El govern defensa “l’honestedat i l’honorabilitat” de l’ex-cap de gabinet d’Illa, investigat en una causa de corrupció

La dimissió d’Eduard Rivas com a cap de gabinet del president Salvador Illa no ha enxampat el govern per sorpresa, perquè la decisió feia pel cap baix unes quantes setmanes que era damunt la taula. A l’abril es va saber que Rivas figura com a investigat en una causa judicial oberta pel Tribunal d’Instància de Martorell, que sospita que hi va haver malversació en uns contractes presumptament irregulars de l’Ajuntament d’Esparreguera, d’on va ser batlle entre el 2015 i el 2024. Illa va decidir de mantenir-li la confiança i el govern hi va fer pinya, tot esgrimint la presumpció d’innocència de Rivas. Ahir, poc després d’aixecar-se el secret de sumari de la causa, es va anunciar que Rivas deixava el càrrec per voluntat pròpia.

La consellera Sílvia Paneque, portaveu de l’executiu, ha volgut remarcar amb insistència que la decisió de Rivas havia estat purament per motius personals, i que no es tracta d’un cessament sinó d’una renúncia. Segons Paneque, el president Illa ha volgut fer explícit “l’agraïment a la tasca realitzada per part del seu cap de gabinet, i també n’ha posat en valor l’honestedat i l’honorabilitat”. Rivas continuarà col·laborant “amb la causa socialista”, probablement en tasques orgàniques del PSC. Tanmateix, en tota la conferència de premsa habitual dels dimarts, Paneque ha evitat de sortir del guió i no ha volgut pronunciar les paraules “confiança” ni “innocència”, i en tot cas s’ha referit al comunicat de Rivas mateix. 

Investigació judicial a banda, la renúncia de Rivas no és la primera d’un alt càrrec “per motius personals” o “per voluntat pròpia”. Pel cap baix, ha estat així en els casos de l’ex-consellera de Drets Socials, Mònica Martínez; el secretari d’Hisenda, Josep Manel Rosón; la secretària de Feminisme, Yolanda Ferrer; el director general de la policia, Josep Lluís Trapero; el director general d’Execució Penal i Justícia Juvenil, Jesús del Cacho; o el director del Servei d’Ocupació de Catalunya, Francesc Castellana, entre més. Tots han renunciat càrrec durant aquests dos primers anys de mandat, i en cada cas el pretext oficial ha estat sempre els “motius personals” o la “voluntat pròpia”. 

Paneque ha evitat de fer cap reflexió sobre si fallen els criteris de nomenament d’alts càrrecs. “Nego rotundament que hi hagi cap patró ni que tot aquest totum revolutum de casos pugui seguir cap mena d’element comú. En cada moment, el govern ha explicat les raons”, ha dit.