El terreny desconegut de la Mediterrània a 33 °C: un problema de salut pública

Un dels comentaris més recurrents d’aquest estiu és que l’aigua de la mar és molt calenta. Ho han notat els banyistes tant a les costes insulars com a les costes peninsulars. Això no seria pas un inconvenient si fos un fet puntual, però no ho és. Any rere any, els científics constaten com augmenta la temperatura de la Mediterrània i, allò que avui és un rècord, demà pot ser superat per un registre més alt. I això no és bo ni per a la vida marina ni per a la vida humana.

L’estiu del 2022, en aquest diari entrevistàvem un científic marí per parlar de l’escalfament de l’aigua de la Mediterrània occidental. A la boia de la Dragonera, s’hi havien detectat 30,3 °C.  Enguany, dia 5 d’agost, la mateixa boia va arribar als 33 °C. El dia 8, la boia de Maó es va enfilar fins als 32,3 °C, i la de la badia de Palma, fins als 31 °C. La boia de València va marcar 29,5 °C el dia de la Mare de Déu d’Agost, i la de Tarragona, dia 19, es va enfilar fins als 30,3 °C.

Són xifres de rècord sense precedents que s’encadenen aquest estiu, que viu en una permanent onada de calor marina. Els científics alerten del perill per a les espècies marines, però també per a la vida humana i, fins i tot, per a la nostra manera de viure a les zones riberenques.

Les onades de calor marines

L’expressió ‘onada de calor’ s’ha dit a bastament aquest estiu, però cal diferenciar entre una onada de calor marina i una onada de calor atmosfèrica. Es parla d’onada de calor marina quan les temperatures de la mar estan per damunt del 90% de les dades històriques en una zona i en una època de l’any, durant cinc dies o més. Es mira, normalment, el període que va entre el 1982 i el 2015. El Sistema de Predicció i Observació Costanera de les Balears, SOCIB, va detectar la primera onada de calor marina abans del que és habitual, el mes de maig, i l’anomalia era de més de 4 °C de mitjana. Segons el SOCIB, la mar de les Illes experimenta una onada de calor marina molt perllongada i molt rigorosa. Tots els dies d’aquest estiu hem estat en situació d’onada de calor marina. Això és un fet ben excepcional, fins ara. Però aquesta excepció es repeteix un dia rere l’altre.

El cas és que aquestes onades de calor marines han coincidit amb onades de calor atmosfèriques. Samira Khodayar, doctora en física i coordinadora de l’àrea de Meteorologia i Climatologia del CEAM (Centre d’Estudis Ambientals de la Mediterrània), explica que cal vigilar molt quan això passa. “Quan la calor extrema afecta simultàniament l’aire i la mar, canvien els intercanvis d’energia entre tots dos i augmenten les pressions sobre les zones costaneres, els ecosistemes i la salut. No són extrems aïllats, sinó extrems que interactuen”, diu.

S’escalfa més que cap altre mar

En el context de l’escalfament global i del canvi climàtic, la Mediterrània s’escalfa més de pressa que cap altre mar del món. Segons alguns científics, l’escalfament pot arribar a ser fins a quatre voltes més. Uns altres no ho diuen de manera tan categòrica. “Depèn del període, la zona i el conjunt de dades que s’utilitze. En algunes anàlisis s’ha estimat que el ritme d’escalfament del Mediterrani és tres o quatre voltes superior a la mitjana global. En uns altres casos, la xifra se situa més en les dues voltes o tres”, afirma Samira Khodayar.

La doctora en Ciències Marines i coordinadora de l’informe Mar Balear de la Fundació Marilles, Raquel Vaquer, coincideix a dir que la mar Mediterrània s’escalfa més que la mitjana global del planeta. “És un dels punts calents del canvi climàtic. La temperatura màxima de la Dragonera d’aquest mes d’agost va ser, potser, un fet puntual. Eren les quatre de l’horabaixa, no està a 33 °C tot el temps, però és cert que és una màxima que no s’havia registrat mai. Estem entrant en un terreny desconegut, i és aviat per a saber-ne les conseqüències”, afirma amb preocupació. “No esperàvem veure aquestes temperatures, i això és una crida més d’atenció sobre el canvi climàtic, i una crida a l’acció.”

