IA, robots de quatre potes i drons amb esprai pebre: el Japó es trenca el cap per contenir els atacs d’óssos

Tòquio, Japó. Noboru Kuriki acabava de sortir de casa per anar a recollir el diari quan es va trobar un ós de cara.

“Vaig pensar que s’havia perdut”, diu Kuriki, de cinquanta-vuit anys, que treballa en una residència de gent gran. En compte d’allunyar-se, l’ós –un ós negre asiàtic– s’hi va acostar i li va mossegar la mà, cosa que el va obligar a romandre una setmana ingressat a l’hospital. Kuriki va fer un crit i l’animal va sortir cames ajudeu-me.

Va ser el primer atac d’un ós en més d’una dècada al poble de Kuriki. Aquella nit, les autoritats d’aquesta petita comunitat rural, d’un miler d’habitants, van fer volar un dron per localitzar l’animal.

Els atacs d’óssos han augmentat al Japó aquests darrers anys i les autoritats han provat pràcticament de tot per protegir la població: organitzar simulacres de seguretat, flexibilitzar les restriccions de caça i, fins i tot, desplegar-hi l’exèrcit.

Però els óssos no se senten intimidats. Segons el Ministeri de Medi japonès, durant l’any fiscal 2025 es va registrar un rècord de 238 ferits i 13 morts a causa d’atacs d’óssos al Japó. Els primers cinc mesos de l’any fiscal 2026, 56 persones més han resultat ferides i 6 han mort.

Ara el país ha decidit de recórrer a la tecnologia.

S’han publicat mapes generats per IA que miren de preveure on és més probable que apareguin els óssos. S’han desplegat agents per patrullar els afores de pobles rurals. S’han envolat drons per detectar les petjades tèrmiques dels animals o, si cal, ruixar-los amb esprai de gas pebre per allunyar-los.

“Hem arribat fins al punt que ja no es pot passar per alt la qüestió”, diu Shinsuke Koike, que estudia l’ecologia dels óssos a la Universitat d’Agricultura i Tecnologia de Tòquio: “La situació ha canviat radicalment.”

Els albiraments d’óssos gairebé ja han superat el rècord de l’any passat. Els investigadors apunten a uns quants factors rere l’augment. N’és un la disminució de la població japonesa i l’èxode rural, que podria haver empès els óssos negres asiàtics i els óssos bruns d’Ussuri a ampliar l’hàbitat. El canvi climàtic i la disminució de la xifra de caçadors també hi podrien haver contribuït.

És clar que els animals s’endinsen com més va més en zones poblades a la recerca d’aliment, i tot sembla indicar que han esdevingut menys recelosos cap als humans.

“Alguns óssos han passat a tenir comportaments que van més enllà d’allò que fins ara consideràvem normal”, diu Kiyoshi Yamauchi, de la Universitat d’Iwate.

A Showa, el poble del nord-est del Japó on Kuriki va ser atacat el mes d’octubre passat, les autoritats locals hi han respost amb el desplegament d’un dron equipat amb càmeres termogràfiques. Encara que l’aparell, en un primer moment, es va comprar per ajudar en els rescats de muntanya, aquestes darreres setmanes s’ha centrat a localitzar óssos.

Segons que explica Yusuke Kobayashi, treballador de l’ajuntament, l’aparell no tan sols és capaç d’identificar les petjades tèrmiques dels animals, sinó també la calor residual que deixen al seu pas.

“Els rastres dels animals solen ser difícils de veure”, explica. “Els animals passen per sota de grups d’arbres densos, per la qual cosa no se’n pot detectar el rastre amb llum normal […] Però amb una càmera tèrmica es veuen amb molta claredat.”

La tecnologia, explica, ja ha ajudat les autoritats a capturar nou óssos. Segons les directrius de la prefectura de Fukushima, “els animals capturats hauran de ser sacrificats o alliberats, i la decisió es prendrà a partir d’una avaluació exhaustiva dels danys causats, les circumstàncies de l’aparició i més factors”.

A Sendai, una ciutat del nord-est del Japó, les autoritats han recorregut a la intel·ligència artificial per a decidir on han de col·locar paranys o instal·lar tanques elèctriques.

El sistema, anomenat B Alert, empra càmeres i un sistema de vigilància amb IA per a detectar la calor corporal dels animals i fer-ne fotografies i vídeos. El B Alert ha estat entrenat amb unes 60.000 imatges de fauna silvestre per a identificar óssos i té una precisió del 99,9%.

“Fins i tot amb els sistemes més avançats, sovint ens costava determinar si l’animal en qüestió realment era un ós”, explica Keita Katsumata, de l’Ajuntament de Sendai. “Les càmeres amb IA ens hi ajuden molt.”

El B Alert ja és emprat en vint-i-nou municipis i unes quantes ciutats, pobles, col·legis i organitzacions hi han mostrat interès.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Sophia, a Tòquio, ha recorregut a la IA per  analitzar tot un seguit de factors –incloent-hi registres d’albiraments d’óssos, dades de censos i imatges de satèl·lit– i generar un mapa que calculi les zones on el risc de nous albiraments és més alt.

El cap de l’equip, Yusuke Fukazawa, diu que el mapa té una precisió d’un 70% i que podria resultar especialment útil per a tots aquells que vagin a zones que no coneixen.

Una empresa emergent de la Universitat de Tòquio, mentrestant, ha començat a fer proves amb robots de quatre potes guiats per IA. Els aparells són capaços de grimpar per pendents pronunciats, rebuscar entre runa i obrir-se pas entre el sotabosc espès per detectar óssos i espantar-los.

L’última línia de defensa són els caçadors. Les noves eines digitals, en aquest sentit, els han ajudat a seguir els óssos amb molta més eficàcia. A Shibetsu, al nord del país, una empresa emergent ha construït un sistema que ajuda equips de caçadors, policies i funcionaris locals a compartir la seva localització i les operacions que fan en un únic mapa que s’actualitza en temps real.

Masahiro Osada, guàrdia forestal de Shibetsu i caçador, diu que el sistema ha ajudat els equips de caçadors a evitar casos de foc amic mentre acorralaven óssos.

“La seguretat ha millorat enormement”, afegeix Osada: “Abans teníem una idea general d’on era cada animal, però mai no en sabíem el lloc exacte.”

A més, tots els moviments dels animals queden enregistrats al sistema, cosa que resulta molt útil amb vista a caceres futures. “Podem mostrar exactament com ha anat una operació: per on vam anar, on va aparèixer l’ós o per on es va escapar.”

Yamauchi, el professor de la Universitat d’Iwate, alerta d’una dependència excessiva de la tecnologia. Els óssos, explica, són capaços de canviar els patrons de conducta si això els assegura més menjar.

“Hem d’anar introduint aquestes tecnologies amb cautela i reconèixer-ne les limitacions”, diu Yamauchi. “És important no donar per fet que instal·lar una tecnologia nova ja equival a resoldre el problema.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb