PLATER, la darrera oportunitat perquè Catalunya no perdi el tren de la transició energètica

Aquests darrers mesos hi ha hagut una gran polèmica entorn del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER), impulsat pel govern de la Generalitat de Catalunya. La voluntat del PLATER és assolir els objectius climàtics determinats pel Parlament de Catalunya i concretar la planificació energètica global recollida a la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (Proencat), aprovada el 2023. Fa unes quantes setmanes el govern va decidir d’endarrerir un any l’aprovació del PLATER, fins a l’estiu del 2027, perquè en un procés d’informació pública de tres mesos va rebre més de 12.000 al·legacions en contra. Segons el govern, l’ajornament és per a tenir temps d’estudiar les al·legacions i millorar el pla. Però, segons molts analistes polítics, el govern ha evitat d’aprovar-lo abans de les eleccions municipals del maig per no perjudicar la campanya electoral. Catalunya va molt endarrerida en la implantació de renovables i incompleix els objectius i terminis fixats per la UE. Malgrat això, diversos col·lectius i ajuntaments han mostrat un rebuig frontal al PLATER. Tot seguit us expliquem què diu concretament el nou pla i les implicacions que pot tenir en el vostre municipi.

El context del PLATER

El PLATER és la conseqüència d’un seguit d’iniciatives legislatives aprovades fa anys. Cal destacar el decret llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, aprovat el 2019. El PLATER desenvoluparà reglamentàriament parts d’aquest decret vuit anys més tard, un retard que contrasta amb la urgència proclamada en l’enunciat. També respon al mandat d’elaborar un pla territorial sectorial segons el decret llei aprovat el 2021 per a l’acceleració del desplegament de les energies. Aprovat ara fa cinc anys i malgrat l’enunciat, el blocatge a les renovables ha continuat fins ara, com us explicàvem la setmana passada.

En el context de paràlisi d’aquests darrers anys, el PLATER té l’objectiu d’alinear Catalunya amb els objectius europeus d’implantació de renovables i reducció de gasos d’efecte hivernacle. Segons el govern català, el nou pla territorial respon a les demandes reiterades del món local d’anticipar, ordenar i distribuir de manera equitativa el desplegament de projectes renovables. Actualment, la taxa d’autorització de nous projectes renovables és molt reduïda i amb un nivell de conflictivitat i litigis molt significatiu. El govern també reconeix que el ritme d’implantació de les renovables a Catalunya és insuficient per a assolir els compromisos de neutralitat climàtica i de transició energètica en els terminis prevists.

Per tot plegat, la intenció del govern és que el PLATER aporti una planificació territorial ordenada, amb criteris clars i predictibilitat en la implantació de les energies renovables a tot Catalunya. Així doncs, la funció del nou pla és “endreçar” el desplegament renovable zonificant el territori amb uns criteris comuns a tot el país, amb un sistema de priorització i amb un sistema de seguiment d’objectius a assolir. Cal tenir en compte que, una vegada aprovat, el PLATER tindrà un caràcter vinculant per als municipis. La planificació d’ordenació territorial i urbanística de cada municipi haurà de ser coherent amb la planificació renovable i els consistoris hauran de facilitar-ne el compliment. El PLATER situa les renovables com un objectiu central del país que les administracions locals hauran de tenir en compte en tot moment.

Els objectius, municipi a municipi

La finalitat principal del PLATER, segons el govern, és determinar la producció renovable de cada municipi d’acord amb la capacitat per a implantar energia solar i eòlica, tenint en compte criteris de solidaritat territorial per a assolir els objectius de tot Catalunya. El nou pla vol garantir que els territoris contribueixen de manera equitativa a l’objectiu nacional. Un objectiu global que va ser determinat per a la Proencat, i amb feines tècniques per a la seva elaboració que es remunten al 2018.

En concret, la Proencat fixa que el 2050 el 100% de l’electricitat generada al país ha de ser renovable, sumant la producció eòlica (terrestre i marina), fotovoltaica (a terra i en teulades), hidroelèctrica, cogeneració renovable, biogàs i solar termoelèctrica. Un primer aspecte clau és que el PLATER s’encarrega de concretar la distribució territorial de l’energia eòlica terrestre i fotovoltaica, però no de la resta de tecnologies. L’eòlica marina resta fora de l’abast territorial del pla, l’energia hidroelèctrica no ha d’augmentar segons la Proencat i la resta de tecnologies no es poden distribuir pel territori.

Tanmateix, tant l’eòlica terrestre com la fotovoltaica (en terra i teulades) són el gruix principal del sistema energètic català futur. En concret, el PLATER distribueix pel territori els 23.136 MW eòlics, els 19.394 MW de fotovoltaica a terra, els 11.144 MW fotovoltaics en teulades i els 2.614 MW de solar fotovoltaica en uns altres emplaçaments, prevists per la Proencat. En total, el PLATER fa la planificació del 91% de la potència elèctrica prevista per a l’any 2050.

I cal dir que ho fa de manera exhaustiva, concretant municipi a municipi, comarca a comarca i vegueria a vegueria, com es pot consultar a partir de la pàgina 462 del document del pla. Per arribar a aquesta distribució, el govern ha seguit uns criteris homogenis per al conjunt de Catalunya emprant 141 paràmetres corresponents a aspectes com els espais protegits del patrimoni natural, els espais agraris, les zones urbanes, els béns del patrimoni històrico-cultural i més elements territorials d’especial interès. El PLATER també inclou un mapa detallat que es pot consultar per internet.

El segon aspecte clau del PLATER, i malgrat allò que hagin dit sectors opositors, és que considera prioritat màxima que les instal·lacions es facin en edificis i espais artificialitzats (xarxa viària i ferroviària, ports i aeroports, canals, embassaments i basses, abocadors, zones d’aparcament, plantes de tractament d’aigües, espais lliures públics, sòls urbans i urbanitzables, entre més). Tanmateix, el govern adverteix que, tot i que una part significativa de la capacitat eòlica i fotovoltaica es localitzarà en aquests espais, no n’hi ha prou i la major part s’emplaçarà en sòls no artificialitzats. Aquests espais no artificialitzats corresponen a espais naturals, agrícoles i forestals. Així i tot, s’han emprat els 141 paràmetres per a determinar zones no aptes, on s’exclouen les instal·lacions renovables, i les aptes, que representen un 22,5% del territori de Catalunya. Dins les aptes, el PLATER defineix tres tipus de zones: de prioritat superior, prioritàries i no prioritàries. En conjunt, les zones prioritàries equivalen a un 10% del territori català.

Tanmateix, el govern estima que l’ocupació final de territori no artificialitzat serà de l’1,2%, corresponent a 383 quilòmetres quadrats. És a dir, aquest és el territori que s’haurà de dedicar específicament a renovables més enllà de les teulades i zones urbanitzades. Per contextualitzar aquesta xifra, cal tenir en compte que les zones artificialitzades ocupen al voltant del 6,8% del territori i les terres de conreu un 26%, segons l’Idescat. És a dir, que la producció d’electricitat prevista per al 2050 (més del doble de l’actual) ocuparà molt menys territori que la producció alimentària o els espais on vivim actualment.

Més enllà de la priorització d’espais, el PLATER ha fet la distribució de renovables seguint uns principis. El primer, el de suficiència, que hi hagi prou superfície per a instal·lar la potència necessària. El segon, un enfocament global tenint en compte aspectes ambientals, agrícoles, territorials, urbanístics, energètics, culturals i paisatgístics, amb la voluntat de trobar l’equilibri entre cadascun. El tercer principi és el d’encaixar la visió global del país amb la visió local de cada territori, intentant balancejar totes dues visions. El quart és el de la cohesió territorial, repartint les renovables d’una manera equilibrada per tot el país, és a dir, evitant que es concentrin desmesuradament en uns municipis i uns altres quedin sense. El cinquè principi és el de participació local, comptant amb la visió del territori. Finalment, hi ha la voluntat de resiliència del PLATER, una planificació a vint-i-cincs anys vista que ha de tenir un seguiment àgil i acurat de l’evolució per reajustar-lo si convé.

Aquest seguiment de control és un dels altres aspectes destacats del PLATER, amb objectius quinquennals i un marge de tolerància de compliment que decreixerà en el temps. Així doncs, cada municipi, comarca i vegueria han de complir uns objectius de potència solar i eòlica establerts en els anys 2030, 2035, 2040, 2045 i 2050. Quant a la tolerància de compliment, serà del 25%, 20%, 15%, 10% i 5%, respectivament per a cada quinquenni. Això vol dir que si el grau d’implantació previst per al 2030 en un municipi és inferior al 75%, el PLATER preveu mesures per a augmentar la implantació. I si la implantació és superior al 125% (més de la prevista) també s’aplicaran mesures que preservin l’equilibri territorial. A més, es preveu que quan un municipi assoleixi el seu objectiu, podrà rebutjar nous projectes renovables.

L’oposició a les renovables ha continuat

Malgrat aquesta planificació detallada municipi a municipi, gairebé sense equivalents al món, i els mecanismes garantistes, els sectors contraris a les renovables han mostrat públicament el rebuig al PLATER, sovint amb arguments que no responen a allò que determina el pla. Unió de Pagesos n’ha demanat la retirada completa, dient que no prioritza la instal·lació d’energies renovables en sòls artificialitzats o zones urbanitzades. Alguns batlles han afirmat que el pla s’ha fet amb presses i de qualsevol manera. Alguns altres diuen que és injust que es trinxi el territori, amb municipis que assumeixin massa renovables. Els opositors fins i tot han amenaçat de dur el nou pla als tribunals.

Un altre dels exemples dels malentesos, instrumentalització política, oposició irracional i populisme el representa paradigmàticament la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols. En un vídeo publicat a les xarxes socials es queixava que el PLATER havia definit 120 hectàrees com a zones prioritàries al municipi de Ripoll, un 1,6% del seu terme municipal. Tanmateix, cal tenir en compte que els mapes del pla territorial només determinen les zones on es pot instal·lar la potència requerida, però no vol dir que totes s’hagin d’emplenar, una altra de les confusions comunes que s’han vist a les xarxes socials aquests dies. El territori necessari és molt menor, i correspon a cada municipi seleccionar-lo. En el cas de Ripoll i per a l’energia solar (el municipi és exempt d’incorporar eòlica), segons la batllessa són onze hectàrees. Tot i representar tan sols un 0,15% del terme municipal, molt per sota de la mitjana catalana de l’1,2%, la batllessa refusa d’acollir energia solar.

Cal dir que el PLATER situa a Ripoll 7 MW en sòl no artificialitzat (les onze hectàrees), 0,9 MW en terrenys artificialitzats i 18,9 MW en edificis. És a dir, el 70% en edificis i només un 26% en els territoris declarats com a aptes i prioritaris, amb la major part del terme municipal declarat com a no apte. Tot plegat mostra una de les principals virtuts del PLATER: posa dades i determina llocs, de manera que desmunta oposicions frontals i irracionals. Tanmateix, això no vol dir que el nou pla territorial sigui perfecte i no s’hi hagin de corregir aspectes. Molts ajuntaments han demanat que s’hi facin petits ajusts en relació amb les zones considerades aptes, un fet que entra dins la normalitat dels procediments tècnics de priorització a partir de diversos paràmetres.

Alguns altres han demanat que es rebaixi el màxim d’ocupació del 5% del territori d’un municipi a un 4%. El sector renovable, per la seva banda, ha apuntat que les zones de prioritat superior delimitades no són suficients per a complir els objectius, que no resol problemes relacionats amb la tramitació administrativa i que una part significativa de les zones delimitades no té capacitat efectiva de connexió a la xarxa elèctrica. També han reclamat que el PLATER s’adapti a la normativa europea per a definir zones d’acceleració renovable.

El govern té, ara per ara, voluntat dialogant, i ha dit que obrirà un segon procés d’informació pública de trenta dies hàbils quan hagi acabat la revisió de les al·legacions. També que considerarà els esforços dels municipis que ja acullen centrals hidroelèctriques i centrals de biogàs, canviant la seva quota solar i eòlica, i que revisarà la classificació de sòls agrícoles. Tot plegat fa que el PLATER sigui segurament l’última oportunitat perquè Catalunya no perdi el tren de les renovables. Ens en sortirem, finalment?