Quins llibres llegirem aquesta tardor?

Quins autors llegirem aquest començament de curs? El darrer trimestre de l’any arriba carregat de novetats editorials, com ara Punt de no retorn, de Maria Climent (l’Altra), El preu de néixer, de Laura Gost (Proa), El cinquè cor, d’Oriol Canals (Rosa dels Vents) i Què dirà la gent?, d’Albert Om (Univers), per a posar uns quants exemples d’autors catalans.

També arribaran traduccions en català destacades. Per a fer-ne una pinzellada: Periscopi publicarà El fill de l’oligarca, de Patrick Radden Keefe, una investigació periodística sobre la mort del jove Zac Brettler; Club Editor publicarà Un aprenentatge o els llibres dels plaers, de Clarice Lispector; l’Agulla Daurada, Biografia d’X, de Catherine Lacey; Edicions 62 Lázar, de Nelio Biedermann, un dels llibres més aclamats de l’any, escrit per un escriptor de vint-i-tres anys; Raig Verd, La mà esquerra de la foscor, d’Ursula K. Le Guin; i Amsterdam, Quan siguis feliç, ataca tu primer, Tatiana Tibuleac, autora que va enamorar milers de lectors amb L’estiu que la mare va tenir els ulls verds. 

A més, també es recuperen alguns clàssics tant de la literatura catalana com universal. Per exemple, el Club Editor publicarà Drames rurals, de Victor Català; Proa, Madame Bovary, de Gustave Flaubert, amb una nova traducció de Lluís Maria Todó; Adesiara recupera Sense damunt ni davall, de Jules Verne; Cap de Brot, Sense ni cinc a París i Londres, de George Orwell; i la Casa dels Clàssics, Anna Karènina, de Lev Tolstoi.

Per a saber totes les novetats, us recomanem que us endinseu en les llibreries del vostre barri o municipi i que parleu amb els llibreters, perquè aquest article recull tan sols algunes de les principals novetats de narrativa en català, novel·les traduïdes, no-ficció i poesia i, per tant, deixa de banda molts títols i gèneres. Tot seguit us fem cinc cèntims d’allò que podrem llegir aquest darrer trimestre de l’any.

Narrativa en català

El setembre, dins el calendari editorial, és marcat per la Setmana del Llibre en Català, que cada any reuneix milers de visitants i centenars d’editorials que s’apleguen per a presentar les principals novetats de la represa. És un bon moment no tan sols per a descobrir nous títols, sinó també per a conèixer de primera mà autors de casa nostra.

Enguany, algun dels autors catalans contemporanis que enceten el curs són: Marta Sans, amb Tots els punts i a part (Empúries); Sempre és massa tard, de Ramon Mas (l’Altra); i Punt de no retorn, de Maria Climent (l’Altra), que després de les novel·les Gina i A casa teníem un himne torna amb aquest llibre que explora, entre moltes altres coses, l’esgotament de la vida en parella, els alts i baixos de la maternitat i la vida familiar, les crisis existencials i les ganes de recuperar, més enllà dels quaranta, les ganes de viure.

La Magrana també publica dos títols a tenir en compte: d’una banda, La vida no són matemàtiques, de Joan Miquel Oliver, un recull de setanta-set microrelats en què el músic reflexiona sobre la condició humana, el pas del temps i la vida quotidiana; i, d’una altra, Sorra, de la traductora, dramaturga i actriu Cristina Genebat, que s’ha atrevit a fer el salt cap a la novel·la i ja li ha valgut el primer premi Lo Somni de narrativa 2026. A la Campana hi llegirem, per exemple, Després de tu, d’Ester Ivernon, i L’any que et vaig dir adeu, del periodista Albert Llimós, una novel·la ambientada a final de la guerra de 1936-1939. Rosa dels Vents publicarà El cinquè cor, el nou llibre d’enjòlit d’Oriol Canals, un dels grans mestres de la novel·la negra del país. I Angle Editorial edita la nova novel·la de Maria Canelles, Si fos una sibil·la, sobre tres generacions d’una família que intenten trobar el seu lloc en una Barcelona canviant; el llibre dialoga perfectament amb el debut literari d’Etna Miró, Amèlia de les Camèlies (Cap de Brot), publicat a començament d’any.

Ara Llibres publica aquesta tardor dues novel·les: d’una banda, El silenci heretat, d’Eloi Vila, i d’una altra, The Master, de Colm Tóibín. A més, Periscopi, segell de gran reputació quant a traduccions, també publicarà el llibre d’una autora del país: Borumballes, de Purificació Mascarell, una obra sobre la llengua, la maternitat, la identitat i la transmissió de la memòria familiar.

D’una altra banda, el periodista i prescriptor literari Marc Cerrudo publica la seva tercera novel·la, Postals del món que oblido (Univers), i Pau Cusí, que el 2024 va presentar al món un recull de relats sorprenent –La garota entre les dents (Brunzits)–, publica ara la seva primera novel·la, Les entranyes (Univers), premi Roc Boronat d’enguany.

Bromera opta per dues autores que es caracteritzen per una prosa poètica i íntima: primer, Carolina Montoto amb La selva, una novel·la distòpica que ens posa al davant un futur pròxim –amb moltes ressonàncies de Seràs la Vall (l’Altra), d’Irene Rubio–; i segon, Aina Fullana amb De gran vull ser una casa, una novel·la sobre la fragilitat, la identitat i la necessitat d’arrelar quan tot s’ensorra.

Care Santos serà una altra de les autores destacades d’aquest començament de curs amb Buidar la casa, publicada a Columna, la mateixa editorial que d’ací a un mes publicarà el nou llibre de Martí Gironell, Malveïna. Navona presenta La clau, el nou llibre de Flavia Company, autora del fenomen de Haru; Edicions 62, Manual de flotació, de Jordi Marrón, premi BBVA Sant Joan de novel·la; i Proa lliurarà el nou llibre d’Eva Comas, Nit blava a Ginebra, després de l’èxit de Mercè i Joan, premi Proa 2024. Aquesta vegada, Comas ens situa a la tardor del 1959 a Ginebra, moment en què Mercè Rodoreda és víctima d’un accident que, contra tot pronòstic, la durà a un dels moments més prolífics de la seva carrera. També a Proa Laura Gost publica El preu de néixer, una distopia que ja va despertar una gran expectació abans fins i tot de publicar-se, atès que els drets de traducció ja s’han venut a set idiomes, i també se n’han venut els drets audiovisuals a una productora americana.

Una de les publicacions més destacades serà Tres passos al sud, de Miquel de Palol, amb pròleg de Júlia Ojeda, que recupera Edicions del Cràter. És el primer dels cinc volums que formen El Troiacord, considerada una de les grans obres literàries catalanes del segle XXI.

Novel·les traduïdes

A més, aquesta represa arriba amb grans traduccions, tant d’autors que descobrirem per primera vegada en català com d’alguns altres que ja coneixem i que els lectors del país estimem especialment. D’aquests darrers, en són un exemple les publicacions de llibres com El fill de l’oligarca, de Patrick Radden Keefe, amb traducció de Ricard Gil, una investigació periodística sobre la mort del jove Zac Brettler, publicat per Periscopi, la mateixa editorial que publica –per primera vegada en un volum independent– Incendis, de Wajdi Mouawad i traducció de Cristina Genebat, de qui l’any passat van publicar Tots ocells; i La ceguesa del riu, de Mia Couto i traducció de Pere Comellas Casanova, una novel·la sobre la importància de la memòria, la fragilitat del coneixement i la necessitat de preservar la cultura.

També es publica Quan siguis feliç, ataca tu primer (Amsterdam), de Tatiana Tibuleac i traduïda per Carino Oproae, autora de qui molts lectors van quedar colpits amb L’estiu que la mare va tenir els ulls verds. Per una banda, Raig Verd publica una edició especial de La mà esquerra de la foscor, d’Ursula K. Le Guin, amb traducció de Blanca Busquets, l’obra que va canviar la ciència-ficció i el feminisme; i Jero(glíf)ic, d’Ali Smith, traduïda per Dolors Udina.

L’Agulla Daurada farà arribar a totes les llibreries la traducció al català de Biografia d’X, l’aclamadíssima novel·la de Catherine Lacey, traduïda per Ariadna Pous. Lacey és una de les autores nord-americanes més prestigioses de la literatura contemporània. La mateixa editorial publica A l’est de l’Edèn de John Steinbeck, amb traducció Miquel Sorribas. Publicada el 1952, ara ha tornat a convertir-se en tot un fenomen literari pels personatges fascinants i els temes que explora, com el misteri de la identitat i el lliure albir.

De Navona, una de les principals novetats és Orlanda, de Jacqueline Harpman, traduïda per August Rafanell. El 2021, Periscopi publicà Jo, que no he conegut els homes, de la mateixa autora, un llibre que fascinà als lectors. Ara, Harpman endinsa els lectors a les valls profundes de la identitat per destapar allò que s’oculta rere les màscares del gènere. A més, una de les propostes d’Angle per a aquesta represa és La nit al cor, de Narhacha Appanah amb traducció d’Andreu Gomila, un relat sobre la violència masclista que retorna la veu i la dignitat a les víctimes.

Entre les traduccions més esperades també hi ha Lázár, de Nelio Biedermann, que Edicions 62 publica amb traducció d’Ignasi Pàmies. Nascut l’any 2003, Biedermann s’ha convertit en una de les revelacions literàries europees d’aquests darrers anys, amb aquesta història familiar ambientada a Hongria al segle XX, que ressegueix la història dels Lázár des de la fi de l’imperi austrohongarès fins a l’ascens dels totalitarismes. També Edicions 62 publicarà Els desesperats, d’Éric Vuillard i traduïda per Jordi Martín Lloret, una novel·la que, a través de la figura llegendària de Billy el Nen, revisita els orígens violents dels Estats Units i la construcció de la seva democràcia.

Anagrama, per la seva banda, farà arribar als lectors Què podem saber, d’Ian McEwan i traducció d’Ariadna Pous, una novel·la de ciència-ficció situada l’any 2119, en un món marcat per les conseqüències d’un accident nuclear i per la fascinació d’un futur llunyà per la cultura del nostre present.

La recuperació d’autors i obres menys coneguts en català també tindrà un pes important. Edicions de la Ela Geminada publica Passatgera a Teheran, de Vita Sackville-West i traducció d’Anna Noguer, el relat del viatge de l’escriptora britànica per Pèrsia. I Males Herbes publicarà L’aposta, de Kobo Abe i traducció de Pau Danés. Gata Maula, per una altra banda, incorpora al català El primer llibre, de Karolina Ramqvist, amb traducció de Marc Jiménez, una novel·la sobre una jove sueca que, de Jamaica estant, revisita una relació amorosa que potser ha arribat al final; i també Iugoslàvia, el meu país, de Goran Vojnović, traduïda per Simona Škrabec. Comanegra, d’una altra banda, publicarà un dels autors polonesos contemporanis més importants: Taksim, d’Andrzej Stasiuk, traduït per Xavier Farré.

Les novetats traduïdes també miraran cap a unes altres geografies i tradicions literàries. El sud, del malaisi Tash Aw, arriba gràcies a Les Hores i situa un jove en una antiga plantació familiar del sud de Malàisia, en una història sobre la família, el desig i la decadència. La novel·la ha estat nominada al Booker Prize. Sembra publica Bosadi, de l’autora sud-africana Kopano Matlwa i traducció d’Elisabet Ràfols, una de les veus africanes contemporànies més destacades. I Jande Editorial, Una independència, de Jeffrey Abé Pans i traducció d’Anaís Badilla, una novel·la ambientada a la Guinea Equatorial del 1968 que revisa el procés d’independència i el paper que hi va tenir l’Espanya franquista.

També hi haurà espai per a noves veus internacionals: Bromera publica Honey, d’Imani Thompson, que arribarà aquesta tardor en català gràcies a la traducció de Scheherezade Surià, després d’haver estat assenyalada com un dels debuts internacionals més destacats de l’any. En aquesta mateixa línia, La república de la memòria (Jande), de Mahmud El Sayed i traducció de Ferran Ràfols, proposa una obra de ciència-ficció afrofuturista ambientada en una nau generacional on, quatre-cents anys després d’haver abandonat la Terra, la tripulació comença a qüestionar l’ordre establert i es prepara per a una revolució.

Entre les traduccions d’autors ja consolidats també hi haurà John, fill d’en John (Edicions 1984), de Douglas Stuart, traduïda per Josefina Caball; El volum del temps IV (Anagrama), de Solvej Balle i traducció de Maria Rosich; i Les fades modernes (Club Editor), de Clare Pollard i traducció de Yannick Garcia. La Segona Perifèria publicarà, a més, Servei interior, de Katixa Agirre, traduïda per Pau Joan Hernàndez, una novel·la que recupera la història de quatre dones basques que, durant la guerra de 1936-1939 i els primers anys de la Segona Guerra Mundial, van crear una xarxa d’espionatge al servei del govern basc i dels aliats.

La tardor també permetrà de recuperar alguns clàssics i autors imprescindibles. Cal Carré publicarà El Vuu, de Nikolai Gógol i traducció de Miquel Cabal, una de les narracions més conegudes de l’autor i una peça fonamental de la literatura fantàstica russa. També hi haurà noves edicions d’El monjo negre, d’Anton Txékhov i traducció d’Arnau Barios, i El jugador, de Fiódor Dostoievski i traducció de Miquel Cabal.

Adesiara recuperarà Canyes al vent, de Grazia Deledda traduïda per Samuele Arba, escriptora italiana guardonada amb el Nobel de literatura. En el terreny de la literatura d’aventures i de viatges, Flâneur publicarà per primera vegada en català Del caminar pel gel, traduïda per Ramon Farrés, el diari del viatge a peu que Werner Herzog va fer de Munic a París el 1974 per visitar la cineasta i crítica Lotte Eisner, greument malalta.

I encara hi haurà traduccions que parteixen de grans qüestions polítiques i socials. Després de l’èxit de La trena, la Magrana publicarà Un dia sense dones, de Laetitia Colombani i traducció de Lourdes Bigorra, una novel·la sobre quatre dones que impulsen una vaga mundial contra la violència i les desigualtats. LaBreu, ara que s’escauen els seus vint anys, recuperarà en una nova edició revisada La zona, de Serguei Dovlàtov –la primera obra de l’autor traduïda al català– i publicarà també La columna, dues obres traduïdes per Miquel Cabal Guarro.

La llista es completa amb A Alexandria, els arbres caminen (Edicions 1984), d’Alaa Al Aswani i traducció de Jaume Ferrer; Sense ni cinc a París i Londres (Cap de Brot), de George Orwell, traduït per Marc Rubió; Festa amb casuari (Lleonard Muntaner), de Leonardo San Pietro, una de les veus joves de la narrativa italiana que més han cridat l’atenció recentment.

Llibres de no-ficció

La no-ficció també arriba amb una collita especialment diversa, amb assaigs que revisiten figures fonamentals de la cultura catalana, llibres que reflexionen sobre la llengua i el futur del país i recuperacions d’obres cabdals del pensament universal.

Entre les novetats més destacades hi ha Les paraules i les coses (Edicions 62), de Michel Foucault, una de les obres fonamentals del pensador francès, que fins ara no s’havia publicat en català. També arriba una nova traducció de París, capital del segle XIX (Flâneur), de Walter Benjamin amb traducció de Clara Formosa Plans, text clau de la seva producció assagística, en què analitza la transformació urbanística i arquitectònica de París durant el Segon Imperi i el projecte de modernització impulsat pel baró Haussmann.

El pensament contemporani també tindrà un pes important aquesta tardor. La tirania de la minoria (Tigre de Paper), d’Ash Sarkar i traducció de Núria Busquet, reflexiona sobre les tensions de les democràcies actuals i sobre com les minories organitzades poden arribar a condicionar les majories. I Afers publica Franz Kafka, somiador insubmís, de Michael Löwy i traducció de Davis Cuscó, un assaig que revisita l’obra de l’escriptor txec a partir de la seva dimensió política i crítica. En l’àmbit del pensament més proper, Vestigis. Laberint amb pare en flames (Adia), de Lucia Pietrelli, ha estat guardonat amb el premi Blai Bonet de pensament contemporani 2026.

Arcàdia, per a celebrar el centenari de John Berger, publica tres llibres imprescindibles de l’autor i crític d’art anglès: Confabulacions, traduït per Martí Sales; Explicar una història, traduït per David Cuscó i Mirar, també traduït per Cuscó.

La llengua catalana serà un altre dels grans eixos de la represa. Pau Vidal publica a la col·lecció de Llibres de VilaWeb Sortir a guanyar. Guia per al combat lingüístic de cada dia, una proposta que parteix de les dificultats quotidianes del català per oferir eines per a l’ús i la defensa de la llengua. També es publicarà El català, precís i clar (Rosa dels Vents), de Jordi Badia, cap d’estil de VilaWeb, que fa una reivindicació de la precisió i la riquesa de la llengua; i Les llengües del demà (Bromera), de Toni Mollà, un assaig sobre el futur de les llengües en un món cada vegada més globalitzat i tecnològic. Així mateix, Raig Verd publica Un incís. Sobre educació i llenguatge, d’Oriol González Tura.

També arriba a les llibreries Què dirà la gent? (Univers), d’Albert Om, un llibre que ens obre les portes de la seva infantesa a Taradell per compartir el llegat més valuós que va rebre a casa: la passió per la cultura, el lligam irrenunciable amb la terra i l’amor pel català.

A final d’any, La trampa de Renfe (VilaWeb Llibres), d’Assumpció Maresma, abordarà les deficiències i els problemes del servei ferroviari; i De moment, la vida (Xandri), d’Esperança Camps, cap de redacció de VilaWeb, oferirà una mirada personal i íntima de la superació d’un càncer a través d’un dietari.

Aquest segon semestre, la Segona Perifèria també publica llibres de no-ficció interessants, com ara Teoria de gèneres, de Josep Girós, en què l’autor proposa de no classificar els llibres segons les convencions de la teoria literària, sinó segons una lògica personal; i Les segrestadores. Memòries d’una lluita veïnal, de la periodista Odei A.-Etxearte, un recorregut per la perifèria de Santa Coloma de Gramenet que narra els segrests d’autobusos protagonitzats per veïnes colomenques durant el franquisme i reconstrueix, mitjançant la memòria, la repressió i la lluita veïnal.

Vibop porta una proposta interessant de Sebastià Perelló: Beure sense set. El vi en la literatura contemporània, un assaig que explora les reconfiguracions i mutacions del vi en la literatura d’ençà de final del segle XVIII.

La cultura i la història de Catalunya també protagonitzaran unes quantes novetats. Reconstruir el país. Joan Fuster i Isabel-Clara Simó (Sembra), de Jordi Tormo, recupera les figures de dos intel·lectuals fonamentals per a entendre la cultura catalana contemporània. Irene Ballester publica Més enllà de Jaume I. Les dones que marcaren el seu regnat (Bromera), un llibre centrat en les dones que van tenir un paper destacat durant el regnat del rei conqueridor. I Joan Safont publica Amadeu Hurtado, l’eminència grisa, sobre la figura del jurista i polític català, en un llibre publicat per Pòrtic.

La memòria literària també té una presència apreciable. Amb motiu del centenari de Ramon Folch i Camarasa, es publica l’Epistolari que va mantenir amb Joan Sales, en una col·laboració amb la Fundació Folch i Torres que permet de recuperar la correspondència entre dues figures essencials de la literatura catalana del segle XX. També es publica Mercè Rodoreda. Cartes a les amigues retrobades. De la Catalunya republicana a Romanyà (Sedillà), una selecció de cartes de Rodoreda a cura d’Anna Maria Saludes Amat i Araceli Bruch Pla, que permet de resseguir les relacions personals i literàries de l’escriptora dels anys de la República fins a la seva etapa final.

En aquesta recuperació de veus literàries, hi trobem també Un infart de miocardi (Columna), de Josep Pla, i Paraules per al silenci (Columna), de Carme Arenas, la biografia literària de Maria Barbal. Joan Vinyoli també torna a les llibreries amb Fragments Joan Vinyoli (Flâneur), una selecció a cura de Pep Solà que ens acosta l’univers poètic de l’autor amb texts i fragments recuperats.

L’Any Blai Bonet també deixarà novetats editorials com ara Blai Bonet i Pier Paolo Pasolini: imatges del transcendent (Adia), de Sebastià Alzamora i Magdalena Brotons, que explora els punts de contacte entre l’escriptor mallorquí i el cineasta i poeta italià.

A més, la ciutat de Barcelona serà protagonista a Per Barcelona (Destino), de Lluís Permanyer, un testimoni pòstum de l’escriptor i cronista barceloní, mort l’octubre passat.

Finalment, Ara Llibres farà arribar dues propostes a considerar: d’una banda, Pol Viñas publica No ets especial, i Ofèlia Carbonell presentarà al novembre L’era dels possibles.

Poesia

La poesia també tindrà un pes important en la represa editorial amb noves obres d’alguns dels poetes catalans més destacats del moment i recuperacions de grans noms de la literatura universal.

Guim Valls publica Els costums minerals (Edicions 62), un dels títols de poesia que obren el curs, juntament amb Plena de dons (Proa), d’Anna Gual, una de les veus més consolidades de la poesia catalana contemporània.

Anagrama, per una altra banda, recupera el primer poemari d’Irene Solà, autora de Canto jo i la muntanya balla i Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres. Es titula Bèstia, i li va servir per a guanyar el premi Amadeu Oller el 2012. Míriam Cano, d’una altra banda, publica Eleusis (LaBreu) i Susanna Dort presenta a la mateixa editorial Dietari del puma. S’hi afegeixen Espelma d’aigua (Cap de Brot), d’Israel Clarà, i El llum artificial (Cap de Brot), de Cecchini.

A l’octubre arribarà Schubert va morir de sífilis (Edicions 62), d’Eduard Olesti, que després de Gossos dempeus torna amb un recull de poemes que ha estat reconegut amb el 24è premi Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater; i La possibilitat (Proa), d’Andreu Gomila.

La tardor també permetrà de recuperar alguns dels grans noms de la poesia universal. Arribarà la Poesia completa d’Ingeborg Bachmann (Edicions 62), una de les veus fonamentals de la literatura alemanya del segle XX, ara traduïda per Teresa Pascual, i també la Poesia completa de Konstantinos P. Kavafis (Proa), traduïda per Eusebi Ayensa, que aplegarà en un sol volum l’obra poètica de l’autor grec. En català, una de les recuperacions més esperades serà Poesia 1957 (Edicions 62), de Josep Carner, un llibre bàsic de la poesia catalana del segle XX que feia molts anys que no es trobava.

Entre les novetats, hi ha també Jardí inundat, llunes florides (Lleonard Muntaner), de Jaume Creus; i Dípters, àpters, coleòpters (Adia), de Joan Navarro, que té, a més, un valor simbòlic especial: és el número 100 de la col·lecció de poesia de l’editorial.

Clàssics i recuperacions

La represa editorial també és una bona avinentesa per a tornar als clàssics, amb noves edicions d’algunes de les obres imprescindibles de la literatura catalana i universal i la recuperació de títols que, malgrat la importància, han restat en un segon pla.

Entre les novetats més destacades hi ha Drames rurals (Club Editor), de Víctor Català, i Calaveres atònites (Club Editor), de Jesús Moncada, dues obres fonamentals de la narrativa catalana que tornen a les llibreries.

En l’àmbit de la literatura universal, Proa publicarà una nova traducció a càrrec de Lluís Maria Todó de Madame Bovary (Proa), de Gustave Flaubert. I la Casa dels Clàssics recupera Anna Karènina, de Lev Tolstoi, traduït per Xènia Dyakonova. També es podrà tornar a llegir Trencar-se (Angle), de F. Scott Fitzgerald, i Sense damunt ni davall (Adesira), de Jules Verne.

La literatura catalana del segle XX també tindrà un espai destacat amb Les algues roges (Barcino), de Maria Teresa Vernet, una de les grans novel·les de la literatura catalana d’entreguerres, guanyadora del premi Crexells el 1934 i encara avui poc coneguda pels lectors. A aquesta recuperació s’hi afegeix Concert d’estiu (Proa), de Josep Sebastià Pons, una nova oportunitat per a atansar-se a l’obra d’un dels grans escriptors catalans del Rosselló.

Entre els clàssics catalans, també es recupera L’alegria que passa (Sembra), de Santiago Rusiñol, una de les peces més representatives del teatre modernista. I el teatre tindrà una presència especial amb L’òpera de tres rals (Comanegra), de Bertolt Brecht i traduït per Marc Rosich, una obra que arriba en un moment especialment oportú, quan l’adaptació de Marta Pazos s’ha pogut veure al Festival Grec i té prevista temporada al Teatre Lliure.

La narrativa històrica també hi serà representada amb Lleó l’Africà (Proa), d’Amin Maalouf i traducció de Xavier Lloveras, una de les novel·les més conegudes de l’escriptor que reconstrueix la vida d’un personatge real del segle XVI.

Finalment, entre les recuperacions més singulars hi ha Saga de la vall dels Salmons (la Magrana), una obra anònima que amplia el catàleg de texts recuperats aquesta temporada.