“Bandera” o “senyera”?

Cada Onze de Setembre, als filòlegs ens arriba aquest dubte: “Es pot dir bandera? O cal dir senyera?” La resposta és ben clara: bandera és tan català com senyera.

Hi ha qui creu que bandera és un castellanisme o un mot poc genuí. Però no. És documentat en català d’ençà del segle XIII i prové del germànic gòtic bandwo, que significava ‘signe’ o ‘estendard’. Per tant, no tan sols és correcte, sinó que és un mot ben antic i precís.

I senyera? Té una història curiosa. És un derivat de senya –que ve del llatí signa, plural de signum (‘senyal’). Durant segles, senyera no designava pas exclusivament la bandera de Catalunya, sinó qualsevol estendard que feia d’ensenya d’una corporació o d’un col·lectiu. Més endavant, tot i mantenir el significat inicial, també va agafar-ne un de concret: ‘bandera’.

Però el fet és que, en època moderna, pel valor simbòlic de la bandera de les quatre barres, molta gent va començar a anomenar “la senyera” la bandera nacional de Catalunya (i cap més). I ací, popularment, es va crear de retruc una altra distinció, entre la senyera i l’estelada.

Ara tractem d’aquest darrer mot. Estelat vol dir ‘ple d’estels’ –parlem d’un “cel estelat”, per exemple. Però, per extensió, també vol dir ‘guarnit amb un estel’; per tant, una bandera amb un estel és una bandera estelada. Amb el temps, el sintagma es va escurçar i la gent va acabar anomenant estelada la bandera catalana amb estel, és a dir, la bandera de la independència. Però el fet és que, estrictament, podem parlar d’una bandera estelada, d’una senyera estelada o, simplificant-ho, d’una estelada i ens referirem al mateix objecte.

I encara una curiositat. Els diccionaris recullen estelada amb el significat de ‘conjunt dels estels del firmament’ (“Vam passar una hora contemplant l’estelada”), però no el significat popular actual de ‘bandera estelada’.

Aquest Onze de Setembre, doncs, no tingueu recança: tant si dieu “bandera” com si dieu “senyera” ho direu bé.