Efectes perniciosos sobre els éssers vius

Si els efectes de les onades de calor atmosfèriques són percebuts per les persones, els de les onades de calor marines també són percebuts per tots els organismes que habiten la mar, i que estan acostumats a viure dins un rang de temperatures.

Aquells que romanen fixos al fons, com que no poden fugir, són els que sofreixen més les conseqüències de l’onada de calor marina. “Ja s’han detectat uns quants esdeveniments de mortalitat massiva de coralls, de gorgònies o d’esponges, a tot el Mediterrani. I un estudi que es va fer a Cabrera demostrava que les praderies de posidònia augmenten la mortalitat a partir dels 28 °C, que són temperatures que superem tots aquests estius”, ha dit a VilaWeb Raquel Vaquer.

La posidònia, a banda de l’augment de la temperatura, sofreix per més qüestions, com ara els ancoratges d’embarcacions o els abocaments de matèria orgànica i nutrients. La posidònia és un embornal de carboni, capaç d’absorbir el 7% de les emissions de les Illes. Si desapareix la posidònia, explica Vaquer, hi haurà un canvi radical en el color i la transparència de l’aigua de la mar, en la configuració de les platges i, fins i tot, en l’arena blanca com la coneixem. “Són un cau de biodiversitat amb més de mil espècies que viuen associades a les praderies de posidònia. Moltes tenen closques que són les que formaran l’arena, i és una zona de cria i alevinatge de moltes espècies, algunes amb interès comercial. Si perdem la posidònia, perdríem tots aquests serveis ecosistèmics”, diu.

I la doctora Vaquer explica que els organismes que es poden moure fugen cap a aigües que tinguen unes temperatures més adequades. Hi ha un canvi en la distribució de les espècies, perquè també en vénen de fora. “Aquestes espècies al·lòctones, si són d’origen tropical o subtropical poden trobar unes condicions òptimes per a créixer, desenvolupar-se, i poden arribar a desplaçar les espècies locals”. Aquest és el fenomen que es coneix com a tropicalització de la Mediterrània.

I efectes sobre la vida humana

Però no solament els organismes marins sofreixen els efectes de l’escalfament de la mar, perquè pot influir sobre les temperatures nocturnes. La doctora Khodayar explica que la mar té molta inèrcia tèrmica, i això fa que tarde més a escalfar-se, però també a refredar-se. Això, a les ciutats costaneres, s’afegeix a l’efecte de l’illa de calor urbana. Al seu departament han estudiat les conseqüències de tot plegat en la mortalitat humana. “En els nostres estudis sobre la mortalitat associada a la calor en ciutats espanyoles, observem precisament que, a València, les temperatures nocturnes elevades són un factor especialment determinant de risc per a la salut.” I afegeix que a la costa també s’ha de tenir en compte la humitat: “Per això, les nits tropicals i tòrrides són molt més que una incomoditat, són un problema de salut pública.”

I sobre els efectes en les persones, Raquel Vaquer diu que aquest estiu ha estat un dels més feixucs que s’han viscut, amb moltes nits tropicals. “Si anem així, augmentant, serà un poc complicada la vida, si més no, a les Balears.”

Més gotes fredes i tempestes violentes?

L’experiència traumàtica de la gota freda del 29 d’octubre de 2024 fa inevitable d’associar-la amb l’escalfament de l’aigua de la mar. Samira Khodayar demana rigor per a evitar de relacionar de manera automàtica l’escalfament de la mar amb aquests esdeveniments meteorològics extrems, i assenyala que hi ha molts més factors, com ara unes condicions meteorològiques concretes. “Hi ha d’haver inestabilitat, aire fred en altura, convergència de vents, humitat organitzada i mecanismes que obliguen l’aire a pujar.” Si això passa, amb una mar molt càlida, pot aportar més humitat i més energia al sistema. “No és el detonant únic, però pot actuar com a combustible”, afirma l’experta del CEAM.

Què ens espera?

La reflexió de la doctora Samira Khodyar és que cal monitorar les anomalies de la temperatura per millorar la capacitat d’anticipació.

A la doctora Raquel Vaquer, de la Fundació Marilles, li preguntem què pensa que ens respondria si tornàssem a parlar d’ací a deu anys: “Uf, no ho sé. Depèn molt de totes les decisions que es prenguin avui. Si comencem a prendre accions valentes i aturem totes les emissions de diòxid de carboni, no s’escalfarà tant com s’escalfaria si seguíssim com fins ara.”