l’equipament necessari, els haurien salvat.”

La defensa civil de Gaza es va adreçar a organitzacions humanitàries internacionals per demanar material, com ara, serres mecàniques, cables elèctrics i guants de protecció, segons un responsable d’una gran agència humanitària internacional que ha parlat amb la condició de romandre en l’anonimat, atesa la delicadesa de la qüestió. L’exèrcit israelià restringeix molts d’aquests productes, perquè diu que ha de controlar de prop la importació de material de doble ús, és a dir, el material que pot tenir finalitats tant militars com civils. Les peticions de maquinària pesant de construcció, sobretot, sovint són rebutjades: els responsables israelians diuen que els combatents de Hamàs la podrien fer servir per excavar túnels.

Dijous, a mesura que es feia evident l’abast de l’esfondrament, l’ONU i més responsables humanitaris van reclamar que es permetés l’entrada de més equipament a Gaza. Jaco Cilliers, representant especial del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Palestina, va dir que els equips de recerca i rescat necessitaven llums, pales carregadores, excavadores, grues i camions, i també generadors, trepants, falques, talladores, càmeres i més eines.

“No tenir accés a aquesta maquinària i a aquest equipament vol dir perdre vides. Quan s’esfondra un edifici d’habitatges, cada segon compta”, va dir Cilliers.

Però l’agència militar israeliana que gestiona l’entrada de mercaderies a Gaza va respondre que ara com ara la maquinària pesant no estava autoritzada, “d’acord amb la política de l’estament polític”.

L’oficina del primer ministre, Benjamin Netanyahu, no ha respost a la petició d’aquest diari de fer declaracions sobre la qüestió.

La Coordinació d’Activitats Governamentals als Territoris (COGAT), que és aquesta agència militar, diu que no aplica cap prohibició general dels productes de doble ús i que permet l’entrada de material com ara aparells de raigs X. També diu que no va rebre cap petició de maquinària pesant per a l’edifici que es va esfondrar dimecres.

“Israel actua amb una prudència extrema i ofereix a les organitzacions internacionals, i també als comerciants locals de manera individual, solucions alternatives que permeten d’atendre les necessitats humanitàries, sense permetre que l’organització terrorista Hamàs s’aprofiti cínicament de l’ajuda humanitària per a reforçar les seves capacitats”, deia la COGAT en un comunicat.

Les dificultats dels equips de rescat no són noves. Apareixen cada vegada que un bombardament israelià fa caure un edifici.

“El nostre equipament és molt elemental: consisteix en les nostres mans, un martell petit i un pic”, explica Noah Shagnobi, membre de l’equip de defensa civil de la ciutat de Gaza. “Aquest és el problema més greu que tenim, i fa anys que en parlem.”

Les restriccions israelianes també afecten més operacions. La defensa civil, que ha anat retirant runa per recuperar restes humanes, fa poc que ha aconseguit una segona excavadora, segons el responsable humanitari.

Per manca de peces de recanvi, dues terceres parts dels 240 camions d’escombraries de Gaza no funcionen, segons Cilliers, cosa que dificulta la recollida de residus en una franja plena de deixalles. L’agència de l’ONU que dirigeix, que s’ocupa tant dels residus com de la retirada de runa, també té problemes per a obtenir trituradores de runa que funcionin, afegeix, i això alenteix encara més la neteja i la reconstrucció de l’enclavament.

L’esfondrament ha posat de manifest un altre problema: la manca d’habitatge.
El 7 d’octubre de 2023, milicians encapçalats per Hamàs van sortir en massa de l’enclavament i van perpetrar un atac per sorpresa que va matar 1.200 persones a Israel. Israel va respondre-hi amb una campanya de bombardaments aeris i d’artilleria que ha mort més de 73.800 persones a Gaza i ha destruït o malmès més del 80% dels edificis, segons el Centre de Satèl·lits de les Nacions Unides.

Les dues parts van acordar l’alto-el-foc a l’octubre, però Israel ha continuat bombardant la franja i ha mort més de mil persones aquests darrers onze mesos.

Els responsables de l’ONU calculen que 330.000 famílies encara no tenen habitatge. Les que viuen en tendes, diuen, s’exposen a inundacions i a la propagació de malalties infeccioses, sobretot durant l’hivern, que és l’estació de les pluges.

Ara que s’acosta, molts opten per quedar-se en edificis estructuralment inestables que, segons que adverteixen les autoritats de Gaza, el vent i la pluja podrien deteriorar encara més.

Beisan al-Mabhouh, que vivia al costat de la torre esfondrada, diu que els residents havien estat “advertits més d’una vegada” que podia caure. Però amb l’escassetat d’habitatges i fins i tot de tendes, explica, “la gent no va trobar cap alternativa”.

Mabhouh, de trenta-tres anys, es va despertar sobresaltada dimecres pels crits de pànic i el soroll de l’esfondrament. Al principi, diu, va pensar que Israel havia bombardat alguna cosa a prop.

Dijous, rumiava si havia d’abandonar el seu edifici, que també va rebre danys durant la guerra. Però ella, el seu marit i els seus tres fills ja havien hagut de desplaçar-se una vegada, des de la ciutat fronterera de Rafah, el 2024, i té por de tornar-se a moure. “Poden bombardar en qualsevol moment”, diu Mabhouh. “Nosaltres no veiem que hi hagi cap alto-el-foc.”

Ha decidit d’arriscar-se i continuar vivint a l’edifici malmès. “Segons la valoració de l’enginyer, és segur per a viure-hi”, diu.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb